Carta a mi mateix: La teva filla no és la teva filla


La teva filla no és la teva filla
és la filla de la vida
desitjosa d’ella mateixa.
No vé de tu, sinó a través teu
i encara que estigui amb tu,
no et pertanyen.

Pots donar-li el teu amor,
però no els teus pensaments, ja que
ella té els seus propis pensaments.
Pots donar escalf al seu cos,
però no a la seva ànima, perquè ella
vi a la casa del demà,
que no pots visitar
ni en el més il·luminat dels teus somnis.

Pots esforçar-te en ser com ella,
però no procuris fer-la semblant a tu
perquè la vida no retrocedeix,
ni s’atura en l’ahir.

Tu ets l’arc d’on, la teva filla,
com vera fletxa viva és  llançada.
Deixa que la inclinació
en la teva mà d’arquer
sigui pura felicitat.

Autor: Gibran Khalil Gibran, artista universal.
Traducció lliure: Lluís Mauri i Sellés


Els 12 secrets de Leonardo Da Vinci, segons la gent de Montaner&A




1.- Adattamento
Els plans poden fallar. Però la seva finalitat els sobreviu sempre. Tingues clar el propòsit de tot el què fas. I, en funció de la situació, adapta l’estrategia.

2.- Ambiguetà
L’ambigüitat s’ha de viure, no evitar-la, perquè és una font de creativitat que permet descobrir noves oportunitats i superar els límits imposats. La certesa, per contra, genera resultats “previsibles”, l’ambigüitat et permet descobrir nous horitzons.

3.- Azione
Quan prenguis una decisió, no dubtis, no ho intentis... FES-HO! Només pots encertar-la si fas. I si el resultat no és l’esperat? Corregeix i torna a fer-ho.

4.- Curiosità
Si sempre ens fem les mateixes preguntes, obtindrem les mateixes respostes. Sortir de la rutina, fer-nos preguntes diferents, ens portarà a noves situacions.

5.- Approfondire
No és el mateix mirar que veure. Qüestiona’t les fonts, “excava” en els orígens, comprova les dades, els resultats. Només així obtindràs conclusions vàlides i podràs prendre les teves pròpies decisions.

6.- Probare
Si tens una idea, prova-la! Si no ho fas, mai sabràs el què hauria passat. L’experiència que obtindràs t’ajudarà a tu, i al teu equip, a créixer.

7.- Vocazione
Quina és la teva vocació? Per què fas el que fas? Descobrir la teva vocació és descobrir el teu motor.

8.- Conoscersi
Les teves accions i les teves decisions són el resultat dels teus pensaments, de la teva forma de sentir i veure les coses. Conèixer-te és la millor formació per a aconseguir els teus objectius.

9.- Forza
La força que utilitzes per a projectes petits és petita; si et proposes grans projectes, la força serà gegant. La força que desenvolupes per als grans projectes, et fa petites totes les dificultats que trobis. Quina és la mida del teu projecte?

10.- Perspectiva aèria
 Per a prendre decisions complexes cal apreciar els matisos i subtileses que aporta prendre una altra perspectiva. Allò immediat et porta a conclusions basades en la informació; les diverses perspectives et porten al coneixement. Des de quantes perspectives analitzes les situacions?

11.- Dominare risorse
Amb pocs recursos es poden fer grans coses. La creació de sinergies és una font de recursos. I crearàs sinergies quan comparteixis inquietuds i engeguis col·laboracions. Per a aconseguir aquesta col·laboració desenvolupa la persuasió.

12.- Apprendisato
Si fosis conscient de tot el que saps... t¡adonaries de la saviesa que hi ha en tu. Pregunta’t cada dia: Què he après avui? És la forma de créixer contínuament i fer que els canvis actuals i el què estigui per venir, es converteixin en el teu millor aliat.

Desersió ocasional o aprofundiment real? 
Més informació a http://tinytraining.montaner.com/ - Toooooooomanunciooooo!!! 


#Poesias Vandalas Ruge a la roja #ParaulaDeVandal

Representación de las mediciones
de temperatura de la superficie terrestre.


Ruge a la roja
mientras España se raja.
Se resquebraja la raja
entre ricos y pobres
y las clases medias,
que rugen con la roja,
se caen al abismo
del vecino desahucio.


Un sense sostre de Barcelona.
El seu espai i cada copel de més gent.
A las puertas del bar,
y sin un duro pá cerveza,
ruge a la roja
mientras España se raja.
Se raja y se envuelve
en rojigualdos colores
mientras, orgullos patrios,
desgajan Europa.



Europa, un rinconcillo de mundo
dónde la gente se pelea :-D
Europa, la rica;
Europa, la noble;
Europa, la antigua
que tus Estados desgajan.
Naciones modernas
se pelean por cuatro perras.
Europa se rompe y España
se raja.

Ruge a la roja
mientras Europa se raja.

Barcelonauta 2.0 - Els altres Barcelonautes

Caligrafia urbana pescada a la Rambla del Poblenou i publicada per Caligrafías urbanas
Un dels llibres que recordo de menut és el Barcelonauta d'en Pep Albanell. De fet, sempre m'he sentit reflectit en el pobre Quim i les seves peripècies en intentar fugir d’una Barcelona que l’atrapa com un Teseu qualsevol al Laberint del Minotaure. Un laberint que, un cop atrapat, es tanca i es tanca i no deixa que cap Ariadna estengui el seu fil.

Però, anem a pams i comencem per definir que és un barcelonauta. Barcelonauta és el mot que es va inventar en Pep Albanell per a referir-se a aquella persona de poble que no s'ha adaptat mai a la ciutat de Barcelona.

Hores d'ara desconec el destí d’aquest escrit. De fet, pot acabar esdevenint el guió d’una pel·lícula, una novel·la, un drama, un assaig sociològic, una ... L’escriptura automàtica ja té aquestes coses. Un comença i no sap on anirà a parar. Oi més quan un inicia l’escrit amb la GRAN CONFESSIÓ:

Jo, com en Pep Albanell i en Quim, sóc un barcelonauta.

Apa! Ja és dit.

Sé que ara n'hi ha que es miren la definició de Barcelonauta i pensen que faig trampa. Són els que saben que vaig néixer en aquesta ciutat i es queden amb aquesta dada com a argument definitiu per a desarticular l'afirmació de "persona de poble" que conté el concepte albanellístic. Són els mateixos que, mancats de cultura, se'n deuen enriure d’un Josep Pla que titula Un senyor de Barcelona a la vida, miracles i pensaments d’en Ramon Puget, nat a Manlleu, comarca d’Osona. Però deixem-los en la ignorància i avancem en l’escrit, tot dient que, en el meu cas, no sóc un barcelonauta clàssic, no sóc ben bé una “persona de poble”, que també. Jo sóc una altra mena de Barcelonauta. Un tipus de Barcelonauta que, per anar a la moda, en podríem dir Barcelonauta 2.0 ó Barcelonauta Digital, Social o en Xarxa. I, deixant l’esgrima dialèctica a banda, m’explicaré per aclarir-ho.

Se suposa que vaig néixer a Barcelona, i així seria si atenem a la Clínica on vaig captar el món per primera vegada - la sempre llustrosa Quirón que va guanyant anys a mesura que deixa edificis abandonats per la ciutat comtal -. Però de fet, jo vaig néixer allà on Barcelona perd el seu nom i, per més inri, els barris no s’hi apropen. I aprofito per agrair a en Paco Candel, l’origen de la primera part d’aquesta sentència. Per això, em vaig haver de construir, com molts, la meva Barcelona particular, una ciutat a mida de les meves possibilitats. No recordo qui va dir allò que no hi ha una sola ciutat, sinó tantes ciutats com persones hi viuen. Crec que fou en Carles Soldevila, però, com he tornat el llibre a la Biblioteca i no em vaig anotar la referència, se’m fa difícil d’encertar.

En qualsevol cas, com més va, més convençut n'estic que hi ha tantes ciutats com habitants hi viuen i que cadascú té la seva Barcelona particular. En el meu cas, la cosa pren volada èpica, perquè he construït tantes Barcelones com m'ha estat necessari per adaptar-me a l'asfalt quadriculat, a la esbojarrada graella cerdànic que mira el mar i que constitueix aquesta ciutat dels prodigis que, mal que ho diguin, no ha canviat gaire d’aquella ciutat que va retratat n’Eduardo Mendoza, gran novel·lista i millor persona, tot i que no el conec personalment per a fer-ne aquesta afirmació.

Barcelona, aquesta Barcelona real, sempre s’ha acabat pixant damunt les ferides que les meves Barcelones construïdes no podien aturar. Unes ferides que són comunes als de la meva mena i condició, als nascuts allà on Barcelona perd el seu nom i s’hi encabeixen els altres catalans, els del Candel i els que no han trobat encara la veu que parli de les seves realitats.

Per això, per la feridora, aposentada i bacona Barcelona que oblida, encara avui, als veïns dels seus barris més populars fins que s’estossinen i tots hi corren. Quan jo era un infant això ja passava i, les carícies de Taradell i l'ADN osonenc, van poder més que aquesta ciutat caragirada que em donava clatellots a cada cantonada.

Tan bon punt, se'm va obrir una escletxa, vaig pujar al cadafal sense pensar-ho. Vaig lligar-me la gruixuda maroma del deute amb uns vampirs d’aquests que cada cop volen més líquid i, hipotecat fins a les celles, em creia feliç amb el meu nou mas de poble. Barcelona, la bruixa, em va agafar per on més cou, per la feina, per la mamella d’uns diners que la Plana no em va saber donar.

Van ser anys de felicitat, llevant-me a les fosques per agafar el tren a ciutat. Matinades de cantina, cafè i llibre, vespres de soledat. Tardes trescant com bestiola alegre pels corriols del meu veïnat i caps de setmana envolat pel Pirineu enlairat. A Taradell em vaig fer una vida: una vida lligat a tantes entitats com em plaïa per a fer poble, per a fer vila, per a tornar a Taradell, tot allò que m’havia donat. Era una vida tranquil·la, regalada, la que sempre m'havia imaginat. Però, eus ací que la vella Barcelona encara no havia fet la seva darrera jugada: la jugada fatal.

Aquella mala jugada que em va fet mudar Taradell per Barcelona, la muntanya pel meu Amor i la lletra per un Plançó que, tots tres plegats, m'han lligat de nou en aquesta possessiva ciutat de la qual intento escatir-ne el misteri. Escatir-lo abans no em consumeixi i em deixi difunt i baldat. Ara sé que, com molts d'altres, Barcelona, l'encisera Barcelona de Joan Maragall, m'ha apressat per tota l'eternitat. M’hi ha apressat i, gràcies a l’Amor i els seus derivats, m’hi té com un fidel aliat, un aliat que, mancat de fugida, ha decidit capbussar-se en Barcelona, capbussar-s’hi fins al moll de l’os, fins al nucli, fins al cor, fins al misteri que fa de Barcelona una ciutat sense fugida possible, una ciutat que, com a tots els barcelonautes, ens acaba captivant. Per això, el Somni delsBruts, els altres barcelonautes, s'enfonsa en el cor de la bèstia. S’hi enfonsa, tot cercant l’úter d'una femenina Barcelona que els polits burgesos tenen capturada amb els seus fils de modernitat, una Barcelona que tenia una Xona darrera Montjuïc i que han volgut transvestir amb la Cigala d’en Nouvel. Una Barcelona que, com deia en Joan Maragall:

Tal com ets, tal et vull, ciutat maleïda:
és com un mal, donat, de tu s'exhala:
que ets vana i coquina i traïdora i grollera,
que ens fa abaixar el rostre
Barcelona! i amb els teus pecats, nostra! nostra!
Barcelona nostra! la gran encisera!



Mi infancia son recuerdos de un Campo i una Mina

y de unos cascabeles
que sonaban cada dia.

Mi infancia son recuerdos
de un Rancho de dura tierra
y de un arbol abandonado
entre las ruinas de una alquería.

Mi infancia son recuerdos
del CampoLosPalos
y montañas de escombros
donde jugábamos cada día.

Mi infancia son sueños
de chavales que corrían
de unos seres mágicos
que cerca de casa vivian
Video publicat a desdelamina.net

 

#ElDesertorOcasional versiona Niemöller - Quan van venir les retallades

"L'amor al proïsme no coneix límits ideològics ni confessionals 

                           Martin Niemöller


Nazis 
Imatge extreta de Filosofia Digital

Quan les retallades van venir a buscar als funcionaris,
vaig callar,
perquè jo no era funcionari.

Quan van estafar als jubilats,
vaig callar,
perquè jo no era jubilat.

Quan van desnonar als hipotecats,
no vaig protestrar,
perquè jo no era hipotecat.

Quan van atonyinar als indignats,
no vaig protestar,
perquè jo no era indignat.

Quan van venir a buscar-me,
no hi habia ningú més que pogués protestar.


Aquesta versió lliure es basa en el poema més conegut de Martin Niemöller (1892-1984), tot i que se sol atribuïr a Bertolt Brecht. Més enllà del missatge, la força del poema original - Quan van venir els nazis - rau en el seu autor. Un col·laboracionista de les ratzies hitlerianes fins que li va tocar, com a pastor protestant, rebré l'atzagaiada del nacisme.

#JoTerribas Ves que per reportatges com aquest no s'hagin carregat a la Terribes :-D

Singulars del 10 d'abril de 2012:
Christian Felber és "economista alternatiu" i pare de la teoria de "l'economia del bé comú". Uns postulats perfectament factibles que capgiren l'actual model econòmic en crisi. Però que eren les habituals fins a l'atzucac dels industrials i els colonitzadors del segle XIX.



Valor afegit del 24 d'abril de 2012:
El programa ofereix un reportatge sobre el "registre de patents" on mostren com la innovació i la creativitat es busca la vida fora dels registres.

D'altra banda, coincidint amb la festa del llibre i la setmana de l'any en què més llibres es venen, el programa ens mostra que hi ha espai per a les altres llibreies.

I finalment, l'historiador Josep Fontana ens fa una anàlisi aguda d'un món en què s'està desmuntant l'estat del benestar i on el futur és, com a mínim, incert.



Apa!

Carta de #DimitrisChristoulas en català - No vull deixar els meus deutes als meus fills.


El Govern de Tsolakaglou ha aniquilat tota possibilitat de supervivència per a mi. Una supervivència que es basaba en una pensió molt digne que jo havia pagat pel meu compte i sense cap ajuda de l'Estat durant 35 anys. Donat que la meva avançada edat no em permet reaccionar d'una altra manera (encara que si un compatriota grec agafés un kalashnivok, jo el recolzaria), no veig una altra solució que posar fi a la meva vida d'aquesta forma digne per no haver d'acabar furgant als contenidors de brossa per a poder subsistir. Crec que els joves sense futur agafaran algun dia les armes i penjaran als traidors d'aquest país a l a plaça Syntagma, com els italians ho van fer amb Mussolini al 1945.

Davant del Parlament grec, Dimitris Christoulas, de 77 anys d'edat, es va rebentar el cap d'un tret, després de cridar: “Tinc deutes i no puc aguantar més!”

Els grecs omplen la plaça de flors a llaor d'aquesta víctima, psicològicament desnonada, del miler d' empreses que ens esclavitzen.  

Requescat in Pace.






CIC - habitatge social: lloguers socials als afectats per les hipoteques

Avui he rebut el següent correu que, com que m'ha semblat d'interès, reprodueixo íntegrament, al #DesertorOcasional:

Us presentem CIC – Habitatge social (CIC-HS), un nou projecte cooperatiu, de la Cooperativa integral catalana, dedicat a generar habitatge social, amb una perspectiva autogestionaria i generadora de comunitat.

CIC-HS lloga pisos hipotecats, per assegurar habitatge social als deutors que no puguin continuar pagant la seva hipoteca.

Si ja estàs en situació d'impagament o tens perspectiva de deixar de pagar la teva hipoteca, pots llogar el teu pis (casa, local, terreny, etc...) a la cooperativa i aquesta s'encarregarà de cedir-te a canvi l'us d'un habitatge en les mateixes condicions. 
 
La cooperativa et podrà garantir almenys 5 anys de lloguer amb un preu social (s’estima que en general no superarien els 4 euros el m2). Per fer-ho, es treballarà a nivell judicial perquè el banc tingui que mantenir el contracte de lloguer social que s'hagi pactat.
 
Relacionat amb l'anterior, un altre servei de la cooperativa, a través dels serveis jurídics que hi donen suport, és el de retardar el moment de presa de possessió del pis per part del banc o el de protegir els avaladors de les hipoteques perquè no puguin acabar embargats.
 
Ambdues estrategies, la del retard del procés (1 any de referencia després de la subasta) i la de l'intercanvi de lloguers socials, es poden complementar segons les necessitats i prioritats de cada persona.
A llarg termini, la cooperativa vol generar un parc social d’habitatges per oferir-los als seus socis en règim de cessió d’ús.

Tal i com s'ha explicat a la contraportada de la publicació allibereu-vos. la compra cooperativa de paquets d’hipoteques impagades pot ser un dels mecanismes per arribar a generar propietat coŀlectiva a preu social.
Per això, una primera acció de la cooperativa ha estat conjuntament amb la publicació rebel·leu-vos, la de posar en marxa el portal https://www.habitatgesocial.cat/ i els formularis d'hipoteques https://www.liberaos.net/hipotecas on podeu incorporar les dades de les vostres hipoteques, perquè quan en siguem prous poguem fer un acció conjunta de recompra del deute (entre 7 ó 10 vegades) més barat del valor nominal actual.

No només amb la coordinació d'hipotecats, sino també ajuntant molts contractes de lloguer social, la cooperativa promourà la unió d'acció en relació a l'accés a l'habitatge per obligar als poders fàctics a acceptar que l'habitatge social sigui una realitat generalitzada.

A més a més, la cooperativa s'ofereix per gestionar també lloguer social, entre aquelles persones que els hi sigui útil, per això podeu utilitzar els següents formularis: per oferir habitatge o per fer constar la vostra necessitat d'habitatge:

Podeu trobar més informació al web http://www.habitatgesocial.cat
 
CIC-Habitatge social - Telèfon provisional 935535611

Andalucia negra, verde y roja

"Demasiados siglos de latifundio, caciquismo y terratenientes para lanzarse a los brazos de sus hijos."

Parece que este es el sentido oculto que guardan los andaluces y las andaluzas que, en unas elecciones como las del pasado domingo, han aflorado en las urnas de Tartessos.

Que el Partido Popular ha superado al PSOE es una evidencia absoluta. Pero ante el caciquismo, de 30 años gobernando la administración con todo lo que ello supone de trapicheos e influencias, el grupo de Arenas se esperaba una victoria absoluta que no les ha llegado.

Empezemos por poner los datos sobre la mesa:

Votantes - 6.287.170 (100,00%)
Abstención - 2.352.973 (37.42%)
PP - 1.567.207 (24,93%)
PSOE - 1.523.465 (24.23%)
IU - 437.445 (6.96%)
Otras opciones - 406.080 (06:46%)

Y, comentémoslos un poco:

Como podemos ver, la masa abstencionista, la tan ignorada sombra negra, ha vuelto a ganar unas elecciones, y últimamente eso pasa mucho y a mucha más distancia del partido con más sufragios recogidos.

Sé que, como en otras ocasiones, la ceguera de los partisanos (gente que vive en el actual sistema de partidos y que admira al supuesto poder que alcanza gobernando, dando la espalda a la ciudadanía) no les dejará ver la orfandad política que este dato lleva implícito para sus legítimas aspiraciones.

Los entendidos, politólogos sistémicos y compañía, me dirán que la abstención tiene causas múltiples y que esta visión es reduccionista. Pero, perdonadme el atrevimiento de decir que, la abstención, tiene dos únicas causas: la falta de cultura (= educación) política democrática - y esta parece que no se quiera solucionar  - y el cansancio (o rechazo) ante la opción democrática consolidada por el marco constitucional pactado por las élites de este Estado - y desgraciadamente de ésta se habla, pero a ver quién es el guapo que, llegado al Gobierno, cambia las reglas que lo han hecho legalmente poderoso -.

Seguimos:

Más del 50% de las personas llamadas a votar no han caído en la trampa bipartidista impuesta por la normativa electoral antes mencionada. Y eso que, en estas elecciones, todo se reducía a una batalla entre rosas y golondrinas, las dos mayorías que el franquismo nos ha dejado. Y eso dice mucho a favor de la gente llamada a votar.

Concluimos:

El mensaje andaluz viene a reforzar lo que viene sucediendo en las últimas confrontaciones electorales:

o democraticemos la democracia, o el divorcio entre los partidos y la sociedad crecerá tanto que los gobiernos sólo servirán para autogobernarse e incrementar los cuerpos de seguridad, dedicados a hacer cumplir unas leyes que estarán carentes de toda legitimidad. Con los riesgos que este hecho pueda comportar ... ¿o hay que hablar de los # fetsBesòs, de Manresa, de Toulouse o de la rabia desbocada ayer mismo por las calles de Barcelona para certificar el declive del modelo democrático liberal?

Paraules per a Júlia - a llaor del #dmpoesia

Autors: José Agustín Goytisolo - Paco Ibáñez - Versionat al català per lluisdetaradell.net

Tu ja no pots tornar enrere
perquè la vida ja t'empeny
como un udol interminable

interminable
et sentiràs acorralada
et sentiràs perduda o sola
tal volta voldràs no haver nascut
no haver nascut
però recorda ara i sempre
el què un dia jo vaig escriure
pensant en tu, pensant en tu
como ara hi penso

La vida és bella, i ja veuràs
com malgrat tot
tindràs amics, tindràs amors
tindràs amics
un home sol, una dona
pressos, així, d'un en un
són com pols, no són resno són res
llavors recorda ara i sempre
el què un dia jo vaig escriure

pensant en tu, pensant en tu
como ara hi penso
Altres esperen que resisteixis
que els ajudi la teva alegria
que els ajudi la teva cançó
entre les seves cançons
mai et lliuris ni t'apartis
al costat del camí, mai diguis:
no puc més i aquí em quedo
llavors sempre recorda
el que un dia jo vaig escriure
pensant en tu, pensant en tu
com ara hi penso.
La vida és bella, ja veuràs
com malgrat tot
tindràs amics, tindràs amor
tindràs amics
no sé dir-te res més
però tu ho has de comprendre
que jo encara estic en el camí.
però tu sempre recorda
el que un dia jo vaig escriure
pensant en tu, pensant en tu
com ara hi penso.

Crida pirata pro Europa del Partit Pirata alemany

Per a nosaltres, els membres del Piratenpartei (partit pirata) alemany, té força importància el procés d'establiment per la pau, la llibertat, la prosperitat i l'estat de dret al nostre continent, i ens adonem que aquests objectius ni són evidents ni estan garantits, i a més requereixen una constant i activa defensa i configuració per part dels ciutadans europeus. Amb aquest rerefons, veiem amb gran preocupació la crisi de l'euro, el sobreendeutament dels pressupostos públics i els problemes de les institucions europees per tal de garantir l'estabilitat política i econòmica, així com la seguretat social, doncs estan debilitant els fonaments de la idea europea.

Igualment, bona part de la sobirania nacional s'ha traspassat a la Unió Europea, l'actual forma de la qual aporta un insuficient control democràtic per part dels seus ciutadans, i per això es troba amb un escàs suport d'aquests. A causa d'això, la democràcia, i amb ella, la unificació europea estan amenaçades de desaparèixer subtilment com a assoliments centrals culturals.

Com a part d'un moviment polític transnacional, l'àmbit de comunicació del qual no coneix fronteres, ens veiem amb la important responsabilitat d'assegurar l'existència de la idea europea i de desenvolupar-la sota la consideració de les diferències culturals històriques dins d'Europa. Tanmateix, no ho volem ni ho podem fer sols.

Per això apel·lem a tots els pirates i partits pirata europeus, a tots els partits europeus i especialment a tots els europeus, a ocupar-se amb intensitat del futur institucional d'Europa, i sobretot, a considerar la possibilitat d'un estat de dret democràtic europeu, a través d'una constitució comuna, que centri les seves actuacions en els seus ciutadans - una Europa dels ciutadans i de les regions.

En vista dels desafiaments que hem d'afrontar i que ja no es poden tenir en compte solament des d'un marc nacional (com ara l'ús sostenible dels recursos del planeta, la seguretat i la justícia socials, l'ecologia, les polítiques financeres i de taxes, i les polítiques referents a la Xarxa i als drets digitals), esperonem tots els partits pirata d'arreu a crear i consolidar les estructures necessàries sense demora, per a poder desenvolupar i coordinar posicions polítiques comunes amb la més àmplia implicació possible de tots els seus membres.

El vols recolçar? criticar? comentar? millorar? llançar al mar? Fes-te pirata!

Les 10 armes més potents per fer-nos veure el què no volem

Traducció de l'article publicat a economiasinfronteras el passat dimarts 7 de febrer.

Conéixer aquestes tècniques i descubrir-les en els mitjans de comunicació, esl discurs dels "líders" i el món de la publicitat i la comunicació en general, pot ser una bona medecina per a no caure en els paranys d'aquesta guerra ínfame pels assoliments d'una Marca, ja es digui empresa, persona, Estat ó Nació).

T'apuntes a deixar ben nu el discurs dominant?

Comencem:

L'estratègia de la distracció. L'element primordial del control social és l'estratègia de la distracció que consisteix a desviar l'atenció del públic dels problemes importants i dels canvis decidits per les elits polítiques i econòmiques, mitjançant la tècnica del diluvi o inundació de contínues distraccions i d'informacions insignificants. L'estratègia de la distracció és igualment indispensable per impedir al públic interessar-se pels coneixements essencials, en l'àrea de la ciència, l'economia, la psicologia, la neurobiologia i la cibernètica. "Mantenir l'Atenció del públic distreta, lluny dels veritables problemes socials, captivada per temes sense importància real. Mantenir al públic ocupat, ocupat, ocupat, sense cap temps per pensar, de tornada a la granja com els altres animals (cita del text 'Armes silencioses per a guerres tranquil·les)".

Crear problemes i després oferir solucions. Aquest mètode també és anomenat "problema-reacció-solució". Es crea un problema, una "situació" prevista per causar certa reacció en el públic, per tal que aquest sigui qui proposi les mesures que es volen fer acceptar. Per exemple: deixar que es desenvolupi o s'intensifiqui la violència urbana, o organitzar atemptats sagnants, per tal que el públic sigui el demandant de lleis de seguretat i polítiques en perjudici de la llibertat. O també: crear una crisi econòmica per fer acceptar com un mal necessari la reculada dels drets socials i el desmantellament dels serveis públics.

L'estratègia de la gradualitat. Per fer que s'accepti una mesura inacceptable, només cal aplicar-la gradualment, a comptagotes, per anys consecutius. És d'aquesta manera com les condicions socioeconòmiques radicalment noves (neoliberalisme) van ser imposades durant les dècades de 1980 i 1990: Estat mínim, privatitzacions, precarietat, flexibilitat, desocupació en massa, salaris que ja no asseguren ingressos decents, ... canvis que haguéssin provocat una revolució si s'haguessin aplicat tots a la vegada.

L'estratègia de diferir. Una altra manera de fer acceptar una decisió impopular és la de presentar-la com a "dolorosa i necessària", obtenint l'acceptació pública, en fer les declaracions, per a una aplicació futura de mesures inacceptables. És més fàcil acceptar un sacrifici futur que un sacrifici immediat. Primer, perquè l'esforç no és emprat immediatament. Després, perquè el públic, la massa, té sempre la tendència a esperar ingènuament que "tot anirà millor en el futur" i que el sacrifici exigit podrà ser evitat. Això dóna més temps al públic per acostumar-se a la idea del canvi i d'acceptar-lo amb resignació quan arriba la seva aplicació.

Dirigir-se al públic com si fossin nens petits. La majoria de la publicitat adreçada al gran públic utilitza discursos, arguments, personatges i entonacions particularment infantils, com si l'espectador fos un nen petit o un deficient mental. Com més s'intenta enganyar l'espectador, més es tendeix a adoptar un to infantilitzant. Per què? "Si un es dirigeix ​​a una persona com si tingués 12 anys o menys, llavors, per suggestionabilitat, tendirà, amb certa probabilitat, a respondre o reaccionar com si tingués aquesta edat (veure "Armes silencioses per a guerres tranquil·les")".

Utilitzar l'aspecte emocional molt més que la reflexió. Fer ús de l'aspecte emocional és una tècnica clàssica per causar un curt circuit en l'anàlisi racional, i finalment en el sentit crític dels individus. D'altra banda, la utilització del registre emocional permet obrir la porta d'accés a l'inconscient per a implantar o empeltar idees, desitjos, pors i temors, compulsions, o induir comportaments ...

Mantenir al públic en la ignorància i la mediocritat. Fer que el públic sigui incapaç de comprendre les tecnologies i els mètodes utilitzats per al seu control i la seva esclavitud. "La qualitat de l'educació donada a les classes socials inferiors ha de ser la més pobra i mediocre possible, de manera que la distància de la ignorància que planeja entre les classes inferiors i les classes socials superiors sigui i romangui impossible d'assolir per a les classes inferiors (mireu en 'Armes silencioses per a guerres tranquil·les) ". 

Estimular el públic a ser complaent amb la mediocritat. Promoure en el públic la creença que allò que està de moda és el fet de ser estúpid, vulgar i inculte ...

Reforçar l'autoculpabilitat. Fer creure a l'individu que és només ell el culpable de la seva pròpia desgràcia, degut a la insuficiència de la seva intel·ligència, de les seves capacitats, o dels seus esforços. Així, en lloc de rebel·lar-se contra les injusticies o, posem per cas, el sistema econòmic, l'individu s'autiodevalua i es culpa a ell mateix, el que genera un estat depressiu i, en conseqüència, inhibeix la seva acció. Generant un cercle viciós que pot ser, mentalment, molt perillós

Conèixer als individus millor del que ells mateixos es coneixen. En el transcurs dels últims 50 anys, els avenços accelerats de la ciència han generat una creixent bretxa entre els coneixements del públic i aquells que posseeixen i utilitzen les elits dominants. Gràcies a la biologia, la neurobiologia i la psicologia aplicada, el "sistema" ha gaudit d'un coneixement avançat de l'ésser humà, tant físicament com psicològicament. El sistema ha aconseguit conèixer millor a l'individu comú del que ell mateix es coneix. El que significa que, en la majoria dels casos, el sistema exerceix un control i un poder més gran sobre els individus que el que ells mateixos poden exercir-se.

Aires d'autogestió pel proper 15 de març

Això d'escriure et fa receptor de força missatges on et demanen difussió d'idees i projectes. Alguns no valen res, però d'altres tenen bona pinta. Aquest és el cas d'una publicació de títol força revolucionari, Rebel·leu-vos! publicació per l'autogestió i del projecte autogestio.cat.

Però, què és això?
Doncs es tracta d'una publicació única per impulsar la transformació social des de baix mitjançant la autoorganització en xarxa i l'autogestió. Els temes que es tractaran en aquesta publicació són:

Contextualització del 15-M i estratègies d'acció.
Què va ser del 15M? El 15 de maig de 2011 és una data marcada en els calendaris de la història, com a rellevant que per un moment va fer somiar i vibrar a milers de persones de manera simultània. Cada vegada que aprofundim en l'autoorganització en xarxa, anem reproduïnt breus espais de llibertat individuals i col·lectius. El proper 15 de març serà un altre dia qualsevol. Fem ara que tot els dies de les nostres vides siguin 15M.

Cap a la contextualització. De la situació política, econòmica i social.
Ara fa dos segles es va iniciar l'últim assalt a la llibertat de l'individu, un pas que ha resultat nefasta per a milions d'éssers humans. Aquest assalt, liderat pel liberalisme i el modernisme, han permès enfortir la figura de l'Estat, penetrant i dominant tots i cada un dels racons de la nostra vida. Per a satisfacció de les classes poderoses i amb la connivència de no pocs admiradors de tals gestes, el pròxim 19 de març, els poders fàctics celebraran a Cadis, el 200 aniversari d'una aberració deshumanitzadora anomenada "La Pepa".

Autoocupació i cooperatives contra l'acció de competir per una feina precària
Quan l'atur és un dels problemes que més preocupen la població, l'opció per generar noves formes de produïr, fora de la maquinària capitalista, és un eix fonamental per anar generant un nou sistema socioeconòmic. Les cooperatives són les formes realment democràtiques de ser productives en el món actual. Generar un marc de protecció legal bàsic que permeti autoocupar evitant els costos a què obliga cenyir-se el sistema estatal i posar en marxa borses de treball basades en el suport mutu, són algunes de les eines de generació una multiplicació de l'autoocupació en el món d'avui.

Quan la propietat privada ja no satisfà les necessitats d'habitatge.
Cal generar una estratègia des de baix per recuperar el dret a l'ús de l'habitatge, i a més, tenim mitjans per a això. Des de les oficines autogestionades d'immobles, fins a les cooperatives d'habitatge, és el moment d'organitzar-nos entre totes per accedir a un habitatge digne.

Alternatives en el medi rural: des del camp i cap al camp
El medi rural és molt més que el somni idíl·lic de joves urbans. Es tracta d'una realitat dura, que ha estat sempre en crisi. Els pobladors, de l'àmbit rural i de l'àmbit urbà necessiten treballar junts per generar un retorn esglaonat al camp des d'una ciutat sobrepoblada, i un empoderament integral de les persones que ja formen part del medi rural.

Sobirania alimentària i agroecologia.
Cada vegada tenim més coneixements per sembrar i cuinar tots els nutrients necessaris per a una vida sana, sense dependre del sistema agroindustrial. Eines com l'agroecologia, els horts urbans i la permacultura poden ajudar-nos a aprofitar els espais disponibles, i un sistema de certificació participativa ens permetrà tenir cura de la qualitat sense haver de dependre de la burocràcia institucional.

Cap a un sistema de salut públic cooperativista i autogestionat
La sanitat pública superada ja des de fa molt temps pels interessos mercantilistes (en especial els de les farmacèutiques), està ara en perill de mort a causa de les retallades estatals. Per això, ara més que mai és moment de generar un sistema de salut nou i diferent, cooperativista en el seu funcionament, holístic en el seu plantejament, i amb l'autogestió com a objectiu per a tothom.

Educació lliure i comunitària
Els interessos privats, l'autoritarisme i procés d'adoctrinament impulsats per l'Estat, han generat un sistema educatiu que bloqueja la creativitat i la llibertat de les persones. Diverses opcions educatives basades en la llibertat i l'autoconeixement de les persones van agafant força i és el moment d'incorporar el component comunitari, per generar una nova educació a l'abast de tots i totes.

Intel·ligència col·lectiva i coneixement lliure per desenvolupar eines lliures i recursos comunitaris.
El coneixement ha estat segrestat pels estats i els seus innombrables associats (exèrcits, mercats, empreses, adinerats), que durant segles han anat teixint una gran teranyina on les capacitats humanes han anat naufragant: patents, propietat intel·lectual, copyright, propietat privada... El coneixement lliure compartit entre iguals significa recuperar els mitjans per generar mitjans comunitaris i autogestionats basats en el suport mutu: el programari, el maquinari, la maquinària, la cultura, les xarxes socials, les xarxes de telecomunicacions ... poden ser lliures. T'animes a ser lliure?

La comunicació lliure com a mitjà per protegir-nos de la societat de la desinformació
Les agències d'informació i notícies, les televisions, ràdios i diaris són empreses al servei de la banca i de l'Estat. Els seus consells d'administració, gestors al servei del mercat, estableixen les pautes per a un bon desenvolupament del control social, les regles del joc per construir una opinió pública que garanteixi el seu inamovible estatus. Frenar aquesta deshumanització, significa poder comunicar-nos d'igual a igual, amb autonomia.

[PÀGINES CENTRALS] Cooperatives Integrals. Una proposta de transició per caminar cap a la revolució integral
Les cooperatives integrals són processos de transformació social que comencen a germinar en diferents territoris, seguint la via oberta per la Cooperativa Integral Catalana des de maig de 2010. Aquest és un model per estendre l'autoorganització local i la interacció global en xarxa, per enfortir les relacions humanes de proximitat i generar projectes i iniciatives autogestionades, per tal de cobrir les necessitats bàsiques (tant emocionals com materials) de tots i totes. Democràcia directa i suport mutu per empoderar i recuperar la dignitat.

Reflexions sobre l'assemblea
L'assemblea, forma natural d'autoorganització dels pobles de la península ibèrica, ha de ser la via per recuperar la sobirania col·lectiva per autogovernar i emancipar-nos, sense intermediaris. Aquest procés requereix una profunda reflexió, per la qual cal prendre seriosament la qüestió assembleària per poder derrotar el sistema parlamentari, partitocràtic i burgès que domina les nostres vides.

Dret de Rebel·lió. Iniciativa per estendre la desobediència civil organitzada i conjunta
Quan el govern ataca els drets dels seus ciutadans en benefici d'uns pocs, la rebel·lió es converteix en el més genuí dels nostres drets i el més fonamental dels nostres deures. Només mitjançant la desobediència civil massiva tenim possibilitats reals de canviar l'ordre establert.

La insubmissió fiscal com a estratègia de rebel·lia
L'objecció fiscal als pressupostos militars, com a punt de partida per a una campanya d'insubmissió fiscal més àmplia, incorporant per ex. deute públic, policia i monarquia. La insubmissió fiscal com a eina per l'autogestió fiscal.

Insolvència, legalitat i col·lectivitzacions
La insolvència és una eina que podem aprofitar per enfortir processos col·lectius d'empoderament, tant per alliberar-nos a nivell personal com per protegir-nos a nivell col·lectiu. Un bon coneixement de la legalitat ens ajudarà en el camí de l'autogestió, i més concretament en les col·lectivitzacions d'immobles.

Sistema econòmic integral
Per impulsar un procés de desmercantilització de la nostra vida i el nostre entorn més proper, necessitem generar eines econòmiques de transició, per tal d'afeblir el sistema econòmic hegemònic capitalista. Les monedes socials són un instrument per donar un valor a l'intercanvi de béns, serveis i coneixements, facilitant i facilitant-nos el camí cap a una societat sense diners. Alhora, recuperem formes espontànies de relacionar econòmicament, basades aquestes en la proximitat i en la confiança, com són el troc i l'art del compartir.

CASX. Una banca sense interessos que trenca la lògica del mercat financer capitalista.
Una cooperativa financera, assembleària, autogestionada i desobedient amb la realitat existent, per anar un pas més enllà que la banca ètica i generar recursos per a l'aflorament de projectes de transformació social al marge del sistema capitalista. Una eina per a aquells projectes que construeixen nous mons més enllà de la legalitat actual i impulsar la reducció del consum individual i col·lectiu com a forma de sortir guanyant sense necessitar de la usura.

Activistes. Grups d'afinitat treballant en xarxa.
El vell model dels alliberats a sou de l'Estat (directament o indirectament finançats i remunerats) requereix ser abordat de manera radical, és a dir, aproximant-nos a l'arrel del problema. Trencar aquesta dinàmica d'assimilació requereix autoorganitzar-nos en grups d'afinitat, de manera descentralitzada i treballant en xarxa per promoure i impulsar alternatives autogestionades en l'àmbit local.

L'autosuficiència sobre tots els plans de la vida
Produir la nostra pròpia energia, impulsar formes de transport sense dependre de petroli; aprofitar les runes d'aquest vell món que es cau, per construir els nostres propis recursos col·lectius. L'autosuficiència, ens allibera i en l'actualitat amb tots els coneixements i pràctiques generades, ja és possible desenvolupar-la.

Estendre l'autogestió a l'àmbit local. Per on començar?
Com generar un sistema integral d'autogestió al nostre barri o ciutat? Com generar suport mutu per cobrir les necessitats bàsiques en diversos àmbits de la nostra vida? Quins serien les primeres passes?

Dispositius comentats en altres articles com les borses de treball, les oficines d'habitatge o els centres de salut autogestionats, seran alguns dels elements bàsics per generar un empoderament complet des de l'àmbit local.

Un portal web per a la gestió de recursos autogestionats.
Un sistema informàtic que ens permeti compartir recursos en tots els àmbits de la nostra vida de manera que no haguem de generar un mitjà diferent per a cada tema ni per a cada territori. Un punt de trobada digital per generar projectes de vida fora del capitalisme i al marge de l'Estat.

I qui ho fa?
Doncs un grup de persones afins a la Cooperativa Integral Catalana, a altres iniciatives de desobediència i participants actius del moviment 15M.

Segons m'han dit, funcionen assumint la simplicitat voluntària, l'autogestió col·lectiva i el suport mutu mitjançant una associació que s'anomena Col·lectiu Afinitat Rebel, que sorgeix per impulsar aquesta iniciativa i autodissoldre's posteriorment. És per tant, un col·lectiu autònom temporal, vinculat al procés de les Cooperatives Integrals.

I després d'aquest flash mob literari, què?
A partir del 15 de març propsen organitzar-se. I, per això, a més de les eines que proporcionarà la publicació suara esmentada, engegaran el portal www.autogestio.cat com a punt de referència per impulsar iniciatives autogestionades, mitjançant una aplicació de gestió de recursos que han batejat com SIGRA (Sistema Integral de Gestió de Recursos Autogestionats). Serà un conjunt d'eines per interrelacionar de manera directa i sense intermediaris, impulsant per exemple, borses de treball, d'immobles o de recursos educatius, per donar solucions autogestionades a qüestions com, l'atur, l'habitatge o l'educació. SIGRA serà usat per la Cooperativa Integral Catalana i volen oferir-lo també com eina comuna a tots els col·lectius autogestionats que la trobin addient.

I jo hi puc fer alguna cosa?
Les vies més importants per col·laborar amb el projecte a curt termini són:

La difusió. Difonen la campanya entre els teus contactes, els teus amics, familiars, en bloc, fòrums, xats, a la feina, al carrer, ...

La traducció. Traduïnt els diferents continguts a altres idiomes: anglès, euskera, gallec, francès, ... Si estàs interessat escriu-nos a info [arroba] rebelaos.net, i

La distribució. Fent possible que la publicació arribi a tots els racons. Per això, demanen que la gent s'apunti com a node de distribució a efectes de coordinació a través de rebelaos.net/distribucio

El Col·lectiu Afinitat Rebel convida, en la informació facilitada, a generar un primer node a la ciutat o regió dels receptors del correu i, des d'allí, anar contactant amb persones d'altres barris, ciutats i pobles propers per fer realitat la distribució de la publicació a nivell local.

I, qui paga la festa?
Doncs, el seu sistema de finançament utilitza les eines de crowdfunding i de pagament per mòbil per cobrir entre altres, els costos de la impressió. Si vols donar-los un cop de mà en això, pots accedir a goteo.org, enviar un missatge a afinidadrebelde@moviments.net o fer un ingrès al compte del Tridos Bank, com no!, 1491 0001 24 1009490127, indicant com a concepte "15mar"

A més, accepten formes de col·laboració no monetària, allò que, en el passat, se'n deia voluntariat. I que, en la justa mesura, és el que fa el desertor ocasional en aquest modest apunt de difusió.