Esclau jo sóc dels teus somnis
vigia de les teves nits.
Esclau sóc de les teves làgrimes
que són filles del neguit.
Et remous entre els meus braços
empessa pwr un malson
i la meva immensa testa,
que ja no pot dormir,
s'enrosca en idees maldestres:
és l"ideari messell
de qui nomës sap patir.
On són les meves muntanyes!
On sou bons cims bonics?
On són les meves ales!
On ës l"amor gentil!
Fa tant de temps que em deixàreu,
en fa tant que no sou amb mi
que esclau em sento aquests dies,
esclau d'aquest esdevenir.
Amb Lledarat allunyant-se,
veig perdut l'arcà camí.
Serf de filla, dona i deutes
i de quimeres sense fi.
I la feina ja no m'ampara,
car són cent-mil sagetes
untades de mortal verí.
Navegant sense rumb fixe,
intento trobar un destí
que m'alliberi de les cadenes
que m'ha llegat el destí.
