Crida pirata pro Europa del Partit Pirata alemany

Per a nosaltres, els membres del Piratenpartei (partit pirata) alemany, té força importància el procés d'establiment per la pau, la llibertat, la prosperitat i l'estat de dret al nostre continent, i ens adonem que aquests objectius ni són evidents ni estan garantits, i a més requereixen una constant i activa defensa i configuració per part dels ciutadans europeus. Amb aquest rerefons, veiem amb gran preocupació la crisi de l'euro, el sobreendeutament dels pressupostos públics i els problemes de les institucions europees per tal de garantir l'estabilitat política i econòmica, així com la seguretat social, doncs estan debilitant els fonaments de la idea europea.

Igualment, bona part de la sobirania nacional s'ha traspassat a la Unió Europea, l'actual forma de la qual aporta un insuficient control democràtic per part dels seus ciutadans, i per això es troba amb un escàs suport d'aquests. A causa d'això, la democràcia, i amb ella, la unificació europea estan amenaçades de desaparèixer subtilment com a assoliments centrals culturals.

Com a part d'un moviment polític transnacional, l'àmbit de comunicació del qual no coneix fronteres, ens veiem amb la important responsabilitat d'assegurar l'existència de la idea europea i de desenvolupar-la sota la consideració de les diferències culturals històriques dins d'Europa. Tanmateix, no ho volem ni ho podem fer sols.

Per això apel·lem a tots els pirates i partits pirata europeus, a tots els partits europeus i especialment a tots els europeus, a ocupar-se amb intensitat del futur institucional d'Europa, i sobretot, a considerar la possibilitat d'un estat de dret democràtic europeu, a través d'una constitució comuna, que centri les seves actuacions en els seus ciutadans - una Europa dels ciutadans i de les regions.

En vista dels desafiaments que hem d'afrontar i que ja no es poden tenir en compte solament des d'un marc nacional (com ara l'ús sostenible dels recursos del planeta, la seguretat i la justícia socials, l'ecologia, les polítiques financeres i de taxes, i les polítiques referents a la Xarxa i als drets digitals), esperonem tots els partits pirata d'arreu a crear i consolidar les estructures necessàries sense demora, per a poder desenvolupar i coordinar posicions polítiques comunes amb la més àmplia implicació possible de tots els seus membres.

El vols recolçar? criticar? comentar? millorar? llançar al mar? Fes-te pirata!

Les 10 armes més potents per fer-nos veure el què no volem

Traducció de l'article publicat a economiasinfronteras el passat dimarts 7 de febrer.

Conéixer aquestes tècniques i descubrir-les en els mitjans de comunicació, esl discurs dels "líders" i el món de la publicitat i la comunicació en general, pot ser una bona medecina per a no caure en els paranys d'aquesta guerra ínfame pels assoliments d'una Marca, ja es digui empresa, persona, Estat ó Nació).

T'apuntes a deixar ben nu el discurs dominant?

Comencem:

L'estratègia de la distracció. L'element primordial del control social és l'estratègia de la distracció que consisteix a desviar l'atenció del públic dels problemes importants i dels canvis decidits per les elits polítiques i econòmiques, mitjançant la tècnica del diluvi o inundació de contínues distraccions i d'informacions insignificants. L'estratègia de la distracció és igualment indispensable per impedir al públic interessar-se pels coneixements essencials, en l'àrea de la ciència, l'economia, la psicologia, la neurobiologia i la cibernètica. "Mantenir l'Atenció del públic distreta, lluny dels veritables problemes socials, captivada per temes sense importància real. Mantenir al públic ocupat, ocupat, ocupat, sense cap temps per pensar, de tornada a la granja com els altres animals (cita del text 'Armes silencioses per a guerres tranquil·les)".

Crear problemes i després oferir solucions. Aquest mètode també és anomenat "problema-reacció-solució". Es crea un problema, una "situació" prevista per causar certa reacció en el públic, per tal que aquest sigui qui proposi les mesures que es volen fer acceptar. Per exemple: deixar que es desenvolupi o s'intensifiqui la violència urbana, o organitzar atemptats sagnants, per tal que el públic sigui el demandant de lleis de seguretat i polítiques en perjudici de la llibertat. O també: crear una crisi econòmica per fer acceptar com un mal necessari la reculada dels drets socials i el desmantellament dels serveis públics.

L'estratègia de la gradualitat. Per fer que s'accepti una mesura inacceptable, només cal aplicar-la gradualment, a comptagotes, per anys consecutius. És d'aquesta manera com les condicions socioeconòmiques radicalment noves (neoliberalisme) van ser imposades durant les dècades de 1980 i 1990: Estat mínim, privatitzacions, precarietat, flexibilitat, desocupació en massa, salaris que ja no asseguren ingressos decents, ... canvis que haguéssin provocat una revolució si s'haguessin aplicat tots a la vegada.

L'estratègia de diferir. Una altra manera de fer acceptar una decisió impopular és la de presentar-la com a "dolorosa i necessària", obtenint l'acceptació pública, en fer les declaracions, per a una aplicació futura de mesures inacceptables. És més fàcil acceptar un sacrifici futur que un sacrifici immediat. Primer, perquè l'esforç no és emprat immediatament. Després, perquè el públic, la massa, té sempre la tendència a esperar ingènuament que "tot anirà millor en el futur" i que el sacrifici exigit podrà ser evitat. Això dóna més temps al públic per acostumar-se a la idea del canvi i d'acceptar-lo amb resignació quan arriba la seva aplicació.

Dirigir-se al públic com si fossin nens petits. La majoria de la publicitat adreçada al gran públic utilitza discursos, arguments, personatges i entonacions particularment infantils, com si l'espectador fos un nen petit o un deficient mental. Com més s'intenta enganyar l'espectador, més es tendeix a adoptar un to infantilitzant. Per què? "Si un es dirigeix ​​a una persona com si tingués 12 anys o menys, llavors, per suggestionabilitat, tendirà, amb certa probabilitat, a respondre o reaccionar com si tingués aquesta edat (veure "Armes silencioses per a guerres tranquil·les")".

Utilitzar l'aspecte emocional molt més que la reflexió. Fer ús de l'aspecte emocional és una tècnica clàssica per causar un curt circuit en l'anàlisi racional, i finalment en el sentit crític dels individus. D'altra banda, la utilització del registre emocional permet obrir la porta d'accés a l'inconscient per a implantar o empeltar idees, desitjos, pors i temors, compulsions, o induir comportaments ...

Mantenir al públic en la ignorància i la mediocritat. Fer que el públic sigui incapaç de comprendre les tecnologies i els mètodes utilitzats per al seu control i la seva esclavitud. "La qualitat de l'educació donada a les classes socials inferiors ha de ser la més pobra i mediocre possible, de manera que la distància de la ignorància que planeja entre les classes inferiors i les classes socials superiors sigui i romangui impossible d'assolir per a les classes inferiors (mireu en 'Armes silencioses per a guerres tranquil·les) ". 

Estimular el públic a ser complaent amb la mediocritat. Promoure en el públic la creença que allò que està de moda és el fet de ser estúpid, vulgar i inculte ...

Reforçar l'autoculpabilitat. Fer creure a l'individu que és només ell el culpable de la seva pròpia desgràcia, degut a la insuficiència de la seva intel·ligència, de les seves capacitats, o dels seus esforços. Així, en lloc de rebel·lar-se contra les injusticies o, posem per cas, el sistema econòmic, l'individu s'autiodevalua i es culpa a ell mateix, el que genera un estat depressiu i, en conseqüència, inhibeix la seva acció. Generant un cercle viciós que pot ser, mentalment, molt perillós

Conèixer als individus millor del que ells mateixos es coneixen. En el transcurs dels últims 50 anys, els avenços accelerats de la ciència han generat una creixent bretxa entre els coneixements del públic i aquells que posseeixen i utilitzen les elits dominants. Gràcies a la biologia, la neurobiologia i la psicologia aplicada, el "sistema" ha gaudit d'un coneixement avançat de l'ésser humà, tant físicament com psicològicament. El sistema ha aconseguit conèixer millor a l'individu comú del que ell mateix es coneix. El que significa que, en la majoria dels casos, el sistema exerceix un control i un poder més gran sobre els individus que el que ells mateixos poden exercir-se.

Aires d'autogestió pel proper 15 de març

Això d'escriure et fa receptor de força missatges on et demanen difussió d'idees i projectes. Alguns no valen res, però d'altres tenen bona pinta. Aquest és el cas d'una publicació de títol força revolucionari, Rebel·leu-vos! publicació per l'autogestió i del projecte autogestio.cat.

Però, què és això?
Doncs es tracta d'una publicació única per impulsar la transformació social des de baix mitjançant la autoorganització en xarxa i l'autogestió. Els temes que es tractaran en aquesta publicació són:

Contextualització del 15-M i estratègies d'acció.
Què va ser del 15M? El 15 de maig de 2011 és una data marcada en els calendaris de la història, com a rellevant que per un moment va fer somiar i vibrar a milers de persones de manera simultània. Cada vegada que aprofundim en l'autoorganització en xarxa, anem reproduïnt breus espais de llibertat individuals i col·lectius. El proper 15 de març serà un altre dia qualsevol. Fem ara que tot els dies de les nostres vides siguin 15M.

Cap a la contextualització. De la situació política, econòmica i social.
Ara fa dos segles es va iniciar l'últim assalt a la llibertat de l'individu, un pas que ha resultat nefasta per a milions d'éssers humans. Aquest assalt, liderat pel liberalisme i el modernisme, han permès enfortir la figura de l'Estat, penetrant i dominant tots i cada un dels racons de la nostra vida. Per a satisfacció de les classes poderoses i amb la connivència de no pocs admiradors de tals gestes, el pròxim 19 de març, els poders fàctics celebraran a Cadis, el 200 aniversari d'una aberració deshumanitzadora anomenada "La Pepa".

Autoocupació i cooperatives contra l'acció de competir per una feina precària
Quan l'atur és un dels problemes que més preocupen la població, l'opció per generar noves formes de produïr, fora de la maquinària capitalista, és un eix fonamental per anar generant un nou sistema socioeconòmic. Les cooperatives són les formes realment democràtiques de ser productives en el món actual. Generar un marc de protecció legal bàsic que permeti autoocupar evitant els costos a què obliga cenyir-se el sistema estatal i posar en marxa borses de treball basades en el suport mutu, són algunes de les eines de generació una multiplicació de l'autoocupació en el món d'avui.

Quan la propietat privada ja no satisfà les necessitats d'habitatge.
Cal generar una estratègia des de baix per recuperar el dret a l'ús de l'habitatge, i a més, tenim mitjans per a això. Des de les oficines autogestionades d'immobles, fins a les cooperatives d'habitatge, és el moment d'organitzar-nos entre totes per accedir a un habitatge digne.

Alternatives en el medi rural: des del camp i cap al camp
El medi rural és molt més que el somni idíl·lic de joves urbans. Es tracta d'una realitat dura, que ha estat sempre en crisi. Els pobladors, de l'àmbit rural i de l'àmbit urbà necessiten treballar junts per generar un retorn esglaonat al camp des d'una ciutat sobrepoblada, i un empoderament integral de les persones que ja formen part del medi rural.

Sobirania alimentària i agroecologia.
Cada vegada tenim més coneixements per sembrar i cuinar tots els nutrients necessaris per a una vida sana, sense dependre del sistema agroindustrial. Eines com l'agroecologia, els horts urbans i la permacultura poden ajudar-nos a aprofitar els espais disponibles, i un sistema de certificació participativa ens permetrà tenir cura de la qualitat sense haver de dependre de la burocràcia institucional.

Cap a un sistema de salut públic cooperativista i autogestionat
La sanitat pública superada ja des de fa molt temps pels interessos mercantilistes (en especial els de les farmacèutiques), està ara en perill de mort a causa de les retallades estatals. Per això, ara més que mai és moment de generar un sistema de salut nou i diferent, cooperativista en el seu funcionament, holístic en el seu plantejament, i amb l'autogestió com a objectiu per a tothom.

Educació lliure i comunitària
Els interessos privats, l'autoritarisme i procés d'adoctrinament impulsats per l'Estat, han generat un sistema educatiu que bloqueja la creativitat i la llibertat de les persones. Diverses opcions educatives basades en la llibertat i l'autoconeixement de les persones van agafant força i és el moment d'incorporar el component comunitari, per generar una nova educació a l'abast de tots i totes.

Intel·ligència col·lectiva i coneixement lliure per desenvolupar eines lliures i recursos comunitaris.
El coneixement ha estat segrestat pels estats i els seus innombrables associats (exèrcits, mercats, empreses, adinerats), que durant segles han anat teixint una gran teranyina on les capacitats humanes han anat naufragant: patents, propietat intel·lectual, copyright, propietat privada... El coneixement lliure compartit entre iguals significa recuperar els mitjans per generar mitjans comunitaris i autogestionats basats en el suport mutu: el programari, el maquinari, la maquinària, la cultura, les xarxes socials, les xarxes de telecomunicacions ... poden ser lliures. T'animes a ser lliure?

La comunicació lliure com a mitjà per protegir-nos de la societat de la desinformació
Les agències d'informació i notícies, les televisions, ràdios i diaris són empreses al servei de la banca i de l'Estat. Els seus consells d'administració, gestors al servei del mercat, estableixen les pautes per a un bon desenvolupament del control social, les regles del joc per construir una opinió pública que garanteixi el seu inamovible estatus. Frenar aquesta deshumanització, significa poder comunicar-nos d'igual a igual, amb autonomia.

[PÀGINES CENTRALS] Cooperatives Integrals. Una proposta de transició per caminar cap a la revolució integral
Les cooperatives integrals són processos de transformació social que comencen a germinar en diferents territoris, seguint la via oberta per la Cooperativa Integral Catalana des de maig de 2010. Aquest és un model per estendre l'autoorganització local i la interacció global en xarxa, per enfortir les relacions humanes de proximitat i generar projectes i iniciatives autogestionades, per tal de cobrir les necessitats bàsiques (tant emocionals com materials) de tots i totes. Democràcia directa i suport mutu per empoderar i recuperar la dignitat.

Reflexions sobre l'assemblea
L'assemblea, forma natural d'autoorganització dels pobles de la península ibèrica, ha de ser la via per recuperar la sobirania col·lectiva per autogovernar i emancipar-nos, sense intermediaris. Aquest procés requereix una profunda reflexió, per la qual cal prendre seriosament la qüestió assembleària per poder derrotar el sistema parlamentari, partitocràtic i burgès que domina les nostres vides.

Dret de Rebel·lió. Iniciativa per estendre la desobediència civil organitzada i conjunta
Quan el govern ataca els drets dels seus ciutadans en benefici d'uns pocs, la rebel·lió es converteix en el més genuí dels nostres drets i el més fonamental dels nostres deures. Només mitjançant la desobediència civil massiva tenim possibilitats reals de canviar l'ordre establert.

La insubmissió fiscal com a estratègia de rebel·lia
L'objecció fiscal als pressupostos militars, com a punt de partida per a una campanya d'insubmissió fiscal més àmplia, incorporant per ex. deute públic, policia i monarquia. La insubmissió fiscal com a eina per l'autogestió fiscal.

Insolvència, legalitat i col·lectivitzacions
La insolvència és una eina que podem aprofitar per enfortir processos col·lectius d'empoderament, tant per alliberar-nos a nivell personal com per protegir-nos a nivell col·lectiu. Un bon coneixement de la legalitat ens ajudarà en el camí de l'autogestió, i més concretament en les col·lectivitzacions d'immobles.

Sistema econòmic integral
Per impulsar un procés de desmercantilització de la nostra vida i el nostre entorn més proper, necessitem generar eines econòmiques de transició, per tal d'afeblir el sistema econòmic hegemònic capitalista. Les monedes socials són un instrument per donar un valor a l'intercanvi de béns, serveis i coneixements, facilitant i facilitant-nos el camí cap a una societat sense diners. Alhora, recuperem formes espontànies de relacionar econòmicament, basades aquestes en la proximitat i en la confiança, com són el troc i l'art del compartir.

CASX. Una banca sense interessos que trenca la lògica del mercat financer capitalista.
Una cooperativa financera, assembleària, autogestionada i desobedient amb la realitat existent, per anar un pas més enllà que la banca ètica i generar recursos per a l'aflorament de projectes de transformació social al marge del sistema capitalista. Una eina per a aquells projectes que construeixen nous mons més enllà de la legalitat actual i impulsar la reducció del consum individual i col·lectiu com a forma de sortir guanyant sense necessitar de la usura.

Activistes. Grups d'afinitat treballant en xarxa.
El vell model dels alliberats a sou de l'Estat (directament o indirectament finançats i remunerats) requereix ser abordat de manera radical, és a dir, aproximant-nos a l'arrel del problema. Trencar aquesta dinàmica d'assimilació requereix autoorganitzar-nos en grups d'afinitat, de manera descentralitzada i treballant en xarxa per promoure i impulsar alternatives autogestionades en l'àmbit local.

L'autosuficiència sobre tots els plans de la vida
Produir la nostra pròpia energia, impulsar formes de transport sense dependre de petroli; aprofitar les runes d'aquest vell món que es cau, per construir els nostres propis recursos col·lectius. L'autosuficiència, ens allibera i en l'actualitat amb tots els coneixements i pràctiques generades, ja és possible desenvolupar-la.

Estendre l'autogestió a l'àmbit local. Per on començar?
Com generar un sistema integral d'autogestió al nostre barri o ciutat? Com generar suport mutu per cobrir les necessitats bàsiques en diversos àmbits de la nostra vida? Quins serien les primeres passes?

Dispositius comentats en altres articles com les borses de treball, les oficines d'habitatge o els centres de salut autogestionats, seran alguns dels elements bàsics per generar un empoderament complet des de l'àmbit local.

Un portal web per a la gestió de recursos autogestionats.
Un sistema informàtic que ens permeti compartir recursos en tots els àmbits de la nostra vida de manera que no haguem de generar un mitjà diferent per a cada tema ni per a cada territori. Un punt de trobada digital per generar projectes de vida fora del capitalisme i al marge de l'Estat.

I qui ho fa?
Doncs un grup de persones afins a la Cooperativa Integral Catalana, a altres iniciatives de desobediència i participants actius del moviment 15M.

Segons m'han dit, funcionen assumint la simplicitat voluntària, l'autogestió col·lectiva i el suport mutu mitjançant una associació que s'anomena Col·lectiu Afinitat Rebel, que sorgeix per impulsar aquesta iniciativa i autodissoldre's posteriorment. És per tant, un col·lectiu autònom temporal, vinculat al procés de les Cooperatives Integrals.

I després d'aquest flash mob literari, què?
A partir del 15 de març propsen organitzar-se. I, per això, a més de les eines que proporcionarà la publicació suara esmentada, engegaran el portal www.autogestio.cat com a punt de referència per impulsar iniciatives autogestionades, mitjançant una aplicació de gestió de recursos que han batejat com SIGRA (Sistema Integral de Gestió de Recursos Autogestionats). Serà un conjunt d'eines per interrelacionar de manera directa i sense intermediaris, impulsant per exemple, borses de treball, d'immobles o de recursos educatius, per donar solucions autogestionades a qüestions com, l'atur, l'habitatge o l'educació. SIGRA serà usat per la Cooperativa Integral Catalana i volen oferir-lo també com eina comuna a tots els col·lectius autogestionats que la trobin addient.

I jo hi puc fer alguna cosa?
Les vies més importants per col·laborar amb el projecte a curt termini són:

La difusió. Difonen la campanya entre els teus contactes, els teus amics, familiars, en bloc, fòrums, xats, a la feina, al carrer, ...

La traducció. Traduïnt els diferents continguts a altres idiomes: anglès, euskera, gallec, francès, ... Si estàs interessat escriu-nos a info [arroba] rebelaos.net, i

La distribució. Fent possible que la publicació arribi a tots els racons. Per això, demanen que la gent s'apunti com a node de distribució a efectes de coordinació a través de rebelaos.net/distribucio

El Col·lectiu Afinitat Rebel convida, en la informació facilitada, a generar un primer node a la ciutat o regió dels receptors del correu i, des d'allí, anar contactant amb persones d'altres barris, ciutats i pobles propers per fer realitat la distribució de la publicació a nivell local.

I, qui paga la festa?
Doncs, el seu sistema de finançament utilitza les eines de crowdfunding i de pagament per mòbil per cobrir entre altres, els costos de la impressió. Si vols donar-los un cop de mà en això, pots accedir a goteo.org, enviar un missatge a afinidadrebelde@moviments.net o fer un ingrès al compte del Tridos Bank, com no!, 1491 0001 24 1009490127, indicant com a concepte "15mar"

A més, accepten formes de col·laboració no monetària, allò que, en el passat, se'n deia voluntariat. I que, en la justa mesura, és el que fa el desertor ocasional en aquest modest apunt de difusió.

Les veritats d’en Soleràs sobre totes les revoltes.. . a això sembla manta vegades


“hi havia representants de les tendències més irreconciliables, anarquistes, republicans de centre i d’esquerra, socialdemòcrates, separatistes, comunistes. D’aquests n’hi havia de moltes varietats i calibres, stalinistes, trotskistes, catalans-proletaris i encara uns que condemnaven, deien, aquella atomització del marxisme en sextes renyides a mort i n’havien fundat una altra “d’unificació dialèctica. (Uns altres) propugnaven un “conglomerat sincrètic” de marxisme i freudisme".

“Tot el que fem, tot el que puguem fer nosaltres, pobres kierkegardians que som sense saber-ho. Tot el que puguem fer no és res en comparació del que ja estan fent els hegelians i sobretot del que aviat faran els nietzscheans”.

Joan Sales. Incerta Glòria. Edició del Club Editor, 1984

Qui és en Plácido Moreno?


Pots veure'n la versió oficial a República Twitt