Diuen les persones grans, i per tant les més sàvies d'aquestes contrades, que, fa molts i molts anys, una jove parella va presentar-se davant del xamàn.
Àliga Escapçada era un guerrer valent i amb un cor noble i honorable. Núvol Tardoral era una noia d'ulls grans i abundant cabellera amb un cor decidit i amarat de valor.
El neguit que els havia aconduit al xaman era molt important per a ells: estaven atemorits amb la idea que el seu compromís, que aquell amor tan ferm i pur que els amarava, es pogues trencar d'alguna manera. I volien que el vell bruixot els dones un remei, un sortilegi o un conjur per a què el seu amor fos etern.
El vell xaman se'ls va mirar amb deteniment. Va fer unes quantes pipades a la seva pipa i amb el rostre més seriós possible, es va aclarir la veu, va agafar la mà de la noia i li digué:
- Si vols conservar al teu estimat al teu costat durant una llarga temporada, hauras d'emprendre un viatge. No serà fàcil! Pujaras a aquell cim que veus allà al fons i caçaràs un falcó amb les teves pròpies mans. Però no un falcó qualsevol, sinó el falcó més fort, el més bonic. De seguit l'hauras de portar cap aquí. Tens temps fins al tercer dia després de lluna plena.
Tot seguit, el xaman es va girar cap al jove guerrer
- La teva tasca també serà complexa i sacrificada. Has de pujar a la montanya que veus a ponent i caçar una àliga. La més bella, la més vigorosa, la més salvatge. I l'hauras de portar aquí el mateix dia que la teva estimada.
En la data assenyalada, ella portava un falcó dins llur bossa de pell. I ell, una àliga damunt l'espatlla.
En arribar davant del xamàn van preguntar:
- I ara, què hem de fe, vell savi?
- Doncs ara, heu de fer allò que jo us diré: agafeu ambdues aus i lligueu-les amb una tira de cuir per les potes. De manera que cadascuna resti lligada a l'altra. I, seguidament, les heu de deixar anar per a què volin lliures.
Tan bon punt van haver fet allò que els havia dit el xamàn, restaren estorats amb el què succei: quan les aus van intentar alçar el vol, van caure a terra i tornaven a intentar-ho amb més força, sense aconseguir-ho. Frustrades i curulles d'ira van començar a barallar-se a cops de bec i ferides fondes.
El vell xamàn s'apropà a elles i va tallar la cinta de cuir provocant que, cadascuna de les aus, marxès al seu aire.
- Apreneu del què acabeu de veure. Si us lligueu l'un a l'altre, encara que sigui amb amor, l'únic que aconseguireu és fer-vos mal i ser infeliços. Si voleu que el vostre amor duri per sempre: voleu junts, voleu ben alt, però mai dels mais us lligueu. Perquè el veritable amor uneix, però no encadena.
