Definint Cataladistes by El Desertor Ocasional

El desertor ocasional suma una nova secció. Una secció que s'alimenta de grada i bar. Una secció on, un servidor, anirà publicant un tipus de desercions de la realitat que tenen el cor com a casa i la raó com a indefugible filtre.

I tot comença molt, però molt enrere.

Resultat d'imatges de barcelona 1973-74 mora

Quan era menut, menut el futbol entrava a casa per la ràdio i les converses que, un marrec, caçava al vol dins de casa. Per això, els primers equips que la sang em va portar al cor, varen ser el Futbol Club Barcelona d'en Mora, en Rifé, en Cruyff, el Cholo i en Migueli, i la Unió Deportiva Taradell, l'equip del poble, que seguia el meu enyorat avi.

Seguint el fil vital de Tarzán Migueli, el Cádiz va anar penetrant al meu cor i va anar prenent callada consistència a mesura que el Barça esdevenia una empresa. En Màgico Gonzalez i el Sandokán JuanJosé van fer la resta i, ja en plena maduresa, aquella llavor, regada parsimoniosament pel tarannà dels jugadors suara esmentats i per l'actitud de les Brigadas Amarillas, va esdevenir florida lloança en el meu cor. El primer apunt d'aquesta publicació és fruit d'aquests amors consolidats.

En paral·lel, amor de barri, vaig defensar una samarreta que em feia sentir l'orgull del veïnat. El desaparegut Atlético Diagonal esdevingué així un referent vital on oblidar els mals moments de l'EGB. Amb el temps, i un xic de coneixement històric, l'adolescència va fer que l'equip històric del barri, el Júpiter prengués el relleu a l'esquadra del veïnat. Eus aquí doncs el segon club que segueixo, des de la distància gracienca, amb ganes de viure'l com un membre més del Reducte Grisgrana.

I, justament, el Reducte, i una ideologia que no amago, em van apropar a l'equip dels manobres per excel·lència: el Sant Paulí. Bandera pirata i idees clares per fer un món més just, més proper i on tothom gaudeixi d'una vida plena.

La vida plena que sorgeix dels irreductibles fans del Millwall, l'equip dels estibadors del port de Londres i, potser, el més recent a trobar un discret lloc al meu cor pels seus orígens populars en un barri d'invisibles perdularis que ha parit bèsties indomables com Iron Maiden o els i les protagonistes de Jack l'Esbudellador

I ja que hi som posats, potser aprofitem per recuperar aquí alguns escrits de vivències a l'Aimé Giral, el camp de l'USAP de Perpinyà, per les places castelleres on he rondat amb els castellers de Barcelona i a l'Ataualpa quiteño, on vaig poder gaudir d'un instant de la millor temporada del Deportivo Quito, tres amors de joventut dels quals en servo bones memòries i tenen un lloc preferent dins del meu cor.

ACTUALITZACIÓ a 8 de setembre de 2022:
Aquest estiu, el 12è estiu que visc a Rota suma un nou equip al meu cor, La Roteña, els irreductibles índios de Rota que defensen els color vermell i negre des de la Barriada Pizarro i que treballen d'allò més la cantera des de ben menuts.

Apa!