Carta a mi mateix: La teva filla no és la teva filla


La teva filla no és la teva filla
és la filla de la vida
desitjosa d’ella mateixa.
No vé de tu, sinó a través teu
i encara que estigui amb tu,
no et pertanyen.

Pots donar-li el teu amor,
però no els teus pensaments, ja que
ella té els seus propis pensaments.
Pots donar escalf al seu cos,
però no a la seva ànima, perquè ella
vi a la casa del demà,
que no pots visitar
ni en el més il·luminat dels teus somnis.

Pots esforçar-te en ser com ella,
però no procuris fer-la semblant a tu
perquè la vida no retrocedeix,
ni s’atura en l’ahir.

Tu ets l’arc d’on, la teva filla,
com vera fletxa viva és  llançada.
Deixa que la inclinació
en la teva mà d’arquer
sigui pura felicitat.

Autor: Gibran Khalil Gibran, artista universal.
Traducció lliure: Lluís Mauri i Sellés