El Govern de Tsolakaglou ha aniquilat tota possibilitat de supervivència per a mi. Una supervivència que es basaba en una pensió molt digne que jo havia pagat pel meu compte i sense cap ajuda de l'Estat durant 35 anys. Donat que la meva avançada edat no em permet reaccionar d'una altra manera (encara que si un compatriota grec agafés un kalashnivok, jo el recolzaria), no veig una altra solució que posar fi a la meva vida d'aquesta forma digne per no haver d'acabar furgant als contenidors de brossa per a poder subsistir. Crec que els joves sense futur agafaran algun dia les armes i penjaran als traidors d'aquest país a l a plaça Syntagma, com els italians ho van fer amb Mussolini al 1945.
Davant del Parlament grec, Dimitris Christoulas, de 77 anys d'edat, es va rebentar el cap d'un tret, després de cridar: “Tinc deutes i no puc aguantar més!”
Els grecs omplen la plaça de flors a llaor d'aquesta víctima, psicològicament desnonada, del miler d' empreses que ens esclavitzen.
Requescat in Pace.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada