Diuen que sóc com...

...Shakespeare

I m'agrada més l'explicació que el personatge:

"Tienes una gran sensibilidad artística y literaria. William Shakespeare revolucionó el teatro, y la propia lengua inglesa. El flujo de las palabras era tan natural para él, que modeló la lengua en si misma, dándole nuevas formas jamás vistas para recrear sus dramas. Nadie entendió mejor las pasiones humanas."

I tot responen el següent test: http://pandemicquiz.com/quiz/15/outcome/206 

On, si canvio Filosofia per Ciències Polítiques i Aprendre un idioma oriental per navegar em surt que sóc com...

... Alejandro Magno

On l'explicació és igual de brillant:

"Tienes el gérmen de los líderes, con un toque de aprecio por la sabiduría y la tolerancia de los pueblos. Alejandro creó el mayor imperio conocido hasta su época, y lo hizo, como buen discípulo de Aristóteles, desde la inteligencia y la tolerancia a las culturas que conquistaba. A lomos de su caballo Bucéfalo, llegó hasta donde nadie antes había llegado, hasta morir, joven y en la cima de su poder, en la lejana India."

Hostal Restaurante Macavi

L'Hostal és al carrer Ecija de Rota, un carrer de pas cap a la platja  A l'interior, una parella de la policia local xerra amb els cambrers de la seva feina i dels esdevenirs de la vila turística i del món en general.

En una taula propera, un pare llegeix el diari, mentre el seu fill dorm al carret. Un home, calça curta i xancles als peus porta les escombraries al contenidor. Una nena corre perseguida per la veu de sa mare carregada de fòtils de platja. Dues mosses, en punt d'innocent bellesa, tambė van cap a la platja tovallola en mà.

De cop, les veus de l'interior muden en riure franc i es barregen amb l'alegre piuladisa d'un canari i els crits d'un nen en un balcó proper.

Dues dones passen pausadament per a viure una tarda de platja i un grup de sagals, a pit descobert, pugen cap al poble.

Tarda d'agost, migdiada a casa, cel ennuvolat i un cafè al Macavi, nom hebreu que, malgrat la deserció, no em deixa indiferent.

Calmosament, m'aixeco de la cadira, penetro en el local i, assegut a la tassa, defeco en el Macavi, em cago en Tel-Aviv.

Adéu Barcelona

És nit cerrada a la ciutat dels prodigis quan surto al balconet i em deixo seduir per la immobilitat del Temple i la lleugeresa de la Nòria.

El meu cau urbà es bada al Tibidabo, arcà Puig de l'Àliga esdevingut símbol de misteri i representació pura dels tres estadis de l'home. L'instint, el sentiment i la raó.

Purificant el ventijol que suavitza la xafagor barcelonina, la raó s'amaga en sentiment afondat que no triga en mudar en instint de comunitat.

Ara, que sóc obrint la darrera nit al cap i casal fins a finals d'agost, em miro el seu cim ensenya i em sé inadaptat barcelonauta que, com molts capitalins, odia la gran encisera que em té captivat.

Barcelona és això que han glossat tants poetes: fetillera, encisera, femenina deesa que brota del seu immens passat.

Potser Verdaguer, potser Maragall, potser tots plegats han assolit desxifrar-ne la genètica, però jo sóc tan cec com la vaca i el tel de l'ull m'emboira la raó.

Ara que sóc a les vetlles d'un llarg viatge, me la miro i me n'enamoro. Me n'enamoro perquè em sedueix, em sedueix i em xiuxiueja dolces paraules per un il·lustre viatger.

Demà, camí del sud, la raó haurà deixat Barcelona. El sentiment anirà mudat d'andalús, però l'instint seguirà batallant amb la cadència parroquiana dels Josepets, el Taulat o l'esquetlla de la torratxa.

Barcelonauta d'arrels osonenques i ancestres occitans. Barcelonauta que fuig de vacances, però que porta la ciutat empeltada a la sang

Adèu, Barcelona. Ens veurem aviat.