La paràbola de l'Elefant o perquè les xarxes socials amplifiquen la nostra percepció de la realitat

“Una vegada hi havia un poblet perdut en el desert. Tots els seus veïns eren cecs. Un gran rei passà per la comarca, seguit del seu exèrcit. Muntava un elefant. Els cecs ho van saber, i com havien sentit parlar molt dels elefants, els punyí el desig de palpar-los per fer-se’n una idea. Els dotze Ancians i Notables del poble es van posar en camí amb aquest objecte:

“Rei”, digueren, “et supliquem que ens concedeixis la teva vènia per palpar l’elefant”. “Us la concedeixo”, respongué el rei; “palpeu-lo!”.

Un palpà la trompa, un altre la pota, aquest l’esquena, aquell les orelles, i fins n’hi hagué un que, per ordre del rei, muntà damunt la bèstia i es passejà. Els dotze cecs van tornar embadalits al seu poble.

Els altres els voltaren, per preguntar-los, morts de xafarderia, quina mena de bèstia era l’elefant. El primer digué: “És un tub enorme, que s’alça amb força, s’enrosca i, ai de tu si t’enxampa!”. L’altre afirmà: “És una columna peluda”. El tercer: “És com una paret de castell”. El que havia palpat l’orella: “És com un tapís molt gruixut, de teixit groller, que es mou quan el palpes”. I l’últim exclamà: “És que repapieigeu? És una muntanya que passeja!”.

Font:
Apunts Jota'O - Material de suport de l'assignatura de filosofia per alumnes de primer i segon de batxillerat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada