15 d'octubre: el somni d'un “nou poder ciutadà global”

Traducció al català de l'apunt publicat a PeriodismoHumano

Centenars de concentracions convocades a 45 països per a un canvi amb "dignitat, democràcia directa i proactivitat"

No vol ser una altre mani, sinó esdevenir l'inici d'un moviment social internacional

Part del #15M reconoeix fragmentació i confia en l'acte de dissabte per tal de reaplegar-se

10.10.2011 · Juan Luis Sánchez

Reunió d'organització del 15-O al Parque del Retiro de Madrid (Juan Luis Sánchez)

“Quan em pregunten què és el que volem, contesto que volem provocar un canvi social global; quan em pregunten com ho aconseguirem, responc que creant un nou poder, un poder ciutadà, que presioni a la resta de poders per a provocar aquest canvi”. Són paraules d'Olmo Gálvez, de Democracia Real Ya, una de les organitzacions que treballa en la convocatòria multilateral, internacional i unificada del 15 d'Octubre.

“Aquesta no pot ser una altra manifestació, com no ho va ser la del 15M”, diu Miguel, un dels primers acampats de Sol que ara intenta portar la cosa al proper nivell, el global, des de Take the Square, la pota internacional del moviment. Hi ha un centenar de concentracions convocades per al proper dissabte en uns 45 països. Les més nombroses seran les dels Estats Units, Brussel·les o Israel, que ja han llançat el seus propis moviments indignats en les darreres setmanes o mesos i amb els que ha estat més fàcil coordinar-se. En d'altres llocs, la protesta potser arribarà a concentrar una vintena de persones.



“S'ha pensat el 15 d'octubre com una manifestació global i no com una suma de concentracions locals”, explica Miguel, físic i professor d'universitat, que té poc més de trenta anys. “Quan vam començar a parlar amb d'altres col·lectius, el primer que habiem de decidir era ‘per què ens manifestem‘. Per la crisi? Pel calentament global? Per la corrupció? Ens vam adonar que malgrat que tots tenim molts problemes comuns, les prioritats de cada lloc, són molt diferents”. Per això, vam decidir de donar la volta al plantejament, tirar de l'esperit inclusiu que va caracteritzzar les primeres setmanes del 15M i sentar les bases d'un moviment global basat en tres reivindicacions bàsiques.

La primera: dignitat. “És una paraula que vam prendre dels companys de les revoltes àrabs, especialment escoltada a Egipte, per exemple”, va comentar en Miguel. Dignitat contra els quatre poders actuals: l'econòmic, el polític, el militar i el mediàtic, segons s'ha enumerat repetides vegades a la jornada de preparació del 15-O que s'ha celebrat aquest diumenge al Parque del Retiro de Madrid, amb delegats de les assamblees de barris i pobles i dels grups de treball heredats de la Puerta del Sol.



El segon pilar del canvi social al que aspira la versió internacional del 15O és la democràcia directa. “Sortim al carrer perquè volem que la gent comenci a decidir en quin món vol viure”, diu en Miguel. Si la indignació crea un espai polític nou serà gràcies a les tecnologies en xarxa, però ¿i les assamblees que tant han caracterizat al 15M? “Tindrem un model mixte de presa de decisions”, vaticina Olmo Gálvez, “on les assamblees seguiran tenint el seu pes, però on les tecnologies cada dia seran més importants. Hi ha una escletxa digital, hi ha gent que no té accés a les eines digitals, o no les utilitza”, aclareix, “però el canvi global no és possible sense aquestes eines”.

La tercera ambició del 15O no és una reivindicació davant dels poders tradicionals, sinó una crida a la proactivitat: “el més important no és el 15 d'octubre, el més important és el 16 ó el 17. Estem intentant provocar el mateix que va passar a Sol, però en diverses ciutats del món: que quan la manifestació s'acabi la gent digui… bé, i ara què? Com ens organitzem?”, apunta en Miguel.

Si aquestes tres línies d'actuació funcionen, “crearem una nova categoría social”, diu Olmo Gálvez. “Igual que es van crear en un moment de la història els partits polítics, o els sindicats, ara, entre tots, anem a crear els moviments ciutadans de pressió”, afirma. Aquest grup de pressió social, sense recolzament institucional i entès com la suma d'individualitats, actuaria en relació als partits polítics o als sindicats com a col·lectiu extern. Això, i no ens cansarem de repetir-ho, no és una crida a l'abstenció o anar necessàriament en contra dels partits. Només es tracta d'una ampliació del panorama polític. “Fet això, que cadascú decideixi individualment com participa o si vol participar”, diu en Gálvez.



L'escriptor Amador Fernández Savater definia el 15M més com “un espai que no pas com un subjecte polític” on “compartir un problema i no una identitat”. Un podia “deixar de ser el que volen que siguem” i “compartir allò que ens agermana més enllà de les etiquetes que ens separen”, segons escriu en un dels seus molts articles sobre aquesta qüestió.

Malgrat això, la cita del 15O té la missió no oficial de tornar a recuperar aquest esperit inclusiu i d'agermanament, perquè la sensació de deteriorament ja no es dissimula. “El moviment ha perdut molta força perquè cada assamblea o cada grup de treball funciona a la seva bola”, afirma en Miguel. La fragmentació del 15M ha derivat, entre d'altres coses, en un calendari de protestes al carrer impossible de seguir en els darrers mesos, amb setmanes en les que hi habi fins a quatre o cinc concentracions impulsades per algun grup de treball o assamblea. “Això mata al moviment”, afirma en Miguel, “perquè a tots ens preocupen els temess d'aquestes convocatòries, però sortir al carrer tres cops a la setmana no serveix per a canviar el món”. Segons ell, la campanya de paralització de desnonaments “ és un bon exemple de la potència que podem tener si actuem plegats”.

La reunió del Retiro s'ha dividit per grups de treball per tal de coordinar el recorregut de la manifestació o l¡arribada a Sol, entre d'altres questions (J.L.S.)

El 15 d'octubre, Sol

Sol és un simbol carregat de nostalgia, irrepetible però exportable. Per aquesta raó, sutilment, uns rajos de llum natural brillen des del fons del cartell que representa la monilització del 15 d'octubre. En els molts fòrums que s'han obert per coordinar i aanimar la participació a la jornada és fàcil trobar referències a les “lliçons de Madrid”, com en el texte col·laboratiu que dóna cos al moviment en anglès, on es consensua que “Madrid ens ha ensenyat que la intenció no és crear una comuna hippie sinó xarxes de treball entre tots per parir quelcom de nou” i que l'objetiu és “saber com organitzar-nos l'endemà” amb valors de “no violeècia, respecte, escolta profunda i no dogmàtica”.

Lluny de Madrid, geogràficament parlant, viu en Victor. En Victor no es diu Victor, és un nom occidentalitzat que utilitza com a nick per facilitar la comunicació amb d'altres persones. En Victor és xinès, viu a la provincia de Nanning, té 24 anys i treballa en una escola pública de producció industrial. Participa, no sense risc (“bé, tampoc tenen tanta energia com per a rastrejar totes les converses”), en els fòrums que coordina el 15O a través de la xarxa de xats IRC. El seu somni és “que el canvi global també aribi a la Xhina, als xinesos. Que siguem lliures en un món sense Estats”, ens diu en privat. En Victor intentarà “reunir-se al carrer amb un grup d'amics el 15O, tot i que no podrem cridar l'atenció ni estar-hi massa estona perquè la policía ens podria convidar a comisaria”, diu.

A Burdeos, en Philippe es prepara per anar a una de les manifestacions organitzades en aquesta ciutat francesa. “Sí, hi ha diverses manifestacions. Ja saps que als francesos ens costa concentrar-nos en una sola cosa”, diu amb ironia. “El que ha passat a l'Estat espanyol ha inspirat a molta gent i espero que creixi, tot i que no crec que el 15-O sigui un èxit a França”. En Phillipe centra les seves reivindicacions en fer entendre als francesos que “és molt perillós confiar en els fanatismes d'extrema dreta per arreglar els problemes”, una situació que "cada vegada pren més volada”, segons la seva opinió. Per ell, el punt de trobada d'un canvi global ha de passar per actuar contra “la dictadura de les grans empreses“.

Un altre punt minuscul del mapa del 15-O serà la ciutat russa de Samara, on l'Alexey anirà a una “petita concentració”. Ens explica que intentarà organitzar “quelcom de més potent i interessant” a Moscou. “Estem organitzats en xarxes locals i actuem en el pal Fes-t'ho tu“.

El 15M torna a preparar a Madrid una manifestació amb molts caps. Diverses “columnes” sortiran de diferents barris de la ciutat, aniran confluint pel camí i desembocaran primer a la Cibeles, cap a les sis de la tarda, i després a Sol. On tornarà a repetir-se un moment que és en el catàleg emocional dels indignats des dl 19J: la interpretació de la Novena Simfonía de Beethoven en directe. “Sabem que és l'himne de la Unió Europea, però nosaltres la vinculem a un sentiment d'humanitat”, explica la gent de la comissió d'Acció al Retiro.



El repte operatiu és tan gran com l'ambició ideològica: horaris, càrrega i descàrrega, megafonia, pantalles per veure el que passa en d'altres països, en alguns casos amb diferència horaria incorporada. “La nit pot ser molt llarga”, s'adverteix, si la gent vol quedar-se a veure el que passa a Nueva York o Washington, per exemple, on el rellotge marca sis hores menys. Si des d'allà arriba sensació d'eufòria i la nit en Sol avança sense incidents, serà molt probable que algun grup decideixi passar la nit a la plaça, encara que aquesta vegada ningú pronuncia la paraula “acampada”.

Octaveta del 15-O

Espai del 15-O a Barcelona: http://www.facebook.com/event.php?eid=113049468786838 
Espai del 15-O a Palma de Mallorca: http://www.facebook.com/event.php?eid=131291706966282 
Llistat d'esdeveniments a nivell global: http://15october.net/where/