Es mouen per Internet a través de mitjans convencionals. Llegeixen, sel·leccionen i tradueixen per apropar cultures i sensibilitats d'arreu del món i, amb un sistema d'auto-organització voluntària, estan aconseguint fites espectaculars. Per mostra, un botó:
La campanya que Adbusters, un dels pares potetius del trasllat de la Primavera Àrab i el 15m als Estats Units, va llançar la setmana passada d'una campanya global per demanar la implantació d'una taxa RobinHood del 1% en totes les transaccions financeres en vigilies de la Cimera del G20 a França, va ser traduida en més de 20 idiomes en un sol dia.
Aquests textos han essent utilitzats per la Comissió Internacional 15M/15O que ha difós la campanya a través del seu lloc web www.29october.net (l'evolució del portal www.15october.net, tant conegut des de fa un parell de setmanes) aconseguint d'aquesta manera un impacte que supera les suposades barreres lingüístiques que ens fan creure que existeixen.
Pocs brigadistes es coneixen personalment, els uneix la valentia de seure davant d'un ordinador per llegir, sel·leccionar i traduir, esdevenint d'aquesta manera actius agents d'un canvi cultural sense precedents basat en la generació d'una consciència global impensable sense la seva anònima tasca.
Ells són els hereus pacífics dels Brigadistes Internacionals!
T'hi apuntes? translatorbrigades@gmail.com
Ei G20, que arriba en #RobinHood
INFORME TÀCTIC #16 D’ADBUSTERS
Ieps! Com
anem rebels, redemptotrts i creients de la causa global,
En el moment més àlgid de la revolta del
1968 als Estats Units, els manifestants van anunciar "l’inici d'una nova època". I, a aquest estirabot,
Zbigniew Brzezinski, l'assessor de seguretat nacional del president dels
Estats Units, va respondre que les protestes no
eren més que
"un irrellevant singlot històric".
I de fet, la primera
revolució mundial que el món mai
havia vist, es va
apagar de sobte. I ningú sap ben bé per què va ser.
De moment, #OCCUPY té la màgia d’aquells temps i l’atenció del món. Tot sembla possible. I hem assistit a un canvi suau de règim als
Estats Units, parit pel ressorgiment
de l'esquerra política d’arreu del planeta.
En apropar-se l'hivern,
molts ocupants seguiran
llaurant a llarg plac, d’altres
se n'aniran a casa fins a la primavera
i canalitzaran les seves energies en múltiples projectes. Moltes de les grans
idees per al rejoveniment
i la millora del món
que han estat circulant durant
aquestes jornades esdevindran fum. La revocació de la personalitat corporativa, la decomercialització dels
béns culturals comuns, la separació
entre política i diners, el naixement del Partit del Valor Real als Estats Units ... formen part d’un projecte que
toca de peus a terra i que porta un llarg camí recorregut.
I ara, com
tantes altres vegades, anem a protagonitzar una explosió mundial que ens recordi accions com
la Marxa Mundial contra la
guerra de l'Iraq de fa vuit anys. La
propera explosió pot ser aquest proper dissabte, quan en #ROBINHOOD
colpegi al G-20. Imaginat uns quants milions
de persones aixecant-se i enviant un missatge als líders del G-20 reunits
els dies 3 i 4 de novembre a França: "Aquest debat
entre austeritat i estímul que ens
heu encolomat no va amb nosaltres
... És obvi
que no teniu
ni la més refotuda idea de com treure'ns d'aquest embolic
econòmic que ens heu
imposat. Per tant, us diem el què volem que feu: transformeu radicalment aquest capitalisme
de casino, imposeu una taxa de l’1% en totes les transaccions financeres
i el comerç de
divises i destineu-lo a millorar les vides dels més necessitats del planeta.
"
Ja s’han anunciat Marxes #RobinHood en més d'una
dotzena de ciutats d’arreu del món.
Proposa-ho a la teva assemblea general
... i després
crear alguns anuncis fàcils de captar per la gent i marxem plegats aquest dissabte...
Aprofitem el G20!
Aquest
podria ser el primer aixecament global contra el sistema financer... i el
primer fruit parit pel moviment global.
Pels salvatges,
Quarter General dels Agitadors Culturals
Quarter General dels Agitadors Culturals
Hi ha
accions #ROBINHOOD planejades a San Antonio, Las
Vegas, Montreal, Durango,
Calgary, Washington
DC, Santa
Fe, Denver, Liverpool, Edinburgh, Glasgow,
Sydney,
Amarillo, Edmonton, Salt Lake City, Berlin i més…
P.S. Dimarts, els manifestants no violents d’ #OCCUPYOAKLAND van
ser assaltat amb gasos lacrimògens, bales
de goma i granades
de flash. Aquí teniu un bon
recull d’imatges de la violència policial. El mateix dia,
#OCCUPYATLANTA
va ser embargada i van ser arrestats més
de 50 manifestants. La contrarevolució dels
diners ha començat, però el nostre compromís amb la no violència guanyarà.
Traduït per les Brigades de Traductors translatorbrigades@gmail.com
#15O - ¿Afinando la ciudadanía global? Gotas de agua en un mar sincero
 |
| Detalle del 15 de octubre en Sevilla, el mundo |
El sábado, la red volvió a la calle, el sinfín de movimientos digitales se materializó en una multitud de encuentros combinados y en cadena que, como una gran orquesta sinfónica, iba focalizando la atención del espectador en uno u otro solista, mientras el conjunto hacía su trabajo con la maestría de los movimientos que brotan directamente del corazón.
Un calambre de ciudadanía mundial recorrió el planeta durante una jornada de comunión sincera, de conciencia global, de república inter pares - sin primus, sin líderes - que grita honestamente contra la mentira de la riqueza inexistente. La gente contra la macroeconomía, las personas contra los trileros globales, contra la fiesta vergonzante que se paga con deuda y no con trabajo, con producción, con tangibles.
Un movimiento transnacional y anónimo recorre el planeta y descoloca a los poderes tradicionales: ¿Cómo actuar desde un partido de ámbito local endeudado con un banco - de transacciones globales - que le da cobertura? ¿Cómo actuar desde un banco global que necesita del capital de unos clientes que se le rebelan? ¿Cómo publicar desde un medio que depende de unos anunciantes que necesitan unos compradores que salen a la calle para protestar sin miedo?
El sábado hubo una nueva ola de una marea humana que va creciendo a medida que la política se muestra incapaz de dar respuesta a una realidad económica que la domina y la supera. Casos como el de Obama en Estados Unidos o el de ZP en España demuestran como los buenos principios quedan ahogados cuando tocan la médula del 1% que maneja el capital.
Mientras la gente se suma a los señales físicos de la protesta, en el entorno digital, los activistas van tejiendo una red cada vez más densa, un nuevo poder ciudadano que tiene hondas raíces en movimientos que se daban por muertos y enterrados, pero que se mantienen a la sombra y se mezclan para dar una alternativa global a la incapacidad gubernamental de actuar.
En una de las esquinas de Tahrir, un viejo hippie que hace cine, regenta un local con cuatro ordenadores y deja vía libre a los jóvenes egipcios. La vieja Al Andalus capta el mensaje de los hermanos del sur y lo lanza a un mundo sediento, un mundo que toma el mensaje y se enfrenta a su futuro sin miedos. Una revista, un cómic, una película, ... las grietas del sistema supuran arte comprometido, y los jóvenes - que se pasan el día ante la maquineja o el ordenador -, toman el testigo de los rastros de carmín y, como si de un nuevo juego se tratara, se van pasando información a una velocidad pasmosa.
Y, de repente, todo el mundo sale a la calle, en varios lugares y en horas convenidas. Y demuestra como aquella velocidad de circulación de capitales, también funciona con las ideas y las propuestas. Los diarios todavía hablan de indignados, pero la mayoría de personas que circulan por las calles del mundo ya no son sólo indignados, son activistas globales y pacíficos. Están en todas partes, son horizontales, son anónimos y se reproducen por impulsos de información compartida.
Bienvenidos al nuevo poder.
Bienvenidos al ecosistema red.
Bienvenidos al mundo de la ciudadanía global, abierta, libre y neutral.
Bienvenidos al mundo líquido, un mundo que ahora es rio – i llena las calles -, ahora es mar – y llena las plazas-, ahora se evapora – y sube a la nube de Internet - dónde las gotas de agua se concentran, hablan, se comunican y vuelven a mojar el planeta entero de impulsos de sinceridad contra la mentira global.
Son agua y por eso son imposibles de parar. ¿Son emoción? Si, pero también pensamiento, pensamiento colectivo, neuronas de un cerebro compartido, porqué el cerebro individual es una falacia empobrecedora.
Traducción de translatorbrigades@gmail.com del original en Catalán.
Coincidencia de clase: La Duqesa de Alba y Duran Lleida
Traducción de un texto en catalán publicado en el Semanario La Directa
Carta del Secretario General del Sindicato de Obreros del Campo (SOC) de Andalucía a Josep Antoni Duran Lleida
DIEGO CAÑAMERO | 11/10/2011
Sr. Antoni Duran i Lleida
Es usted uno de esos políticos, profesionales, que sin "saber qué es el PER", ni porqué "existe", ni cuáles son los problemas del medio rural andaluz, habla y opina sólo para congratularse con la burguesía catalana y para arrancar un puñado de votos miserables aunque sea a costa del desprestigio de los jornaleros y jornaleras de Andalucía.
Usted sabe bien que el PER y los subsidios son un insulto a los jornaleros/as. Siempre hemos defendido que el dinero público fuera a cambio de trabajo, respeto y dignidad. Pero es usted y los que piensan como usted los responsables de que los jornaleros tengamos este subsidio (el paro afecta al 40% en el mundo rural andaluz). No sea demagogo ni corto de memoria, ya que la burguesía catalana a la que representa pactó con los terratenientes que Andalucía fuera una zona subdesarrollada, para proporcionarles materias primas (el 80% del algodón se cultivaba en Andalucía y todas las empresas textiles estaban en Cataluña) y mano de obra barata. 2.000.000 de andaluces tuvieron que emigrar a su tierra. ¿No tiene nada que decir de esta mano de obra? ¿También reciben el jornal en los bares de Cataluña?
En vez de criticar un PER que supone 7 euros al día y que sólo reciben 220.000 jornaleros y jornaleras de un total de 513.000, ¿por qué no critica que un 20% de propietarios terratenientes se llevan 5.200 millones de euros cada año de la Política Agraria Común (la PAC, el PER de los ricos) a cambio de nada, sólo por poseer tierras? Y encima le dan medallas, como a la Duquesa de Alba.
Señor Duran i Lleida, a usted le pasa como a aquel ministro de agricultura y ganadería, que le regalaron una oveja y se llevó el perro del pastor creyendo que lo era.
Carta del Secretario General del Sindicato de Obreros del Campo (SOC) de Andalucía a Josep Antoni Duran Lleida
DIEGO CAÑAMERO | 11/10/2011
Sr. Antoni Duran i Lleida
Es usted uno de esos políticos, profesionales, que sin "saber qué es el PER", ni porqué "existe", ni cuáles son los problemas del medio rural andaluz, habla y opina sólo para congratularse con la burguesía catalana y para arrancar un puñado de votos miserables aunque sea a costa del desprestigio de los jornaleros y jornaleras de Andalucía.
Usted sabe bien que el PER y los subsidios son un insulto a los jornaleros/as. Siempre hemos defendido que el dinero público fuera a cambio de trabajo, respeto y dignidad. Pero es usted y los que piensan como usted los responsables de que los jornaleros tengamos este subsidio (el paro afecta al 40% en el mundo rural andaluz). No sea demagogo ni corto de memoria, ya que la burguesía catalana a la que representa pactó con los terratenientes que Andalucía fuera una zona subdesarrollada, para proporcionarles materias primas (el 80% del algodón se cultivaba en Andalucía y todas las empresas textiles estaban en Cataluña) y mano de obra barata. 2.000.000 de andaluces tuvieron que emigrar a su tierra. ¿No tiene nada que decir de esta mano de obra? ¿También reciben el jornal en los bares de Cataluña?
En vez de criticar un PER que supone 7 euros al día y que sólo reciben 220.000 jornaleros y jornaleras de un total de 513.000, ¿por qué no critica que un 20% de propietarios terratenientes se llevan 5.200 millones de euros cada año de la Política Agraria Común (la PAC, el PER de los ricos) a cambio de nada, sólo por poseer tierras? Y encima le dan medallas, como a la Duquesa de Alba.
Señor Duran i Lleida, a usted le pasa como a aquel ministro de agricultura y ganadería, que le regalaron una oveja y se llevó el perro del pastor creyendo que lo era.
15 d'octubre: el somni d'un “nou poder ciutadà global”
Traducció al català de l'apunt publicat a PeriodismoHumano
“Quan em pregunten què és el que volem, contesto que volem
provocar un canvi social global; quan em pregunten com ho aconseguirem, responc que creant un nou poder, un poder ciutadà, que presioni a la resta de poders per a provocar aquest canvi”. Són paraules d'Olmo Gálvez, de Democracia Real Ya, una de les organitzacions que treballa en la convocatòria multilateral, internacional i unificada del 15 d'Octubre.
“Aquesta no pot ser una altra manifestació, com no ho va ser la del 15M”, diu Miguel, un dels primers acampats de Sol que ara intenta portar la cosa al proper nivell, el global, des de Take the Square, la pota internacional del moviment. Hi ha un centenar de concentracions convocades per al proper dissabte en uns 45 països. Les més nombroses seran les dels Estats Units, Brussel·les o Israel, que ja han llançat el seus propis moviments indignats en les darreres setmanes o mesos i amb els que ha estat més fàcil coordinar-se. En d'altres llocs, la protesta potser arribarà a concentrar una vintena de persones.
“S'ha pensat el 15 d'octubre com una manifestació global i no com una suma de concentracions locals”, explica Miguel, físic i professor d'universitat, que té poc més de trenta anys. “Quan vam començar a parlar amb d'altres col·lectius, el primer que habiem de decidir era ‘per què ens manifestem‘. Per la crisi? Pel calentament global? Per la corrupció? Ens vam adonar que malgrat que tots tenim molts problemes comuns, les prioritats de cada lloc, són molt diferents”. Per això, vam decidir de donar la volta al plantejament, tirar de l'esperit inclusiu que va caracteritzzar les primeres setmanes del 15M i sentar les bases d'un moviment global basat en tres reivindicacions bàsiques.
La primera: dignitat. “És una paraula que vam prendre dels companys de les revoltes àrabs, especialment escoltada a Egipte, per exemple”, va comentar en Miguel. Dignitat contra els quatre poders actuals: l'econòmic, el polític, el militar i el mediàtic, segons s'ha enumerat repetides vegades a la jornada de preparació del 15-O que s'ha celebrat aquest diumenge al Parque del Retiro de Madrid, amb delegats de les assamblees de barris i pobles i dels grups de treball heredats de la Puerta del Sol.
El segon pilar del canvi social al que aspira la versió internacional del 15O és la democràcia directa. “Sortim al carrer perquè volem que la gent comenci a decidir en quin món vol viure”, diu en Miguel. Si la indignació crea un espai polític nou serà gràcies a les tecnologies en xarxa, però ¿i les assamblees que tant han caracterizat al 15M? “Tindrem un model mixte de presa de decisions”, vaticina Olmo Gálvez, “on les assamblees seguiran tenint el seu pes, però on les tecnologies cada dia seran més importants. Hi ha una escletxa digital, hi ha gent que no té accés a les eines digitals, o no les utilitza”, aclareix, “però el canvi global no és possible sense aquestes eines”.
La tercera ambició del 15O no és una reivindicació davant dels poders tradicionals, sinó una crida a la proactivitat: “el més important no és el 15 d'octubre, el més important és el 16 ó el 17. Estem intentant provocar el mateix que va passar a Sol, però en diverses ciutats del món: que quan la manifestació s'acabi la gent digui… bé, i ara què? Com ens organitzem?”, apunta en Miguel.
Si aquestes tres línies d'actuació funcionen, “crearem una nova categoría social”, diu Olmo Gálvez. “Igual que es van crear en un moment de la història els partits polítics, o els sindicats, ara, entre tots, anem a crear els moviments ciutadans de pressió”, afirma. Aquest grup de pressió social, sense recolzament institucional i entès com la suma d'individualitats, actuaria en relació als partits polítics o als sindicats com a col·lectiu extern. Això, i no ens cansarem de repetir-ho, no és una crida a l'abstenció o anar necessàriament en contra dels partits. Només es tracta d'una ampliació del panorama polític. “Fet això, que cadascú decideixi individualment com participa o si vol participar”, diu en Gálvez.
L'escriptor Amador Fernández Savater definia el 15M més com “un espai que no pas com un subjecte polític” on “compartir un problema i no una identitat”. Un podia “deixar de ser el que volen que siguem” i “compartir allò que ens agermana més enllà de les etiquetes que ens separen”, segons escriu en un dels seus molts articles sobre aquesta qüestió.
Malgrat això, la cita del 15O té la missió no oficial de tornar a recuperar aquest esperit inclusiu i d'agermanament, perquè la sensació de deteriorament ja no es dissimula. “El moviment ha perdut molta força perquè cada assamblea o cada grup de treball funciona a la seva bola”, afirma en Miguel. La fragmentació del 15M ha derivat, entre d'altres coses, en un calendari de protestes al carrer impossible de seguir en els darrers mesos, amb setmanes en les que hi habi fins a quatre o cinc concentracions impulsades per algun grup de treball o assamblea. “Això mata al moviment”, afirma en Miguel, “perquè a tots ens preocupen els temess d'aquestes convocatòries, però sortir al carrer tres cops a la setmana no serveix per a canviar el món”. Segons ell, la campanya de paralització de desnonaments “ és un bon exemple de la potència que podem tener si actuem plegats”.
Sol és un simbol carregat de nostalgia, irrepetible però exportable. Per aquesta raó, sutilment, uns rajos de llum natural brillen des del fons del cartell que representa la monilització del 15 d'octubre. En els molts fòrums que s'han obert per coordinar i aanimar la participació a la jornada és fàcil trobar referències a les “lliçons de Madrid”, com en el texte col·laboratiu que dóna cos al moviment en anglès, on es consensua que “Madrid ens ha ensenyat que la intenció no és crear una comuna hippie sinó xarxes de treball entre tots per parir quelcom de nou” i que l'objetiu és “saber com organitzar-nos l'endemà” amb valors de “no violeècia, respecte, escolta profunda i no dogmàtica”.
Lluny de Madrid, geogràficament parlant, viu en Victor. En Victor no es diu Victor, és un nom occidentalitzat que utilitza com a nick per facilitar la comunicació amb d'altres persones. En Victor és xinès, viu a la provincia de Nanning, té 24 anys i treballa en una escola pública de producció industrial. Participa, no sense risc (“bé, tampoc tenen tanta energia com per a rastrejar totes les converses”), en els fòrums que coordina el 15O a través de la xarxa de xats IRC. El seu somni és “que el canvi global també aribi a la Xhina, als xinesos. Que siguem lliures en un món sense Estats”, ens diu en privat. En Victor intentarà “reunir-se al carrer amb un grup d'amics el 15O, tot i que no podrem cridar l'atenció ni estar-hi massa estona perquè la policía ens podria convidar a comisaria”, diu.
A Burdeos, en Philippe es prepara per anar a una de les manifestacions organitzades en aquesta ciutat francesa. “Sí, hi ha diverses manifestacions. Ja saps que als francesos ens costa concentrar-nos en una sola cosa”, diu amb ironia. “El que ha passat a l'Estat espanyol ha inspirat a molta gent i espero que creixi, tot i que no crec que el 15-O sigui un èxit a França”. En Phillipe centra les seves reivindicacions en fer entendre als francesos que “és molt perillós confiar en els fanatismes d'extrema dreta per arreglar els problemes”, una situació que "cada vegada pren més volada”, segons la seva opinió. Per ell, el punt de trobada d'un canvi global ha de passar per actuar contra “la dictadura de les grans empreses“.
Un altre punt minuscul del mapa del 15-O serà la ciutat russa de Samara, on l'Alexey anirà a una “petita concentració”. Ens explica que intentarà organitzar “quelcom de més potent i interessant” a Moscou. “Estem organitzats en xarxes locals i actuem en el pal Fes-t'ho tu“.
El 15M torna a preparar a Madrid una manifestació amb molts caps. Diverses “columnes” sortiran de diferents barris de la ciutat, aniran confluint pel camí i desembocaran primer a la Cibeles, cap a les sis de la tarda, i després a Sol. On tornarà a repetir-se un moment que és en el catàleg emocional dels indignats des dl 19J: la interpretació de la Novena Simfonía de Beethoven en directe. “Sabem que és l'himne de la Unió Europea, però nosaltres la vinculem a un sentiment d'humanitat”, explica la gent de la comissió d'Acció al Retiro.
El repte operatiu és tan gran com l'ambició ideològica: horaris, càrrega i descàrrega, megafonia, pantalles per veure el que passa en d'altres països, en alguns casos amb diferència horaria incorporada. “La nit pot ser molt llarga”, s'adverteix, si la gent vol quedar-se a veure el que passa a Nueva York o Washington, per exemple, on el rellotge marca sis hores menys. Si des d'allà arriba sensació d'eufòria i la nit en Sol avança sense incidents, serà molt probable que algun grup decideixi passar la nit a la plaça, encara que aquesta vegada ningú pronuncia la paraula “acampada”.
Centenars de concentracions convocades a 45 països per a un canvi amb "dignitat, democràcia directa i proactivitat"
No vol ser una altre mani, sinó esdevenir l'inici d'un moviment social internacional
Part del #15M reconoeix fragmentació i confia en l'acte de dissabte per tal de reaplegar-se
Reunió d'organització del 15-O al Parque del Retiro de Madrid (Juan Luis Sánchez)
“Aquesta no pot ser una altra manifestació, com no ho va ser la del 15M”, diu Miguel, un dels primers acampats de Sol que ara intenta portar la cosa al proper nivell, el global, des de Take the Square, la pota internacional del moviment. Hi ha un centenar de concentracions convocades per al proper dissabte en uns 45 països. Les més nombroses seran les dels Estats Units, Brussel·les o Israel, que ja han llançat el seus propis moviments indignats en les darreres setmanes o mesos i amb els que ha estat més fàcil coordinar-se. En d'altres llocs, la protesta potser arribarà a concentrar una vintena de persones.
“S'ha pensat el 15 d'octubre com una manifestació global i no com una suma de concentracions locals”, explica Miguel, físic i professor d'universitat, que té poc més de trenta anys. “Quan vam començar a parlar amb d'altres col·lectius, el primer que habiem de decidir era ‘per què ens manifestem‘. Per la crisi? Pel calentament global? Per la corrupció? Ens vam adonar que malgrat que tots tenim molts problemes comuns, les prioritats de cada lloc, són molt diferents”. Per això, vam decidir de donar la volta al plantejament, tirar de l'esperit inclusiu que va caracteritzzar les primeres setmanes del 15M i sentar les bases d'un moviment global basat en tres reivindicacions bàsiques.
La primera: dignitat. “És una paraula que vam prendre dels companys de les revoltes àrabs, especialment escoltada a Egipte, per exemple”, va comentar en Miguel. Dignitat contra els quatre poders actuals: l'econòmic, el polític, el militar i el mediàtic, segons s'ha enumerat repetides vegades a la jornada de preparació del 15-O que s'ha celebrat aquest diumenge al Parque del Retiro de Madrid, amb delegats de les assamblees de barris i pobles i dels grups de treball heredats de la Puerta del Sol.
El segon pilar del canvi social al que aspira la versió internacional del 15O és la democràcia directa. “Sortim al carrer perquè volem que la gent comenci a decidir en quin món vol viure”, diu en Miguel. Si la indignació crea un espai polític nou serà gràcies a les tecnologies en xarxa, però ¿i les assamblees que tant han caracterizat al 15M? “Tindrem un model mixte de presa de decisions”, vaticina Olmo Gálvez, “on les assamblees seguiran tenint el seu pes, però on les tecnologies cada dia seran més importants. Hi ha una escletxa digital, hi ha gent que no té accés a les eines digitals, o no les utilitza”, aclareix, “però el canvi global no és possible sense aquestes eines”.
La tercera ambició del 15O no és una reivindicació davant dels poders tradicionals, sinó una crida a la proactivitat: “el més important no és el 15 d'octubre, el més important és el 16 ó el 17. Estem intentant provocar el mateix que va passar a Sol, però en diverses ciutats del món: que quan la manifestació s'acabi la gent digui… bé, i ara què? Com ens organitzem?”, apunta en Miguel.
Si aquestes tres línies d'actuació funcionen, “crearem una nova categoría social”, diu Olmo Gálvez. “Igual que es van crear en un moment de la història els partits polítics, o els sindicats, ara, entre tots, anem a crear els moviments ciutadans de pressió”, afirma. Aquest grup de pressió social, sense recolzament institucional i entès com la suma d'individualitats, actuaria en relació als partits polítics o als sindicats com a col·lectiu extern. Això, i no ens cansarem de repetir-ho, no és una crida a l'abstenció o anar necessàriament en contra dels partits. Només es tracta d'una ampliació del panorama polític. “Fet això, que cadascú decideixi individualment com participa o si vol participar”, diu en Gálvez.
L'escriptor Amador Fernández Savater definia el 15M més com “un espai que no pas com un subjecte polític” on “compartir un problema i no una identitat”. Un podia “deixar de ser el que volen que siguem” i “compartir allò que ens agermana més enllà de les etiquetes que ens separen”, segons escriu en un dels seus molts articles sobre aquesta qüestió.
Malgrat això, la cita del 15O té la missió no oficial de tornar a recuperar aquest esperit inclusiu i d'agermanament, perquè la sensació de deteriorament ja no es dissimula. “El moviment ha perdut molta força perquè cada assamblea o cada grup de treball funciona a la seva bola”, afirma en Miguel. La fragmentació del 15M ha derivat, entre d'altres coses, en un calendari de protestes al carrer impossible de seguir en els darrers mesos, amb setmanes en les que hi habi fins a quatre o cinc concentracions impulsades per algun grup de treball o assamblea. “Això mata al moviment”, afirma en Miguel, “perquè a tots ens preocupen els temess d'aquestes convocatòries, però sortir al carrer tres cops a la setmana no serveix per a canviar el món”. Segons ell, la campanya de paralització de desnonaments “ és un bon exemple de la potència que podem tener si actuem plegats”.
La
reunió del Retiro s'ha dividit per grups de treball per tal de coordinar
el recorregut de la manifestació o l¡arribada a Sol, entre d'altres questions (J.L.S.)
El 15 d'octubre, Sol
Sol és un simbol carregat de nostalgia, irrepetible però exportable. Per aquesta raó, sutilment, uns rajos de llum natural brillen des del fons del cartell que representa la monilització del 15 d'octubre. En els molts fòrums que s'han obert per coordinar i aanimar la participació a la jornada és fàcil trobar referències a les “lliçons de Madrid”, com en el texte col·laboratiu que dóna cos al moviment en anglès, on es consensua que “Madrid ens ha ensenyat que la intenció no és crear una comuna hippie sinó xarxes de treball entre tots per parir quelcom de nou” i que l'objetiu és “saber com organitzar-nos l'endemà” amb valors de “no violeècia, respecte, escolta profunda i no dogmàtica”.
Lluny de Madrid, geogràficament parlant, viu en Victor. En Victor no es diu Victor, és un nom occidentalitzat que utilitza com a nick per facilitar la comunicació amb d'altres persones. En Victor és xinès, viu a la provincia de Nanning, té 24 anys i treballa en una escola pública de producció industrial. Participa, no sense risc (“bé, tampoc tenen tanta energia com per a rastrejar totes les converses”), en els fòrums que coordina el 15O a través de la xarxa de xats IRC. El seu somni és “que el canvi global també aribi a la Xhina, als xinesos. Que siguem lliures en un món sense Estats”, ens diu en privat. En Victor intentarà “reunir-se al carrer amb un grup d'amics el 15O, tot i que no podrem cridar l'atenció ni estar-hi massa estona perquè la policía ens podria convidar a comisaria”, diu.
A Burdeos, en Philippe es prepara per anar a una de les manifestacions organitzades en aquesta ciutat francesa. “Sí, hi ha diverses manifestacions. Ja saps que als francesos ens costa concentrar-nos en una sola cosa”, diu amb ironia. “El que ha passat a l'Estat espanyol ha inspirat a molta gent i espero que creixi, tot i que no crec que el 15-O sigui un èxit a França”. En Phillipe centra les seves reivindicacions en fer entendre als francesos que “és molt perillós confiar en els fanatismes d'extrema dreta per arreglar els problemes”, una situació que "cada vegada pren més volada”, segons la seva opinió. Per ell, el punt de trobada d'un canvi global ha de passar per actuar contra “la dictadura de les grans empreses“.
Un altre punt minuscul del mapa del 15-O serà la ciutat russa de Samara, on l'Alexey anirà a una “petita concentració”. Ens explica que intentarà organitzar “quelcom de més potent i interessant” a Moscou. “Estem organitzats en xarxes locals i actuem en el pal Fes-t'ho tu“.
El 15M torna a preparar a Madrid una manifestació amb molts caps. Diverses “columnes” sortiran de diferents barris de la ciutat, aniran confluint pel camí i desembocaran primer a la Cibeles, cap a les sis de la tarda, i després a Sol. On tornarà a repetir-se un moment que és en el catàleg emocional dels indignats des dl 19J: la interpretació de la Novena Simfonía de Beethoven en directe. “Sabem que és l'himne de la Unió Europea, però nosaltres la vinculem a un sentiment d'humanitat”, explica la gent de la comissió d'Acció al Retiro.
El repte operatiu és tan gran com l'ambició ideològica: horaris, càrrega i descàrrega, megafonia, pantalles per veure el que passa en d'altres països, en alguns casos amb diferència horaria incorporada. “La nit pot ser molt llarga”, s'adverteix, si la gent vol quedar-se a veure el que passa a Nueva York o Washington, per exemple, on el rellotge marca sis hores menys. Si des d'allà arriba sensació d'eufòria i la nit en Sol avança sense incidents, serà molt probable que algun grup decideixi passar la nit a la plaça, encara que aquesta vegada ningú pronuncia la paraula “acampada”.
Octaveta del 15-O
Espai del 15-O a Barcelona: http://www.facebook.com/event.php?eid=113049468786838
Espai del 15-O a Palma de Mallorca: http://www.facebook.com/event.php?eid=131291706966282
Llistat d'esdeveniments a nivell global: http://15october.net/where/
Espai del 15-O a Barcelona: http://www.facebook.com/event.php?eid=113049468786838
Espai del 15-O a Palma de Mallorca: http://www.facebook.com/event.php?eid=131291706966282
Llistat d'esdeveniments a nivell global: http://15october.net/where/
Ha nascut un moviment
Catalan translation
of A movement is born del blog d’AdBuster
Mentre
#OCCUPYWALLSTREET s’estén por el país, la gent se’n va adonant: és hora de viure!
Kevin , 06 Oct 2011
Policies
protegint la icona més important de Wall Street, mentre #OccupySanFrancisco se
n’apunta una, ocupant una sucursal del Chase Bank. foto: David Shankbone &
Stephen Lam/Reuters
Agitadors, somiadors, revolucionaris,
#OCCUPYWALLSTREET s’està estenent amb gran terrabastall pels Estats Units, amenaçant amb transformar-se en un moviment nacional en tota regla. Canalitzant la no violència de l’aixecament de l’egípcia Plaça Tahrir, i les decisions preses des de baix a les acampades espanyoles i catalanes, prometem acabar amb la corrupció monetària de la nostra democràcia.
#OCCUPYWALLSTREET entra aquest dissabte en la seva tercera setmana... veniu al migdia i quedeu-vos tot el cap de setmana... o aneu a una de les més de cinquanta ocupacions organitzades arreu dels Estats Units.
El nostre moviment de democràcia popular està preparat pels propers tres grans moments:
- El 6 d’octubre, milers de nosaltres
ens en anem a la capital i ocupem Washington D.C. (#OCCUPYDC). Descobreix
el pla a october2011.org
- El 15 d’octubre, el moviment esdevé
mundial...consulta-ho a 15october.net
- I el 3 i el 4 de novembre, en tenim
una de pensada per quant els liders del G20 es reuneixin a França.
És l’hora de
viure!
Per la naturalesa,
Seu dels Agitadors Culturals.
PD:
El nostre moviment necessita més acciones atrevides...potser podríem emplomar el Toro Envestidor... o cremar una efígie de Lloyd Blankfein? Envia les teves esbojarrades idees a kono@adbusters.org.
Per a fer-te
una idea del sentir visceral de #OCCUPYWALLSTREET, verifica els enviaments de
OccupyTVNY i els minidocumentals «Som el 99%» i «Ningú Pot Predir el Moment de
la Revolució». A més, val la pena llegir l’article d’opinió de David Graeber a The
Guardian i l’artócle de Nathan Schneider a The Nation.
La gent s'està despertant
Catalan
translation of People Are Waking Up from AdBuster Magazine.
Tim Hjersted
, 06 Oct
2011
Nylon, March 2009
Estan desitjosos
d’implicar-se i ho estan fent. Els seus desitjos de canviar el món estan passant
de ser el potser d’un dilluns pel demà a esdevenir accions tangibles. Estan
començant a entendre l’activisme no com quelcom que es fa a través de trobades
i protestes sense ànim de lucre, sinó com una manera de viure, una elecció
personal i espiritual. Al cap davall, és la decisió de rebutjar la deriva de la
nostra cultura cap al narcisisme. És una visió que rebutja la moderna filosofia
de consum segons la qual la felicitat prové de l’acumulació de bens materials i
de la recerca de l’interès particular. És el descobriment de que l’alegria de
connectar amb la naturalesa s’imposa a la d’adquirir objectes compulsivament.
Som animals
socials. Desitgem connectar i comunicar-nos. Anhelem una identitat amplia i aglutinadora
que ens connecti amb tota la Humanitat. No només amb la nostra família i els
nostres amics, no només amb la nostra ciutat, el nostre país o la nostre espècie,
sinó amb cadascun dels éssers vius de la Terra, planta, animal o humà.
És una nova
filosofia i, potser, una de molt antiga. I condueix a la més profunda i
significativa classe de felicitat que hom pugui experimentar. Adopta la felicitat
dels altres com a pròpia u incita a compartir els seus patiments.
No es pot
comprar aquesta mena de felicitat en una botiga, no es pot aconseguir al
superar l’últim nivell d’un videojoc. No es pot trobar a la cassoleta d’una
pipa ni al cul d’una ampolla. Tampoc es troba contemplant espectacles esportius,
ni vestint determinades marques o conduint certs cotxes. No es troba al aconseguir
una titulació acadèmica ni per tenir un salari més alt. Prové directament de la
percepció definitiva i profunda de que jo mateix i la resta no existim com a
entitats aïllades. Estem interconnectats amb tota la resta. Tots som tots.
Tim Hjersted és director i cofundador de Films For Action
Subscriure's a:
Missatges (Atom)