Singulars del 10 d'abril de 2012:
Christian Felber és "economista alternatiu" i pare de la teoria de "l'economia del bé comú". Uns postulats perfectament factibles que capgiren l'actual model econòmic en crisi. Però que eren les habituals fins a l'atzucac dels industrials i els colonitzadors del segle XIX.
Valor afegit del 24 d'abril de 2012:
El
programa ofereix un reportatge sobre el
"registre de patents" on mostren com la innovació i la creativitat es busca la vida fora dels registres.
D'altra
banda, coincidint amb la festa del llibre i la setmana de l'any en què
més llibres es venen, el programa ens mostra que hi ha espai
per a les altres llibreies.
I finalment, l'historiador Josep
Fontana ens fa una anàlisi aguda d'un món en què s'està desmuntant
l'estat del benestar i on el futur és, com a mínim, incert.
Apa!
Carta de #DimitrisChristoulas en català - No vull deixar els meus deutes als meus fills.
El Govern de Tsolakaglou ha aniquilat tota possibilitat de supervivència per a mi. Una supervivència que es basaba en una pensió molt digne que jo havia pagat pel meu compte i sense cap ajuda de l'Estat durant 35 anys. Donat que la meva avançada edat no em permet reaccionar d'una altra manera (encara que si un compatriota grec agafés un kalashnivok, jo el recolzaria), no veig una altra solució que posar fi a la meva vida d'aquesta forma digne per no haver d'acabar furgant als contenidors de brossa per a poder subsistir. Crec que els joves sense futur agafaran algun dia les armes i penjaran als traidors d'aquest país a l a plaça Syntagma, com els italians ho van fer amb Mussolini al 1945.
Davant del Parlament grec, Dimitris Christoulas, de 77 anys d'edat, es va rebentar el cap d'un tret, després de cridar: “Tinc deutes i no puc aguantar més!”
Els grecs omplen la plaça de flors a llaor d'aquesta víctima, psicològicament desnonada, del miler d' empreses que ens esclavitzen.
Requescat in Pace.
CIC - habitatge social: lloguers socials als afectats per les hipoteques
Avui he rebut el següent correu que, com que m'ha semblat d'interès, reprodueixo íntegrament, al #DesertorOcasional:
Us presentem CIC – Habitatge social (CIC-HS), un nou projecte cooperatiu, de la Cooperativa integral catalana, dedicat a generar habitatge social, amb una perspectiva autogestionaria i generadora de comunitat.
CIC-HS
lloga pisos hipotecats, per assegurar habitatge
social als deutors que no puguin continuar pagant la seva
hipoteca.
Si ja
estàs en situació d'impagament o tens perspectiva de deixar de
pagar la teva hipoteca, pots llogar el teu pis (casa, local,
terreny, etc...) a la cooperativa i aquesta s'encarregarà de
cedir-te a canvi l'us d'un habitatge en les mateixes condicions.
La
cooperativa et podrà garantir almenys 5 anys de lloguer amb un
preu
social (s’estima que en general no superarien els 4 euros el
m2). Per fer-ho, es treballarà a nivell judicial perquè el banc
tingui que mantenir el contracte de lloguer social que s'hagi
pactat.
Relacionat
amb
l'anterior, un altre servei de la cooperativa, a través dels
serveis jurídics que hi donen suport, és el de retardar el
moment de presa de possessió del pis per part del banc o el de
protegir els avaladors de les hipoteques perquè no puguin acabar
embargats.
Ambdues
estrategies,
la del retard del procés (1 any de referencia després de la
subasta) i la de l'intercanvi de lloguers socials, es poden
complementar segons les necessitats i prioritats de cada
persona.
A
llarg termini, la cooperativa vol generar un parc social
d’habitatges per oferir-los als seus socis en règim de cessió
d’ús.
Tal i
com s'ha explicat a la contraportada de la publicació
allibereu-vos. la compra cooperativa de paquets d’hipoteques
impagades pot ser un dels mecanismes per arribar a generar
propietat coŀlectiva a preu social.
Per
això, una primera acció de la cooperativa ha estat conjuntament
amb la publicació rebel·leu-vos, la de posar en marxa el portal https://www.habitatgesocial.cat/ i
els formularis d'hipoteques https://www.liberaos.net/hipotecas on podeu incorporar les dades de les vostres
hipoteques, perquè quan en siguem prous poguem fer un acció
conjunta de recompra del deute (entre 7 ó 10 vegades) més barat
del valor nominal actual.
No
només amb la coordinació d'hipotecats, sino també ajuntant
molts contractes de lloguer social, la cooperativa promourà la
unió d'acció en relació a l'accés a l'habitatge per obligar als
poders fàctics a acceptar que l'habitatge social sigui una
realitat generalitzada.
A més
a més, la cooperativa s'ofereix per gestionar també lloguer
social, entre aquelles persones que els hi sigui útil, per això
podeu utilitzar els següents formularis:
per oferir habitatge o per fer constar la vostra necessitat d'habitatge:
Podeu
trobar més informació al web http://www.habitatgesocial.cat
CIC-Habitatge social - Telèfon provisional
935535611
Andalucia negra, verde y roja
"Demasiados siglos de latifundio, caciquismo y terratenientes para lanzarse a los brazos de sus hijos."
Parece que este es el sentido oculto que guardan los andaluces y las andaluzas que, en unas elecciones como las del pasado domingo, han aflorado en las urnas de Tartessos.
Que el Partido Popular ha superado al PSOE es una evidencia absoluta. Pero ante el caciquismo, de 30 años gobernando la administración con todo lo que ello supone de trapicheos e influencias, el grupo de Arenas se esperaba una victoria absoluta que no les ha llegado.
Empezemos por poner los datos sobre la mesa:
Votantes - 6.287.170 (100,00%)
Abstención - 2.352.973 (37.42%)
PP - 1.567.207 (24,93%)
PSOE - 1.523.465 (24.23%)
IU - 437.445 (6.96%)
Otras opciones - 406.080 (06:46%)
Y, comentémoslos un poco:
Como podemos ver, la masa abstencionista, la tan ignorada sombra negra, ha vuelto a ganar unas elecciones, y últimamente eso pasa mucho y a mucha más distancia del partido con más sufragios recogidos.
Sé que, como en otras ocasiones, la ceguera de los partisanos (gente que vive en el actual sistema de partidos y que admira al supuesto poder que alcanza gobernando, dando la espalda a la ciudadanía) no les dejará ver la orfandad política que este dato lleva implícito para sus legítimas aspiraciones.
Los entendidos, politólogos sistémicos y compañía, me dirán que la abstención tiene causas múltiples y que esta visión es reduccionista. Pero, perdonadme el atrevimiento de decir que, la abstención, tiene dos únicas causas: la falta de cultura (= educación) política democrática - y esta parece que no se quiera solucionar - y el cansancio (o rechazo) ante la opción democrática consolidada por el marco constitucional pactado por las élites de este Estado - y desgraciadamente de ésta se habla, pero a ver quién es el guapo que, llegado al Gobierno, cambia las reglas que lo han hecho legalmente poderoso -.
Seguimos:
Más del 50% de las personas llamadas a votar no han caído en la trampa bipartidista impuesta por la normativa electoral antes mencionada. Y eso que, en estas elecciones, todo se reducía a una batalla entre rosas y golondrinas, las dos mayorías que el franquismo nos ha dejado. Y eso dice mucho a favor de la gente llamada a votar.
Concluimos:
El mensaje andaluz viene a reforzar lo que viene sucediendo en las últimas confrontaciones electorales:
o democraticemos la democracia, o el divorcio entre los partidos y la sociedad crecerá tanto que los gobiernos sólo servirán para autogobernarse e incrementar los cuerpos de seguridad, dedicados a hacer cumplir unas leyes que estarán carentes de toda legitimidad. Con los riesgos que este hecho pueda comportar ... ¿o hay que hablar de los # fetsBesòs, de Manresa, de Toulouse o de la rabia desbocada ayer mismo por las calles de Barcelona para certificar el declive del modelo democrático liberal?
Parece que este es el sentido oculto que guardan los andaluces y las andaluzas que, en unas elecciones como las del pasado domingo, han aflorado en las urnas de Tartessos.
Que el Partido Popular ha superado al PSOE es una evidencia absoluta. Pero ante el caciquismo, de 30 años gobernando la administración con todo lo que ello supone de trapicheos e influencias, el grupo de Arenas se esperaba una victoria absoluta que no les ha llegado.
Empezemos por poner los datos sobre la mesa:
Votantes - 6.287.170 (100,00%)
Abstención - 2.352.973 (37.42%)
PP - 1.567.207 (24,93%)
PSOE - 1.523.465 (24.23%)
IU - 437.445 (6.96%)
Otras opciones - 406.080 (06:46%)
Y, comentémoslos un poco:
Como podemos ver, la masa abstencionista, la tan ignorada sombra negra, ha vuelto a ganar unas elecciones, y últimamente eso pasa mucho y a mucha más distancia del partido con más sufragios recogidos.
Sé que, como en otras ocasiones, la ceguera de los partisanos (gente que vive en el actual sistema de partidos y que admira al supuesto poder que alcanza gobernando, dando la espalda a la ciudadanía) no les dejará ver la orfandad política que este dato lleva implícito para sus legítimas aspiraciones.
Los entendidos, politólogos sistémicos y compañía, me dirán que la abstención tiene causas múltiples y que esta visión es reduccionista. Pero, perdonadme el atrevimiento de decir que, la abstención, tiene dos únicas causas: la falta de cultura (= educación) política democrática - y esta parece que no se quiera solucionar - y el cansancio (o rechazo) ante la opción democrática consolidada por el marco constitucional pactado por las élites de este Estado - y desgraciadamente de ésta se habla, pero a ver quién es el guapo que, llegado al Gobierno, cambia las reglas que lo han hecho legalmente poderoso -.
Seguimos:
Más del 50% de las personas llamadas a votar no han caído en la trampa bipartidista impuesta por la normativa electoral antes mencionada. Y eso que, en estas elecciones, todo se reducía a una batalla entre rosas y golondrinas, las dos mayorías que el franquismo nos ha dejado. Y eso dice mucho a favor de la gente llamada a votar.
Concluimos:
El mensaje andaluz viene a reforzar lo que viene sucediendo en las últimas confrontaciones electorales:
o democraticemos la democracia, o el divorcio entre los partidos y la sociedad crecerá tanto que los gobiernos sólo servirán para autogobernarse e incrementar los cuerpos de seguridad, dedicados a hacer cumplir unas leyes que estarán carentes de toda legitimidad. Con los riesgos que este hecho pueda comportar ... ¿o hay que hablar de los # fetsBesòs, de Manresa, de Toulouse o de la rabia desbocada ayer mismo por las calles de Barcelona para certificar el declive del modelo democrático liberal?
Parauletes
Andalucia,
democracia,
elecciones,
globalrevolution,
ley,
sociedad,
violencia
Paraules per a Júlia - a llaor del #dmpoesia
Tu ja no pots tornar enrere
perquè la vida ja t'empeny
como un udol interminable
interminable
et sentiràs acorralada
et sentiràs perduda o sola
tal volta voldràs no haver nascut
no haver nascut
però recorda ara i sempre
el què un dia jo vaig escriure
pensant en tu, pensant en tu
como ara hi penso
La vida és bella, i ja veuràs
com malgrat tot
tindràs amics, tindràs amors
tindràs amics
un home sol, una dona
pressos, així, d'un en un
són com pols, no són resno són res
llavors recorda ara i sempre
el què un dia jo vaig escriure
pensant en tu, pensant en tu
como ara hi penso
Altres esperen que resisteixis
que els ajudi la teva alegria
que els ajudi la teva cançó
entre les seves cançons
mai et lliuris ni t'apartis
al costat del camí, mai diguis:
no puc més i aquí em quedo
llavors sempre recorda
el que un dia jo vaig escriure
pensant en tu, pensant en tu
com ara hi penso.
La vida és bella, ja veuràs
com malgrat tot
tindràs amics, tindràs amor
tindràs amics
no sé dir-te res més
però tu ho has de comprendre
que jo encara estic en el camí.
però tu sempre recorda
el que un dia jo vaig escriure
pensant en tu, pensant en tu
com ara hi penso.
perquè la vida ja t'empeny
como un udol interminable
interminable
et sentiràs acorralada
et sentiràs perduda o sola
tal volta voldràs no haver nascut
no haver nascut
però recorda ara i sempre
el què un dia jo vaig escriure
pensant en tu, pensant en tu
como ara hi penso
La vida és bella, i ja veuràs
com malgrat tot
tindràs amics, tindràs amors
tindràs amics
un home sol, una dona
pressos, així, d'un en un
són com pols, no són resno són res
llavors recorda ara i sempre
el què un dia jo vaig escriure
pensant en tu, pensant en tu
como ara hi penso
Altres esperen que resisteixis
que els ajudi la teva alegria
que els ajudi la teva cançó
entre les seves cançons
mai et lliuris ni t'apartis
al costat del camí, mai diguis:
no puc més i aquí em quedo
llavors sempre recorda
el que un dia jo vaig escriure
pensant en tu, pensant en tu
com ara hi penso.
La vida és bella, ja veuràs
com malgrat tot
tindràs amics, tindràs amor
tindràs amics
no sé dir-te res més
però tu ho has de comprendre
que jo encara estic en el camí.
però tu sempre recorda
el que un dia jo vaig escriure
pensant en tu, pensant en tu
com ara hi penso.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)