Llums i ombres

S'ha acabat. Ara ja s'ha acabat. El cúmul de sensacions acumulades durant un mes llarg de preparació de tot ja s'ha fos.

Si, si, és cert, hi ha gent recollint-ho tot i jo no hi sóc. Però això, quan la parella és aigua i les criatures encara són menudes és el que té: un, lidera el muntatge; i l'altre, la recollida. I a mi m'ha tocat muntar, preparar i errar-la en la ordenació de les samarretes i en el control del tempos de la festa. Però la Vida et porta aquests aprenentatges i un els ha d'assumir.

Els WhatsApps bullen mentre escric. Felicitacions, fotos, comentaris. Com la mar embrabida, com les ones, la ressaca, la... I jo aquí, al balcó, moscatell en mà, intentant processar-ho tot en soledat i mirant de no jutjar el què ha sortit bé i el què ha sortit malament. Ja avaluarem, ja millorarem. Un és del partit de la perfecció i a tot hi troba pegues. Que hi podem fer? Som així, i com cantava aquella, asi seguiré, juncà canviaré Ié ié Ié iééé

Ara toca respirar. Respirar i gaudir del plaer de la gent a la que has fet feliç: mestre, mares, personal que s'estima al fill i la filla com s'hi fossin seus, pares, criatures, una escola que respira i que es vol lliure de les etiquetes que, els altres, li han posat.

M'he fixat, però, en les cares felices, en els rostres que traspuen ànimes contentes d'això que has ajudat a muntar. 

Queda molt per fer, queda molt per construir -que si la ludo plega, que si les matrícules, que si les beques-menjadir, que si...-, però vull pensar que això, que aquesta festa ha tret més benefici que perjudici, que ha incrementat col·laboracions, que ha generat amistats perdurables, que ha iniciat una manera de fer -la col·laboració comunitària entre mestres, direcció i famílies - que s'ho val, de veritat, que s'ho val.

Vull creure'm això, vull pensar que hem circulat per la història de l'escola, que hem sentit orgull de Rius, que hem treballat totes a una per un projecte, per una escola que va prenent cos i, saps què, m'ha agradat veure que si, home!, que si: que hi ha molt per fer, però que, si hi som totes, tot, absolutament tot, és possible. Perquè #somrius i somrient, anem fent l'escola que volem, l'Escola que fa feliç a la nostra mainada.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada