Jo escrivia cada dia
per a treure'm les lletres
del cap.
Però vet aquì, que la vida,
m'ha robat el temps
de narrar.
Les lletres a'agombolen
dins del meu magì
i jo sé que, el qué em dóna la vida, també em darà el morir.
“Dénse cuenta que estamos viviendo una vida mundiana que no merese la pena vivir. Porque es mui bonita la vida y tu ties que fortalecerte y tener clonpleta fes en Dios y en ustedes mismo. Con simpatía y cariño. De este que lla es libre. Camarón”
Jo escrivia cada dia
per a treure'm les lletres
del cap.
Però vet aquì, que la vida,
m'ha robat el temps
de narrar.
Les lletres a'agombolen
dins del meu magì
i jo sé que, el qué em dóna la vida, també em darà el morir.
Blog: |
El desertor ocasional |
Topics: |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada