Un 32 caduc i renquejant m'apropa a Nou Barris. Viatge carregat de cares llargues i adormides, de rostres treballats per anys de guanyar-se la vida a cops de braç.
En Jerome LaVoix i els Strombers em van carregant unes bateries força buudes ja. Ës el què tenim els assalariats: els divendres s'acumula tot i calen estimuls aliens, cqpsamaners, testius, creatius per viure la vida moderna.
La vida que no tenen els que esperen l'obertura del menjador social pel qual acabo de passar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada