Estirat al jaç
obro els ulls.
La vigilia se m'enrosca
al coll i sento soroll.
No puc dormir
No puc somniar
No puc tornar
al son dels gegants.
M'incorporo un xic i
prenc el telèfon.
Potser en vigilia,
potser dormint,
anoto la deserció
amb traïdoria.
Bona nit / bon dia
En despuntar un nou jorn
el cel lleva sa foscor
i tornen a roncar els motors.
El vent de Lesseps no s'atura.
I, la teulada d'uralita, pica i repica
insistent per a fer el contrapès
al brogit que despunta.
Anava cap a Ítaca
peró el timó es va trencar,
Fou per uma tempesta
d'incandescents sagetes
que la vida em va llançar,
Viatjant a la deriva
sense rumb i sense nord,
en una negre platja
descansem llagut i jo,
Un jo difunt i maldestre
que recull, sense neguits ni presses
els bocins d'una drsfeta
que el món no ha de notar.
Esclau jo sóc dels teus somnis
vigia de les teves nits.
Esclau sóc de les teves làgrimes
que són filles del neguit.
Et remous entre els meus braços
empessa pwr un malson
i la meva immensa testa,
que ja no pot dormir,
s'enrosca en idees maldestres:
és l"ideari messell
de qui nomës sap patir.
On són les meves muntanyes!
On sou bons cims bonics?
On són les meves ales!
On ës l"amor gentil!
Fa tant de temps que em deixàreu,
en fa tant que no sou amb mi
que esclau em sento aquests dies,
esclau d'aquest esdevenir.
Amb Lledarat allunyant-se,
veig perdut l'arcà camí.
Serf de filla, dona i deutes
i de quimeres sense fi.
I la feina ja no m'ampara,
car són cent-mil sagetes
untades de mortal verí.
Navegant sense rumb fixe,
intento trobar un destí
que m'alliberi de les cadenes
que m'ha llegat el destí.
Parauletes
paternitat,
poesia,
vetlla
Parauletes
maternitat,
Paraules per a Eva,
paternitat