Anava cap a Ítaca

Anava cap a Ítaca
peró el timó es va trencar,
Fou per uma tempesta
d'incandescents sagetes
que la vida em va llançar,
Viatjant a la deriva
sense rumb i sense nord,
en una negre platja
descansem llagut i jo,
Un jo difunt i maldestre
que recull, sense neguits ni presses
els bocins d'una drsfeta
que el món no ha de notar.