Demà fas anys i avui farem les vespres,
potser amb el cor encongit, potser amb el cor engrandit.
Arribem vora el mar, el luxe dels iots i la majestuosa presència del Maremàgnum, l'Aquari i el cinema contrasten amb la modesta aparença d'un veler amarrat al moll.
Les aigües, al port, són calmades i el sol, mandrós, inicia el seu declivi vers ponent, indicant-nos que el món gira, que la natura fa el seu curs.
Pujem al vaixell per una palanca menuda. N'entra un i, quan ja és a coberta, passa el següent. La pau dels cargols és la nova religió. Ens assaiem i parem les orelles per sentir, més que escoltar, les explicacions d'un relat nascut de la bona voluntat de dos socorristes badalonins.
L'Astral fou un iot de luxe i ara és un illot mòbil que navega a quatre vents per la mar nostre. Ho fa, coordinat amb d'altres persones, per atendre a persones que fugen d'indrets on la nostra economia gasta bales i concerti és fabricades per manobres que viuen d'una indústria que lleva vides en aquells altres móns on hem traslladat els nostres problemes.
Visitar l'Astral és un cop anímic, una sotragada per qualsevol ésser humà que tingui un xic de cor no rovellat.
Baixar als camarots, encongeix el cor. A popa, les petites habitacions del servei i la cuina, a proa, la gran estança d'un emprenedor que, del descans, n'ha fet l'èxit a la manera occidental.
Avui, el vell iot veler esdevé resguard en alta mar per onze àngels que malden per salvar vides, les vides d'aquelles que fugen del foc i la destrucció.
Sortim del vaixell amb veles inflades i amb el cervell d'una filla solcant els mars amb la sana voluntat de ser, a més a més, socorrista.
Terrasses curulles de turistes que ens visiten, un pont que ens torna a ciutat. Tu, tanques els ulls i se'ns la inseguretat de viure la remor urbana només amb les orelles. Conduïda pels teus fills, avances segura de qui et porta. I, de cop, el silenci.
El silenci d'un passatge que mena al palau de les persones que no respiren, el silenci calmós que precedeix aquell bosc que és casa de persones màgiques com tu. Al Bosc de les Fades, els ulls dels menuts creixen i la pau ens envolta en aquestes hores primeres d'un vespre de tardor.
Amorosits fem un mos i ens deixem bressolar per l'ambient d'aquest espai tan teu com de la humanitat d'aquell vaixell que avui hem visitat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada