La Black seas of Infinity va ser la primera. I, per això, li tinc un cariñu especial. Aquesta stout de la hospitalenca Tibidabo brewing anava en el pack cerveser del meu cinquanté aniversari i fou la causant d'aquesta derivada que visc a llaor de les cerveses negres amb accent eslau i nom imperial.
Cervesa bàsica (aigua, malta, llúpol i llevat) parida després de 15 mesos d'embaràs en bóta de roure, el que li dóna aquest to nocturnal i cusidor d'ànimes. En fin Serafín, per mi, encara, la millor de la seva mena. I, per tant, encara en cerca de la stout que la substitueixi.
Gran, com el Quico, rendeix-te!, un discu per intentar rescatar l'enfant terrible de la Nova Cançó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada