L'Hostal és al carrer Ecija de Rota, un carrer de pas cap a la platja A l'interior, una parella de la policia local xerra amb els cambrers de la seva feina i dels esdevenirs de la vila turística i del món en general.
En una taula propera, un pare llegeix el diari, mentre el seu fill dorm al carret. Un home, calça curta i xancles als peus porta les escombraries al contenidor. Una nena corre perseguida per la veu de sa mare carregada de fòtils de platja. Dues mosses, en punt d'innocent bellesa, tambė van cap a la platja tovallola en mà.
De cop, les veus de l'interior muden en riure franc i es barregen amb l'alegre piuladisa d'un canari i els crits d'un nen en un balcó proper.
Dues dones passen pausadament per a viure una tarda de platja i un grup de sagals, a pit descobert, pugen cap al poble.
Tarda d'agost, migdiada a casa, cel ennuvolat i un cafè al Macavi, nom hebreu que, malgrat la deserció, no em deixa indiferent.
Calmosament, m'aixeco de la cadira, penetro en el local i, assegut a la tassa, defeco en el Macavi, em cago en Tel-Aviv.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada