En aquest apunt només faré un retrat electoral, una foto
estàtica de la traducció política d’una societat a partir dels resultats de les
eleccions generals del prop passat 20 de novembre de 2011.
Una foto que tindrà com a marc representatiu de la situació
estatal a la Circumscripció de Barcelona. L’he escollida, simplement, perquè és
on em toca votar, però la cosa es reprodueix a la resta de circumscripcions
electorals de l’Estat, en algunes en proporcions realment escandaloses i
antidemocràtiques. Situacions que ratllen la Dictadura de la Minoria.
Abans de presentar les dades però, cal aclarir que la
Constitució defineix al Senat – herència del Consejo de
Estado de las Cortes franquistes – com a Càmera de representació territorial. I que aquesta
definició es tradueix en un atzucac de doble elecció difícil de defensar. M’explicaré:
Bona part dels senadors són escollits directament pels organismes polítics de
les Comunitats Autònomes en proporció a la seva població; la resta els escollim
directament els ciutadans, però a partir de la divisió provincial i no pas de l’autonòmica.
És a dir que, al Senat hi ha representats de Catalunya – els que escull la
Generalitat – i representants de la província de Barcelona – els que escollim els
ciutadans -.
Fet aquest aclariment, anem a fer la foto social del passat
20 de novembre:
Si mirem la foto dels Senadors escollits, ens trobaríem amb una
societat cohesionada entorn de l’Entesa del PSC i ICV. Ells han obtingut tres
senadors, mentre que la coalició de dretes n’ha tret 1. Titular: Catalunya és
socialista i ecologista. #oletu.
Si rasquem les dades, però descobrim una societat rica i
plena, plena i diversa. Anem a pams, però.
A Barcelona, vam
escollir 4 senadors, el global de creuetes que van rebre ses senyories en
conjunt va ser de 2.980.619, el que – fent un capmàs amb les tres creuetes per
votant – ens portaria a trobar un xic menys d’un milió de votants recolzant
aquests noms. Aproximadament un 25% del cens de 3.917.956 persones que
exerceixen el seu sufragi en aquest terrós. Titular: Un terç de catalans
representen territorialment al conjunt de Barcelona.
I ara, fem un procés de reflexió i, amb les dades
presentades, plantegem-nos quines són les bases de l’abrumadora majoria
conservadora al Senat. Heu fet ja la reflexió? Si? Doncs ses senyories de ben
segur no la faran, ja que sempre miren cuixa i obliden la gent, tot fent més
gran l’abisme que separa el Senat de la Societat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada