Per Amy Goodman
Si 2000 activistes del Tea Party baixessib a Wall Street, hi hauria el mateix nombre de periodistes per cobrir la noticia. Però si 2.000 persones ocupen Wall Street des de dissabte, no surten ni als informatius locals. I és que no porten el logo del Tea Party, ni la bandera de Gadsden amb la seva serp enroscada i l'amenaça de "No em trepitgis!" Tot i això, el seu missatge és ben calr: "Som el 99 per cent que no tolerarà més la cobdícia i la corrupció de l'1 per cent." Hi són allà per protestar contra l'especulació pràcticament no regulada de Wall Street que va causar la crisi financera global.
Un dels millonaris més coneguts de Nova York, l'alcalde Michael Bloomberg, s'ha referit a les protestes, tot dient que: "hi ha un munt de nois universitaris graduats que no poden trobar feina. Això és el que va passar al Caire. Això és el que va passar a Madrid. No vull aquest tipus de disturbis aquí." Disturbis? És això realment el que la primavera àrab i les protestes europees estan fent?
Potser, per a disgust de l'alcalde Bloomberg, és exactament el que va inspirar a molts dels que han ocupat Wall Street. En el seu comunicat més recent, el grup paraigua de les protestes a Wall Street han dit que "el dissabte es va celebrar una assemblea general, dos mil homes. ... a les 8 de la tarda de dilluns encara eren a la plaça, malgrat la constant presència policial. ... Estem construint el món que volem veure, amb base a les necessitats humanes i la sostenibilitat, no a l'avarícia corporativa ".
Parlant del Tea Party, el governador de Texas Rick Perry ha causat un enrenou constant en els debats republicans per la presidència amb la seva declaració on venera que, als EUA, el "sistema de la Seguretat Social és un" esquema de Ponzi. "Charles Ponzi va ser l'estafador que va estafar a milers de persones el 1920 amb la promesa fraudulenta d'un alt rendiment de les inversions. Un típic esquema Ponzi consisteix a prendre diners dels inversors, i després pagar amb diners robats dels nous inversors, en lloc de pagar a partir dels ingressos reals. La Seguretat Social és en realitat solvent, amb un fons de fideïcomís de més de 2,6 bilions de dòlars. El veritable esquema Ponzi que amenacen el sector públic dels EUA és la cobdícia voraç dels bancs de Wall Street.
Vaig entrevistar a un dels organitzadors de "Ocupar Wall Street", David Graeber professor de la Universitat de Londres, i que ha escrit diversos llibres, el més recent "Els primers 5.000 anys del deute" on assegura que, enmig de la crisi financera de 2008, enormes deutes entre els bancs van ser renegociats. No obstant això, només una fracció d'hipoteques amb problemes van rebre el mateix tractament. Ell em va dir que "els deutes entre els molt rics o entre els governs sempre es poden renegociar i sempre ho han estat al llarg de la història del món. ... És quan els pobres tenen deutes amb els rics quan aquests deutes esdevenen una obligació sagrada, més important que qualsevol altra cosa. La idea de la renegociació entre rics es converteix en quelcom impensable quan hi ha pobres pel mig. "
Anunci El president Barack Obama ha proposat un pla de treball i noves mesures per reduir el dèficit. Un és l'impost als milionaris, recolzat pel multimilionari Warren Buffett. Els republicans diuen que l'impost proposat és "lluita de classes". Graeber comenta que "durant els últims 30 anys hem vist una batalla política lliurada pels super-rics en contra de tots els altres, i aquest és l'últim moviment en la dansa de les ombres, que és completament disfuncional tant econòmicament com políticament. Aquesta és la raó per la qual els joves acaben d'abandonar qualsevol idea d'apel·lar als polítics. Tots sabem el que passarà. Les propostes d'impostos són una mena de gest populista, que tothom sap que serà enderrocat. El que en realitat venen són més retallades als serveis socials."
Fora, en la freda matinada de dimarts, els manifestants continuen el seu quart dia de protesta amb una marxa enmig d'una forta presència policial i el so d'una campana d'obertura a les 9:30 del matí que apel·la a un "canvi social", que és una alegoria a la campana d'obertura de la Borsa de Nova York. Mentre els banquers es mantenen segurs en els seus bancs rescatats, fora, la policia comença a arrestar manifestants. En un món just, amb una economia justa, hem de preguntar-nos, qui és fora passant fred? Qui serà el proper arrestat?
Denis Moynihan, col.laborar en la producció periodística d'aquesta columna.
Amy Goodman és la presentadora de "Democracy Now!", un diari internacional de TV / ràdio que s'emet a més de 900 estacions de l'Amèrica del Nord. També és l'autora de "Trencant la barrera del so", recentment publicat en edició de butxaca.
© 2011 Amy Goodman
Distribuït per King Features Syndicate
Versió original d'aquest apunt:http://www.truthdig.com/report/item/99_percenters_occupy_wall_street_20110920/?ln
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada