El foc és fomut.
Encara més quan et toca els paisatges.
Encara més si et toca algú de vora casa.
A l'Osona, si hom rasca un xic
es troba lligams familiars arreu.
No el conec directament.
Sé que és bomber.
Sé que és un bon bomber.
I sé que som lligats per parents del poble.
Ara,
que marxo al Pirineu,
només vull saber que,
en tornar,
se n'haurà sortit.
Se n'haurà sortit
i podrà contar una impagable experiència.
Una experiència d'amor
a l'Orta, d'amor
al bosc, d'amor
a la gent.
No en sé una altra fi, perquè no se la mereix.
Però abans de marxar, em diuen que li haig de dir adéu
i només puc pensar en la seva família que, una mica, és la meva
i marxar al Pirineu amb llàgrimes als llavis.
Descansa en pau
T'estimo, tot hi trepitjada...
Diuen que tal nit com la d'avui, però de fa 40 anys, un senyor amb cognom de ciclista et va trepitjar la closca.
Si això fos cert, jo ja t'he conegut trepitjada, però m'és igual, perquè jo estic...
Parauletes
llunàtics
El vent em porta sons d’abans
El vent em porta sons d’abans,
quan corríem en canalla i
viviem com gegants.
El vent em porta sons d’abans,
mentre m’estintolo al sofà i
em mi ro les mans.
El vent em porta sons d’abans,
i tanco els ulls amb força i
maleeixo els anys.
El vent em porta sons d’abans,
que tornen prop de casa i
esberlen els embans.
quan corríem en canalla i
viviem com gegants.
El vent em porta sons d’abans,
mentre m’estintolo al sofà i
em mi ro les mans.
El vent em porta sons d’abans,
i tanco els ulls amb força i
maleeixo els anys.
El vent em porta sons d’abans,
que tornen prop de casa i
esberlen els embans.
Parauletes
Memòria
Subscriure's a:
Missatges (Atom)