El foc és fomut

El foc és fomut.
Encara més quan et toca els paisatges.
Encara més si et toca algú de vora casa.

A l'Osona, si hom rasca un xic
es troba lligams familiars arreu.

No el conec directament.
Sé que és bomber.
Sé que és un bon bomber.
I sé que som lligats per parents del poble.

Ara,
que marxo al Pirineu,
només vull saber que,
en tornar,
se n'haurà sortit.

Se n'haurà sortit
i podrà contar una impagable experiència.

Una experiència d'amor
a l'Orta, d'amor
al bosc, d'amor
a la gent.

No en sé una altra fi, perquè no se la mereix.

Però abans de marxar, em diuen que li haig de dir adéu
i només puc pensar en la seva família que, una mica, és la meva
i marxar al Pirineu amb llàgrimes als llavis.

Descansa en pau