Desercions és tàut - Maite zaitu

Aquest beuratge és propi de Zugarramurdi, és pura sang de Manex i Amanda o d'una comunió mística de creativitats sumades a la vora de la mar. 

Un hom com jo que ha fet de les Russian Imperial stout el seu camp d'estudi gustatiu i saborós, s'endinsa, innocència la meva, en les ondulades ones de les pastry stout amb aquest artefacte comunicatiu que ajuda a passar el desert historiogràfic entre les dues Black is Beltza: la que visqueren els nostres pares vuitantins i la que vàrem viure els cinquantins durant aquells anys 80 d'experimentació i aprenentatge.

L'Ainhoa de Boga Garagardoa està feta amb l'amor de les grans persones que fan de la revolta, somriure.

Cal tastar-la!

Desercions És Tàut - Infinits saborosos


La Black seas of Infinity va ser la primera. I, per això, li tinc un cariñu especial. Aquesta stout de la hospitalenca Tibidabo brewing anava en el pack cerveser del meu cinquanté aniversari i fou la causant d'aquesta derivada que visc a llaor de les cerveses negres amb accent eslau i nom imperial.

Cervesa bàsica (aigua, malta, llúpol i llevat) parida després de 15 mesos d'embaràs en bóta de roure, el que li dóna aquest to nocturnal i cusidor d'ànimes. En fin Serafín, per mi, encara, la millor de la seva mena. I, per tant, encara en cerca de la stout que la substitueixi. 

Gran, com el Quico, rendeix-te!, un discu per intentar rescatar l'enfant terrible de la Nova Cançó.