Gràcia avall aterro al boulevard bling-bling i em deixo portar per les onades de turistes que s'aturen davant les icones del modernisme. Penso que el futur déu ser això: persones admirant el passat.
A Plaça Catalunya faig un tastet de l'Associa't, la proposta que les companyes de Comissionat han coordinat per donar veu autònoma a les entitats que fan un món més humà i just que el que es viu al boulevard bling-bling. Allà em deixo seduir per la veu d'una dona, l'estridència d'un presentador i la dança clàssica d'un col·lectiu veïnal que es mou a ritme de Metàllica.
Batucada a Portal de l'Àngel que em transporta als temps del Naranjitu. Via Laietana crema al so dels tabals i la mainada diablera llançà guspires de fum i festa. Saludem a amistats i coneixences i fem memòria dels temps de fum, suor i foc diabler que porto dins la motxilla personal.
Tot seguit, cerco una vella taverna engolida per la voràgine de modernors, i acabo assegut davant la imitació d'un bar obrer al carrer de l'Argenteria.
Cervesa en mà vaig punxant unes saboroses braves, mentre turistes penetren al local per sopar, suposo, menjars tradicionals afaiçonats a la manera d'ara.
Encara resten un parell d'hores per l'inici de tot plegat. Fullejo mandrós un esportiu de culerada i futbol espectacle, mentre escurçó la canya i saborejo un dels darrers purets - tindrem voluntat? - de ma vida.
A les portes de correus, record fugisser d'un serial justicier. Arriba l'amic, confident i company de fadigues nocturnals. Pas a pas, fem volar pardalets cap un renovat Moll de la Fusta on, de menut, ballava rock'n'roll. Ara tot és nou i polit. Els food-tracks proveeixen menjar greixos passat pel sedàs de l'ecològic i el bio. Un frankfurt gourmet i una cervesa en got reciclable, i decoració feta per l'ocasió, ocupen l'espai comprès entre l'arribada i l'inici del concert.
Avui toca un nou comiat. Avui és temps de memòria obrera i working class songs de la Barcelona preolímpica. I és que s'acomiaden. Després de 29 anys i escaig de vida, els Calypso baixen de l'escenari i deixen als vells combatents orfes d'un directe contundent i proper on, la parella Xeriff Luismi, Luismi Xeriff, ha aconseguit sublimar el ball a la categoria de mite.
Concert complert, amb un Xeriff incansable i un Luismi que no tira la tovallola en hora i mitja d'escenari i contundència latina soul. En hora i mitja de ballaruca d'un Moll de la Fusta ple de gom a gom i amb corrua de mirones estintolades al Passeig del Borbó. ¿A qui se li van escapar les mirades d'en Luismi al Govern Militar cada cop que venien els No pasaran, els missatges antifeixistes i les cançons a llaor del lumpenprecariat?
Els Calypso treuen la seva ànima a passejar i connecten amb un públic que, si més no als voltants de la incansable taula de só, és farcit de puretilles quarantins que cantem totes les lletres i, quan toca, taral·legem l'imprescindible Plan 10 que belluga la massa en comunió.
Ritual complert, nit roja, nova festa comunista i antifeixista ben conduïda pels xavals de barri que, aplegats en un reducte gracienc, han sabut forjar-se un caràcter que perdura i que, a partir del 4 de gener de 2019, només podrem sentir en K7, vinil, CD i modernetes plataformes digitals.
Calypso forever! I que trista és la nit barcelonina quan un hom torna cap a casa a les petites!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada