I que fràgil que és el cor



I no parlo pas d’amor
 ni de sentiments de cap mena,
sinó d’aquest muscle que fa furor
i renova la sang de les venes.

Quatre habitacions que té
i unes portes que fort baten
amb cada cop de la sang
que, bategant, s’escampa.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada