Com ja és tradició, aprofito el jorn de Sant Nicolau, patró de la infantesa i diada del bisbetó, per capgirar la realitat i esdevenir un infant que us demana, il·lusionat, uns quants presents.
No cal dir, ja ho sabeu prou, que he estat tan bo com aquest món que visc m'ha permès. I mira que n'és de difícil de ser bo en un món on la bondat viu sense sostre i en condicions que haurien de fer feredat a tot bitxo vivent i cal anar-hi, anar-hi i anar-hi per reconèixer que, amb dona, feina i casa, ets un privilegiat que no necessita vi barat.
Però així som, es veu: els que surem per la vida a ulls clucs, vivim decentment; els insensibles viuen com reis i, la humanitat, viu reclosa en unes condicions, materialment parlant, que fa mal al cor i enceguen els ulls.
Dit això, us demano música, ritme, vida, càntics entre pocs, vestits de groc, a les presons dels aficionats visitants dels camps de futbol on un és terrorista ja de sortida. I, ja posats a somiar, porteu-me una setmaneta d'asceta i eremita, quan els cavalls pugin cap al Vallespir, per viure de l'aire de les muntanyes i el record dels alats.
Si podeu, i seguim somiant, feu feliç a qui m'envolta i doneu a les meves accions la capacitat d'assuaujar el patiment dels i les altres, tot deixant-los un bon record i, si més no, l'esca per conèixer el desconegut, perdre'n la por i, d'aquesta manera, fe florir l'Amor i allunya l'odi pervers.
I dit això, ja us deixo amb el tradicional record als presents que trobareu a casa: aigua pels camells i un poc de menjar i beguda per aquests mags d'Orient convertits en Majestats per ànimes corcades i tradicions que maleden per mantenir el poder d'uns pocs.
 |
| Aquest és el menjar que trobareu a casa. |
Sempre vostre,
Lluis Mauri Sellés, un de molts
