Fa moltes llunes que no deserto.
Fa molts sols que colpejo obtusament.
Orb de tot, sento sons de vida que em fan nosa.
On és la terra?
Què faig dins d'aquest taüt de pell?
Cansat, esgotat, mantinc el tremp del mantell que m'envolta.
La carn és carn i maldo per desprendrem-en sense aconseguir-ho.
És la mort l'objectiu de la vida?
És la vida l'únic camí vers la mort?
Escric de nord, sense pensar gaire. Deserto de mi i les meves circumstàncies i les paraules que pervoco surten soles d'algun replec que desconec del meu interior.
Joc de miralls, de miralls que fan d'hom un esperpèntic ninot que ara és llarg i ara rabassó.
No sé, ho deixo, és diumenge i suposo que els diumenges, en aquest occident que es creu senyor de tot, cal deixar les giragonses i viure la vida movent el mantell de pell, de pell i carn.
