Benvolgut Sergi,
Pel mòbil m'arriba la nova de la teva absolució. Una sentència vista amb la velocitat de les punxades que has anat rebent aquests dies: des de la detenció dels setze esglaons, el dictamen de presó preventiva, el kafkià alliberament i això d'avui. Velocitat en les accions, lentitut en el patiment.
Els sentiments se m'amunteguen: immensa alegria, pau sublim, però també ràbia i impotència davant d'una injusticia que ha retratat als cossos de seguretat i a un sistema judicial corcat.
El més bonic de tot és la immensa pinya, veritable soca castellera, que s'ha generat al teu voltant. Són tan belles les persones!
Descansa, treballa i dorm, dorm totes les nits que has passat en blanc, dorm i somnia amb les teves passions, dorm i no t'oblidis de somniar en aquest món tan just que alguns titllen d'utòpic.
Sé que ho faràs. Sé que seguiràs essent pacífic i social. Sé que el futur que t'espera no estarà tacat per la maldestre actuació dels agents de l'autoritat.
I acabo donant-te les gràcies per fer caliu a una colla d'on la vida m'ha allunyat.
Força, equilibri, valor, seny i germanor per a tots plegats.
Sempre teu,
Lluís
