Jo volia ser escriptor
i, de les lletres, fer-ne vida.
Però he perdut la ocasió
de dedicar-m'hi fora mida.
La vida trista m'és,
car les obligacions hi nien.
Ja no tinc forces ni res
per a fer de la lletra, vida.
“Dénse cuenta que estamos viviendo una vida mundiana que no merese la pena vivir. Porque es mui bonita la vida y tu ties que fortalecerte y tener clonpleta fes en Dios y en ustedes mismo. Con simpatía y cariño. De este que lla es libre. Camarón”
Jo volia ser escriptor
i, de les lletres, fer-ne vida.
Però he perdut la ocasió
de dedicar-m'hi fora mida.
La vida trista m'és,
car les obligacions hi nien.
Ja no tinc forces ni res
per a fer de la lletra, vida.
No es poden fer
vacances de viure.
A vegades,
les necessito.
Necessito vacances
de mi
d'elles
de tot.
Desendollar-me
i ser un altre.
Poder seguir una sendera
que vaig deixar enrere.
Poder seguir un camí
que mai se m'ha plantejat.
Desertar
de mi
d'elles
de tot.
Escriure és una falsa deserció
Les xarxes socials són una immersió.
No es poden fer
vacances de viure.
Però les necessito
com l'aire que m'oxida.
Blog: |
El desertor ocasional |
Topics: |