Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris alternatives. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris alternatives. Mostrar tots els missatges
El dia que vaig conèixer en Plácido Moreno
Arribo d’hora i em perdo vagarós pels carrers d’una ciutat vella que feia temps que no voltava. El monument als castellers de la Plaça Sant Miquel em recorda una recargolada torre d’aquella MAT que la democràcia dels diners ens va plantar al costat de casa. Després, la història se m’emporta cap a l’església de Sant Just i em fa voltar per terra de jueus.
Entro al Saló de Cent i, l’anonimat del Twitter, m’amaga en Plácido entre la gent congregada, intento escatir-ne la fesomia entre els assistents al lliurament dels Premis del Consell Municipal de Benestar Social als Mitjans de Comunicació, però no l’acabo de trobar. I em resigno a conèixer-lo en acabar l’acte.
El Saló de Cent conserva encara aquella magnificència gòtica que et fa basarda pels anys i les persones que hi ha passat. Assegut en aquests bancs d’església civil, el pensament se m’envola en un instant de camisa vermella i pilar sincer. Hi rebíem la Medalla d’Or de la ciutat, una insígnia a llaor d’aquelles persones que, com remenudes formiguetes, fan aquestes figures efímeres que embadaleixen al món tant o més com una bona part de la gent que m’acompanya en la excelsa sala de l’Ajuntament.
En aixecar la mirada, veig una mossa amb un violoncel. Allà, assajant el seu instrument, em porta als ulls una fillola que toca el mateix instrument. Però, ara que hi caic, on és el senyor comte? A Palau sempre s’espera l’autoritat. Sembla que, sigui quina sigui, l’activitat encomanada, el responsable màxim necessiti ser esperat.
Ses senyories ja arriben, com estornells en estol. El comte ha delegat en la figura d’una de les companyes de govern de la ciutat. I, amb elles, comença la dolça música que, de cambra, s’ha disfressat. Una ballarina, tot fent d’Ariadna, estira un fil allargat. El fil serà el què introdueixi als projectes guardonats.
No m’estendré gaire en la posada de llarg d’aquest esdeveniment de ciutat. Només assenyalar als projectes premiats:
Ràdio
> Menció especial: Programa PUNT ORG. Joan Ortiz Serra / Ràdio Estel
> Premi: Àpats en companyia. Programa Extraradi / COM Ràdio
Televisió
> Menció especial: Respira L’Autisme / Goroka TV. Informació i Comunicació de Barcelona BTV
> Premi: Escanyats per la hipoteca / Roser Oliver Olivella. Programa 30 minuts. Televisió de Catalunya TV3
Premsa
> Menció especial: Pobresa infantil. El lleure com a espai d’inclusió social / Maria Valencia i Vera / Revista Estris de la Fundació Pere Tarrés
> Premi: Triomfs sobre la marginació / Fidel Masreal. El Periódico de Catalunya
Internet
> Menció especial: www.assiscentreacollida.org / Centre d’Acollida Assís
Premi: http://www.twitpic.com/photos/Placido_MO / Arrels Fundació
Per fi! En Plácido!
Ho més aviat llur herència, unes mans digitals que se’m fan tangibles en aquest moment:
Els seus fautors són cares amables, vives i ben humanes. La Silvia de la Fundació Arrels i les veu que s’agermanen sota el nom d’aquest esperit. En Juan Carlos, el Martín, el Germán, en Josep, en Toni, en José, en Jaume i la Imma són tan Plácido com el mateix Plácido, aquell bon jan d’ulls brillants i somriure al rostre que dormia al carrer i que va ser l’emprenedor d’aquesta iniciativa, una iniciativa que ens fa conèixer un món proper a través d’un compte de twitter @Placido_Mo ... més de 800 seguidors i tot un món que es despulla en 140 caràcters. I com dirien els Manel, demanen un desig:
“Que més persones agafin el testimoni d’en Plácido a Twitter, que més persones es sensibilitzin, que hi hagi més recursos per a ser més forts, i que ningú hagi de dormir al carrer.”
Després, en acabar, saludo a la Silvia i alguns dels Plácido congregats. Estan contents, un nou mitjà els ha permès sortir de la invisibilitat social on sovint la duresa d’aquesta ciutat i les nostres pròpies pors als han tancat.
Entro al Saló de Cent i, l’anonimat del Twitter, m’amaga en Plácido entre la gent congregada, intento escatir-ne la fesomia entre els assistents al lliurament dels Premis del Consell Municipal de Benestar Social als Mitjans de Comunicació, però no l’acabo de trobar. I em resigno a conèixer-lo en acabar l’acte.
El Saló de Cent conserva encara aquella magnificència gòtica que et fa basarda pels anys i les persones que hi ha passat. Assegut en aquests bancs d’església civil, el pensament se m’envola en un instant de camisa vermella i pilar sincer. Hi rebíem la Medalla d’Or de la ciutat, una insígnia a llaor d’aquelles persones que, com remenudes formiguetes, fan aquestes figures efímeres que embadaleixen al món tant o més com una bona part de la gent que m’acompanya en la excelsa sala de l’Ajuntament.
En aixecar la mirada, veig una mossa amb un violoncel. Allà, assajant el seu instrument, em porta als ulls una fillola que toca el mateix instrument. Però, ara que hi caic, on és el senyor comte? A Palau sempre s’espera l’autoritat. Sembla que, sigui quina sigui, l’activitat encomanada, el responsable màxim necessiti ser esperat.
Ses senyories ja arriben, com estornells en estol. El comte ha delegat en la figura d’una de les companyes de govern de la ciutat. I, amb elles, comença la dolça música que, de cambra, s’ha disfressat. Una ballarina, tot fent d’Ariadna, estira un fil allargat. El fil serà el què introdueixi als projectes guardonats.
No m’estendré gaire en la posada de llarg d’aquest esdeveniment de ciutat. Només assenyalar als projectes premiats:
Ràdio
> Menció especial: Programa PUNT ORG. Joan Ortiz Serra / Ràdio Estel
> Premi: Àpats en companyia. Programa Extraradi / COM Ràdio
Televisió
> Menció especial: Respira L’Autisme / Goroka TV. Informació i Comunicació de Barcelona BTV
> Premi: Escanyats per la hipoteca / Roser Oliver Olivella. Programa 30 minuts. Televisió de Catalunya TV3
Premsa
> Menció especial: Pobresa infantil. El lleure com a espai d’inclusió social / Maria Valencia i Vera / Revista Estris de la Fundació Pere Tarrés
> Premi: Triomfs sobre la marginació / Fidel Masreal. El Periódico de Catalunya
Internet
> Menció especial: www.assiscentreacollida.org / Centre d’Acollida Assís
Premi: http://www.twitpic.com/photos/Placido_MO / Arrels Fundació
Per fi! En Plácido!
Ho més aviat llur herència, unes mans digitals que se’m fan tangibles en aquest moment:
 |
| Jo sóc Plácido! |
Alternatives lliures al #software car - CulturaLliure
Traducció de l'original de Kim Komando publicat a la secció de Tecnologia del prestigiós USA Today
Kim Komando, dirigeix el programa de ràdio més exitòs sobre l'electrònica de consum, els ordinadors i Internet. Per obtenir el podcast del programa - en anglès, és clar-, veure-la en directe o trobar l'estació més propera, visita www.komando.com. E-mail a techcomments@usatoday.com.
T'acabes de comprar un ordinador nou. Està ple de promeses i fa aquesta oloreta tan atractiva de les "noves adquisicions". No pots aguantar-te les ganes d'engegar-lo. Però...
... com era de suposar, no hi ha cap programa instal·lat. Com a molt, t'hi trobes versions de prova i amb data de caducitat. Qui ja ha passat per aquesta experiència, busca pels calaixos de casa, els discos dels programes que va comprar. Però, o bé no els troba, o bé no funcionen, o bé ja no es poden instal·lar al flamant nou sistema operatiu de l'ordinador. No tens altre remei que comprar els programes nous, però quan calcules el preu de tot plegat... Per Déu, són caríssims! Què puc fer?
No, no. No agafis encara la targeta de crèdit per començar a comprar programari comercial. No encara. Què passaria si poguessis aconseguir-los sense pagar un euro?
No. No és il·legal. I si, És ètic. Els usuaris d'ordinadors tenim la sort de disposar de programes gratuïts perquè són de codi obert. Pel que una família típica pot estalviar-se un bon grapat d'euros, tot utilitzant-los. Fins i tot, per a fer tasques pròpies dels dissenyadors gràfics o dels fotògrafs de manera ocasional. I aquesta és la meva especialitat: ajudar-te a trobar aquest tipus de solucions per a la teva vida digital. Així que... hi donem una ullada.
Els programes de codi obert potser no estan tant ben acabats com els seus homòlegs de pagament, però solen oferir els mateixos resultats. I, pel fet que el codi font està obert, el programa és constantment revisat i millorat per una comunitat de desenvolupadors que en detecten les fallades de seguretat i les depuren ràpidament.
Segur que tot és tan bonic? Segur que no hi ha res de negatiu? Bé, si que n'hi ha. Si alguna cosa surt malament amb un programa gratuït, hauràs d'entrar en un fòrum o en una cercador per obtenir-ne una resposta. En aquests casos, no es pot enviar un correu electrònic a l'atenció al client de Microsoft o marcar un número 800 per a què et donin una resposta sobre el teu problema.
Malgrat això, hi ha un bon grapat de persones que troben que l'estalvi de diners val més que aquest risc lleu. Només una darrera advertència: No tot el programari lliure és gratuït per a ús comercial. Pel què si l'ús que en voleu fer és professional, val la pena verificar si té un cost per a fer-lo servir en una empresa.
A més a més, si busques els programes citats en aquest article per Internet, et pots trobar que algun espavilat te'l vulgui vendre quan es tracte d'un programa gratuït. Cal tenir-ho en compte, a l'hora d'accedir a proveïdors de programari lliure i gratuït.
Depenent de la versió, una suite de productivitat com el Microsoft Office et pot costar entre 130 i 400 euros. Si no te'l vols gastar, però, pots provar la opció del LibreOffice.
Aquesta suite de productivitat inclou processador de textos, full de càlcul, programari per a presentacions i molt més. Fins i tot, pots obrir documents de Microsoft Office i guardar-los en formats d'Office.
Versions més cares del Microsoft Office contenen el Microsoft Publisher. Aquest programa també es pot comprar per separat per uns 190 euros. És una gran eina per al disseny de revistes professionals o per editar el butlletí de l'església o del veïnat.
Però és possible que vulguis provar l' Scribus, abans de decidir-te. És una alternativa lliure, i el web d' Scribus conté una guia fàcil per a la creació de fullets, targetes de presentació i la configuració dels textos al voltant de les fotos.
Si ten un negoci a casa, pots utilitzar el Pro (per uns 250 euros) o, per a ús domèstic, el Quicken (per uns 40). Una bona alternativa lliure per al negoci o la llar és GnuCash. Es tracte d'un programari de comptabilitat de gran abast que pot gestionar tant finances complexes com el més senzill pressupost familiar.
Diverses eines gratuïtes per artistes gràfics i fotògrafs també estan disponibles com a alternatives als cars programes d'edició d'imatges.
Qui no coneix l'Adobe Photoshop? Aquest programa gràfic estàndard és increïblement potent i car. Si no tens prou diners per a comprar-lo, dóna un cop d'ull al GIMP. Aquest editor d'imatges no té algunes de les característiques més avançades de Photoshop, però no és tan diferent pel que fa a la majoria d'eines de disseny web i d'edició d'imatges.
Cal tenir en compte que, en comprar el Photoshop, també caldrà comprar les actualitzacions que es distribueixen cada 12-18 mesos, i que solen costar uns 300 euros. Les actualitzacions de GIMP són tan gratuïtes com el programa mateix.
I aquest és un recull d'alguns dels programes disponibles i gratuïts. Depenent de les teves necessitats de programari, pots arribar a estalviar-te un bon grapat de diners.
Kim Komando, dirigeix el programa de ràdio més exitòs sobre l'electrònica de consum, els ordinadors i Internet. Per obtenir el podcast del programa - en anglès, és clar-, veure-la en directe o trobar l'estació més propera, visita www.komando.com. E-mail a techcomments@usatoday.com.
T'acabes de comprar un ordinador nou. Està ple de promeses i fa aquesta oloreta tan atractiva de les "noves adquisicions". No pots aguantar-te les ganes d'engegar-lo. Però...
... com era de suposar, no hi ha cap programa instal·lat. Com a molt, t'hi trobes versions de prova i amb data de caducitat. Qui ja ha passat per aquesta experiència, busca pels calaixos de casa, els discos dels programes que va comprar. Però, o bé no els troba, o bé no funcionen, o bé ja no es poden instal·lar al flamant nou sistema operatiu de l'ordinador. No tens altre remei que comprar els programes nous, però quan calcules el preu de tot plegat... Per Déu, són caríssims! Què puc fer?
No, no. No agafis encara la targeta de crèdit per començar a comprar programari comercial. No encara. Què passaria si poguessis aconseguir-los sense pagar un euro?
No. No és il·legal. I si, És ètic. Els usuaris d'ordinadors tenim la sort de disposar de programes gratuïts perquè són de codi obert. Pel que una família típica pot estalviar-se un bon grapat d'euros, tot utilitzant-los. Fins i tot, per a fer tasques pròpies dels dissenyadors gràfics o dels fotògrafs de manera ocasional. I aquesta és la meva especialitat: ajudar-te a trobar aquest tipus de solucions per a la teva vida digital. Així que... hi donem una ullada.
Els programes de codi obert potser no estan tant ben acabats com els seus homòlegs de pagament, però solen oferir els mateixos resultats. I, pel fet que el codi font està obert, el programa és constantment revisat i millorat per una comunitat de desenvolupadors que en detecten les fallades de seguretat i les depuren ràpidament.
Segur que tot és tan bonic? Segur que no hi ha res de negatiu? Bé, si que n'hi ha. Si alguna cosa surt malament amb un programa gratuït, hauràs d'entrar en un fòrum o en una cercador per obtenir-ne una resposta. En aquests casos, no es pot enviar un correu electrònic a l'atenció al client de Microsoft o marcar un número 800 per a què et donin una resposta sobre el teu problema.
Malgrat això, hi ha un bon grapat de persones que troben que l'estalvi de diners val més que aquest risc lleu. Només una darrera advertència: No tot el programari lliure és gratuït per a ús comercial. Pel què si l'ús que en voleu fer és professional, val la pena verificar si té un cost per a fer-lo servir en una empresa.
A més a més, si busques els programes citats en aquest article per Internet, et pots trobar que algun espavilat te'l vulgui vendre quan es tracte d'un programa gratuït. Cal tenir-ho en compte, a l'hora d'accedir a proveïdors de programari lliure i gratuït.
Depenent de la versió, una suite de productivitat com el Microsoft Office et pot costar entre 130 i 400 euros. Si no te'l vols gastar, però, pots provar la opció del LibreOffice.
Aquesta suite de productivitat inclou processador de textos, full de càlcul, programari per a presentacions i molt més. Fins i tot, pots obrir documents de Microsoft Office i guardar-los en formats d'Office.
Versions més cares del Microsoft Office contenen el Microsoft Publisher. Aquest programa també es pot comprar per separat per uns 190 euros. És una gran eina per al disseny de revistes professionals o per editar el butlletí de l'església o del veïnat.
Però és possible que vulguis provar l' Scribus, abans de decidir-te. És una alternativa lliure, i el web d' Scribus conté una guia fàcil per a la creació de fullets, targetes de presentació i la configuració dels textos al voltant de les fotos.
Si ten un negoci a casa, pots utilitzar el Pro (per uns 250 euros) o, per a ús domèstic, el Quicken (per uns 40). Una bona alternativa lliure per al negoci o la llar és GnuCash. Es tracte d'un programari de comptabilitat de gran abast que pot gestionar tant finances complexes com el més senzill pressupost familiar.
Diverses eines gratuïtes per artistes gràfics i fotògrafs també estan disponibles com a alternatives als cars programes d'edició d'imatges.
Qui no coneix l'Adobe Photoshop? Aquest programa gràfic estàndard és increïblement potent i car. Si no tens prou diners per a comprar-lo, dóna un cop d'ull al GIMP. Aquest editor d'imatges no té algunes de les característiques més avançades de Photoshop, però no és tan diferent pel que fa a la majoria d'eines de disseny web i d'edició d'imatges.
Cal tenir en compte que, en comprar el Photoshop, també caldrà comprar les actualitzacions que es distribueixen cada 12-18 mesos, i que solen costar uns 300 euros. Les actualitzacions de GIMP són tan gratuïtes com el programa mateix.
I aquest és un recull d'alguns dels programes disponibles i gratuïts. Depenent de les teves necessitats de programari, pots arribar a estalviar-te un bon grapat de diners.
Parauletes
alternatives,
codi obert,
gratuït,
lliure,
Office,
Photoshop,
Pro,
programari,
Publisher,
Quicken,
software
Subscriure's a:
Missatges (Atom)