Em permets un recès?

El cap em bull
i el pit, oprimit,
anuncia pregones maleses

Què’s’l que vull
si el dit, enardit,
tecleja veritats obeses

escrit en un tovalló / tot dinant / a sortida de la fàbrica / 25 de març de 2009

L’impuls suara esmentat em demana un recès.

Un recès que, paraula d’Alcover-Moll, és “una separació, un allunyament”, és a dir, prendre distància del món habitual i les seves circumstàncies. També, ens diu el mateix diccionari, és un “lloc on no arriba el vent o altra inclemència del temps i que, per tant, defensa d’aquestes inclemències”... ¿inclemenciès del temps atmosfèric o dels temps que ens toca viure?. Last but not least que diuen els anglesos, també és un “lloc de retraïment, de separació de la gent”.

Vaig a fer un recès, doncs. Un recès per anar a escola. Escola en sentit original, escola com a “temps lliure per a ocupar-se en alguna cosa”, tal i com la veïen e la Grècia clàssica. Aquel paradís perdut que va dotar de sàvia musculatura a les tres cultures germanes que envolten la Mediterrània.

El meu recès serà Poblet. La meva escola: Poblet, Vallbona de les Monges, Santes Creus i el seu entorn. Serà un allunyament de la vida habitual, de l’ordinador, del vent, de les inclemències del temps. D’un temps que, enguany, se m’està fent més feixuc que en d’altres anyades.

Permet-me, doncs, fer un recès i, en tornar del vagareig, prometo cantar-vos-en les memòries.

Tot un clàssic de l'amor


Me das calor como el secador

me haces vibrar como la lavadora

me pones a mil como el contador

me apoyo en tí como en la exprimidora.



si no estás aquí es que estás allí

si no estás dentro, es que estás fuera

si no estás cerca es que estás lejos

si no estás arriba es que estás abajo.


La seguridad como el pestillo

me pierdo en ti como el calcetín

me aprieto a tí com el tornillo

me aferro a ti como la calba al peluquin


si no estás aquí es que estás allí....


Me quemo en tí como la sartén

me meto en tí como las sobras

me haces subir como el IPC

me enredo en tí como los cables del walkman


si no estas aquí, es que estás allí

L'amant de la iaia

Una nena petitona a la falda d'una iaia venerable:

- Iaia, què és un amant?

La iaia que xiscla i s'aixeca, la nena per terra, la iaia escales amunt, la nena que es posa a plorar, la iaia a les golfes, la nena xisclant, la iaia que obre un armari.... i cau un esquelet.


Microrelat de terror d’autor desconegut (Vía : Diari de l'Absurd)

A banda i banda de la frontera

The famous there i el dolç aquí!

The lyrics from there:

ACROSS THE BORDERLINE

There's a place where I've been told
Every street is paved with gold
And it's just across the borderline

And when it's time to take your turn
Here's one lesson that you must learn
You could lose more than you'll ever hope to find

When you reach the broken promised land
And every dream slips through your hands
Then you'll know that it's too late to change your mind

'Cause you've paid the price to come so far
Just to wind up where you are
And you're still just across the borderline

Up and down the Rio Grande
A thousand footprints in the sand
Reveal a secret no one can define

The river flows on like a breath
In between our life and death
Tell me who's the next to cross the borderline

In the sad darkness
today we have to cross
this river which calls us further away

But hope remains when pride is gone
And it keeps you moving on
Calling you across the borderline

When you reach the broken promised land
Every dream slips through your hands
And you'll know it's too late to change your mind

'Cause you pay the price to come so far
Just to wind up where you are
And you're still just across the borderline
Now you're still just across the borderline
And you're still just across the borderline


I les lletres d'aquí:

A L’ALTRA COSTAT DE LA FRONTERA

Hi ha un país, ho diu tothom
els carreres asfaltats d’or
és ben prop només un pas frontera enllà

Mentre no arriba el teu torn
has d’aprendre una lliçó
pots perdre-hi més, més del que mai hi trobaràs

I quan seràs al país qu’has somiat tant
i les promeses s’esvairan
i serà massa tard per canviar

Has pagat el preu per arribar
fins aquí on has acabat
esperant el teu torn per travessar

Riu amunt i riu avall
mil petjades dibuixant
un secret que ningú vol esventar

El riu és el darrer port
entre la vida i la mort
diguem qui serà el següent de travessar

I quan seràs al país que has somiat tant
i les promeses s’esvairan
i serà massa tard per canviar

Has pagat el preu per arribar
fins aquí on has acabat
esperant el teu torn per travessar
esperant el teu torn per travessar