Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris galàctics_mai_tips. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris galàctics_mai_tips. Mostrar tots els missatges
El cel amenaça tempesta
El cel amenaça tempesta, i surto de festa per anar-la a cercar.
Els trons bramen amb força i, encara lluny, encara, el llamp
comença a espetegar. Les falsies el cap em volten, són bruixes
que volen alegres, portant núvols negres, que les segueixen com
xais.
M’enamoren els impacients rius, que amb el sol s’enlairen,
per mullar-nos la closca i fer-nos humitejar. El Ter n’és
tot un mestre, i s’infla i rebufa i cau com baldufa, reclamant
la seva llar. I és que el Ter, que té memòria, quan s’enlaira
i s’envola, tossut fa tabola, fins i tot allà on els sediments
l'han fet recular. Tempesta que baixes de Núria, dolça
agermanes, humides, tes pàtries querides, tes terres reals:
Ripollés i la Plana, i potser tota Osona, qui sap si a
La Garrotxa, també mullaràs.
Arribat al cap de tempesta, giro cua com la pesta, i,
per cames vull marxar. Però les bruixes, que em segueixen,
em troben molt atrevit, i en falsiot en fan tornar: Ja m’enlairo,
i també volo, alçat en els aires benignes que tot lo món fan
girar!
Els trons bramen amb força i, encara lluny, encara, el llamp
comença a espetegar. Les falsies el cap em volten, són bruixes
que volen alegres, portant núvols negres, que les segueixen com
xais.
M’enamoren els impacients rius, que amb el sol s’enlairen,
per mullar-nos la closca i fer-nos humitejar. El Ter n’és
tot un mestre, i s’infla i rebufa i cau com baldufa, reclamant
la seva llar. I és que el Ter, que té memòria, quan s’enlaira
i s’envola, tossut fa tabola, fins i tot allà on els sediments
l'han fet recular. Tempesta que baixes de Núria, dolça
agermanes, humides, tes pàtries querides, tes terres reals:
Ripollés i la Plana, i potser tota Osona, qui sap si a
La Garrotxa, també mullaràs.
Arribat al cap de tempesta, giro cua com la pesta, i,
per cames vull marxar. Però les bruixes, que em segueixen,
em troben molt atrevit, i en falsiot en fan tornar: Ja m’enlairo,
i també volo, alçat en els aires benignes que tot lo món fan
girar!
Tot un clàssic de l'amor
Me das calor como el secador
me haces vibrar como la lavadora
me pones a mil como el contador
me apoyo en tí como en la exprimidora.
si no estás aquí es que estás allí
si no estás dentro, es que estás fuera
si no estás cerca es que estás lejos
si no estás arriba es que estás abajo.
La seguridad como el pestillo
me pierdo en ti como el calcetín
me aprieto a tí com el tornillo
me aferro a ti como la calba al peluquin
si no estás aquí es que estás allí....
Me quemo en tí como la sartén
me meto en tí como las sobras
me haces subir como el IPC
me enredo en tí como los cables del walkman
si no estas aquí, es que estás allí
L'amant de la iaia
Una nena petitona a la falda d'una iaia venerable:
- Iaia, què és un amant?
La iaia que xiscla i s'aixeca, la nena per terra, la iaia escales amunt, la nena que es posa a plorar, la iaia a les golfes, la nena xisclant, la iaia que obre un armari.... i cau un esquelet.
Microrelat de terror d’autor desconegut (Vía : Diari de l'Absurd)
- Iaia, què és un amant?
La iaia que xiscla i s'aixeca, la nena per terra, la iaia escales amunt, la nena que es posa a plorar, la iaia a les golfes, la nena xisclant, la iaia que obre un armari.... i cau un esquelet.
Microrelat de terror d’autor desconegut (Vía : Diari de l'Absurd)
Aprendre anglés amb...
Ultimàtum a la terra.
La del bon guió, però. La d'enguany és un conglomerat d'efectes especials on la tecnologia (el continent) domina el guió (el contingut).
La del bon guió, però. La d'enguany és un conglomerat d'efectes especials on la tecnologia (el continent) domina el guió (el contingut).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)