UNA RUPIT - TARADELL XL (2 de 4) De Rupit a Vilanova de Sau

Són quarts de set al pàrquing de Rupit. Baixo amb ganes d'estendre ales i volar, volar cap a Tavertet, car he trossejat el recorregut per eliminar el tel d’una aventura inabastable. No m'aturo com fan d'altres. Directe a l'inici, validació del dorsal i a fer d'au nocturna pels silenciosos carrers d'aquest vilatge de postal.

Prenc aire admirant la cuca de llum dels participants que pujen per dins del bosc. En breu, m'hi sumo i la matinada m'enxampa poc abans d'abastar l'encisador indret que et reté en llur inabastable i sobrehumana bellesa. Una bellesa que, si no vigiles, t'encisa i t'embruixa i et deixa bocabadat. Cal molta força per deslliurar-se d'aquest encantament i seguir avançant cap a L'Avenc, primer, i Tavertet, tot seguit.

El pas per Tavertet s'ha allargat un xic en comparació amb els meus records d'antany. Fem carrers en un poble encara adormit i saludem amistats que fan parada abans del descens cap a Sau. Jo, sorprenentment fort i sencer, segueixo l'estratègia de parar poc i moure peus i bastons amb lleugeresa. La manca de preparació és substituïda per una acurada tècnica del que ara en diuen marca nòrdica o nordic walking. Una tècnica que trasmuda en vella dansa de pastors en iniciar el descens del Collsacabra cap a les fondalades de Sau. Gira per aquí, gira per allà, anem avançant gent i, de tant en tant, xutant alguna pedra que fuig esperitada pel pas dels caminants.

Quan me n'adono, ja portem 11 quilòmetres i som a La Riba. Un xic més amunt d'un esperava control i avituallament, endrapo la tradicional coca amb xocolata i l'acompanyo d'aigua i suc de taronja.

A Sau llencem el potet del batut de cacau a una paperera i travesso de pressa la presa tot ullant, amb cert neguit, les diminutes personetes que pugen les escales a les Guilleries. 474 esglaons que obliguen a fer funcionar la musculatura de manera diferent. 474 esglaons que fan treballar els pulmons a pleret. 474 esglaons que arrenquen un somriure quan, vençuts, petges la pista on faràs camí pagès i boscà fins a la Vilanova, fita esperada.

El paisatge en aquest tram respira a salvatges Guilleries, a unes Guilleries domesticades per les mans d'homes i dones que se les estimen i en tenen cura, d'homes i dones com en Txevi Buigas que ara les treballa mentalment i les ressegueix en la llibertat d'uns somnis que no es poden engabiar.

Ara aquí, ara allà, notes la presència de cases espigolades entre els arbres i, de cop, repiquen les campanes de Santa Maria. Alces la vista i allà al capdamunt del turonet la veus com s'apropa i et crida amb l'alegria dels seus batalls.

Poc després de les 10, els pals repiquen pels carrers de Vilanova. Control de pas i reparador avituallament de fruits secs i beguda. Eps! Hi ha més coses, però jo em limito a allò que crec que necessito per remuntar el corriol que m'alci a la carena amb suficiència i garanties.

Vilanova recorda en Txevi i nosaltres, com no pot ser d'altra manera, esperem que el record d'aquestes terres li alleugereixi la pena de la injusta gàbia on el tenen pres.

Si encara vols seguir, el camí va per aquí!