El desertor ocasional

Les veritats d’en Soleràs sobre totes les revoltes.. . a això sembla manta vegades

2012-02-07T09:00:00.000+01:00

“hi havia representants de les tendències més irreconciliables, anarquistes, republicans de centre i d’esquerra, socialdemòcrates, separatistes, comunistes. D’aquests n’hi havia de moltes varietats i calibres, stalinistes, trotskistes, catalans-proletaris i encara uns que condemnaven, deien, aquella atomització del marxisme en sextes renyides a mort i n’havien fundat una altra “d’unificació dialèctica. (Uns altres) propugnaven un “conglomerat sincrètic” de marxisme i freudisme".

“Tot el que fem, tot el que puguem fer nosaltres, pobres kierkegardians que som sense saber-ho. Tot el que puguem fer no és res en comparació del que ja estan fent els hegelians i sobretot del que aviat faran els nietzscheans”.

Joan Sales. Incerta Glòria. Edició del Club Editor, 1984

Qui és en Plácido Moreno?

2012-02-02T09:00:00.000+01:00

Pots veure'n la versió oficial a República Twitt.

El dia que vaig conèixer en Plácido Moreno

2012-01-31T14:16:00.000+01:00

Arribo d’hora i em perdo vagarós pels carrers d’una ciutat vella que feia temps que no voltava. El monument als castellers de la Plaça Sant Miquel em recorda una recargolada torre d’aquella MAT que la democràcia dels diners ens va plantar al costat de casa. Després, la història se m’emporta cap a l’església de Sant Just i em fa voltar per terra de jueus.

Entro al Saló de Cent i, l’anonimat del Twitter, m’amaga en Plácido entre la gent congregada, intento escatir-ne la fesomia entre els assistents al lliurament dels Premis del Consell Municipal de Benestar Social als Mitjans de Comunicació, però no l’acabo de trobar. I em resigno a conèixer-lo en acabar l’acte.

El Saló de Cent conserva encara aquella magnificència gòtica que et fa basarda pels anys i les persones que hi ha passat. Assegut en aquests bancs d’església civil, el pensament se m’envola en un instant de camisa vermella i pilar sincer. Hi rebíem la Medalla d’Or de la ciutat, una insígnia a llaor d’aquelles persones que, com remenudes formiguetes, fan aquestes figures efímeres que embadaleixen al món tant o més com una bona part de la gent que m’acompanya en la excelsa sala de l’Ajuntament.

En aixecar la mirada, veig una mossa amb un violoncel. Allà, assajant el seu instrument, em porta als ulls una fillola que toca el mateix instrument. Però, ara que hi caic, on és el senyor comte? A Palau sempre s’espera l’autoritat. Sembla que, sigui quina sigui, l’activitat encomanada, el responsable màxim necessiti ser esperat.
Ses senyories ja arriben, com estornells en estol. El comte ha delegat en la figura d’una de les companyes de govern de la ciutat. I, amb elles, comença la dolça música que, de cambra, s’ha disfressat. Una ballarina, tot fent d’Ariadna, estira un fil allargat. El fil serà el què introdueixi als projectes guardonats.

No m’estendré gaire en la posada de llarg d’aquest esdeveniment de ciutat. Només assenyalar als projectes premiats:

Ràdio
> Menció especial: Programa PUNT ORG. Joan Ortiz Serra / Ràdio Estel
> Premi: Àpats en companyia. Programa Extraradi / COM Ràdio

Televisió
> Menció especial: Respira L’Autisme / Goroka TV. Informació i Comunicació de Barcelona BTV
> Premi: Escanyats per la hipoteca / Roser Oliver Olivella. Programa 30 minuts. Televisió de Catalunya TV3

Premsa
> Menció especial: Pobresa infantil. El lleure com a espai d’inclusió social / Maria Valencia i Vera / Revista Estris de la Fundació Pere Tarrés
> Premi: Triomfs sobre la marginació / Fidel Masreal. El Periódico de Catalunya

Internet
> Menció especial: www.assiscentreacollida.org / Centre d’Acollida Assís
Premi: http://www.twitpic.com/photos/Placido_MO / Arrels Fundació

Per fi! En Plácido!
Ho més aviat llur herència, unes mans digitals que se’m fan tangibles en aquest moment:

Jo sóc Plácido!

Els seus fautors són cares amables, vives i ben humanes. La Silvia de la Fundació Arrels i les veu que s’agermanen sota el nom d’aquest esperit. En Juan Carlos, el Martín, el Germán, en Josep, en Toni, en José, en Jaume i la Imma són tan Plácido com el mateix Plácido, aquell bon jan d’ulls brillants i somriure al rostre que dormia al carrer i que va ser l’emprenedor d’aquesta iniciativa, una iniciativa que ens fa conèixer un món proper a través d’un compte de twitter @Placido_Mo ... més de 800 seguidors i tot un món que es despulla en 140 caràcters. I com dirien els Manel, demanen un desig:

“Que més persones agafin el testimoni d’en Plácido a Twitter, que més persones es sensibilitzin, que hi hagi més recursos per a ser més forts, i que ningú hagi de dormir al carrer.”

Després, en acabar, saludo a la Silvia i alguns dels Plácido congregats. Estan contents, un nou mitjà els ha permès sortir de la invisibilitat social on sovint la duresa d’aquesta ciutat i les nostres pròpies pors als han tancat.

Alternatives lliures al #software car - CulturaLliure

2012-01-26T09:00:00.000+01:00

Traducció de l'original de Kim Komando publicat a la secció de Tecnologia del prestigiós USA Today

Kim Komando, dirigeix el programa de ràdio més exitòs sobre l'electrònica de consum, els ordinadors i Internet. Per obtenir el podcast del programa - en anglès, és clar-, veure-la en directe o trobar l'estació més propera, visita www.komando.com. E-mail a techcomments@usatoday.com.

T'acabes de comprar un ordinador nou. Està ple de promeses i fa aquesta oloreta tan atractiva de les "noves adquisicions". No pots aguantar-te les ganes d'engegar-lo. Però...

... com era de suposar, no hi ha cap programa instal·lat. Com a molt, t'hi trobes versions de prova i amb data de caducitat. Qui ja ha passat per aquesta experiència, busca pels calaixos de casa, els discos dels programes que va comprar. Però, o bé no els troba, o bé no funcionen, o bé ja no es poden instal·lar al flamant nou sistema operatiu de l'ordinador. No tens altre remei que comprar els programes nous, però quan calcules el preu de tot plegat... Per Déu, són caríssims! Què puc fer?

No, no. No agafis encara la targeta de crèdit per començar a comprar programari comercial. No encara. Què passaria si poguessis aconseguir-los sense pagar un euro?

No. No és il·legal. I si, És ètic. Els usuaris d'ordinadors tenim la sort de disposar de programes gratuïts perquè són de codi obert. Pel que una família típica pot estalviar-se un bon grapat d'euros, tot utilitzant-los. Fins i tot, per a fer tasques pròpies dels dissenyadors gràfics o dels fotògrafs de manera ocasional. I aquesta és la meva especialitat: ajudar-te a trobar aquest tipus de solucions per a la teva vida digital. Així que... hi donem una ullada.

Els programes de codi obert potser no estan tant ben acabats com els seus homòlegs de pagament, però solen oferir els mateixos resultats. I, pel fet que el codi font està obert, el programa és constantment revisat i millorat per una comunitat de desenvolupadors que en detecten les fallades de seguretat i les depuren ràpidament.

Segur que tot és tan bonic? Segur que no hi ha res de negatiu? Bé, si que n'hi ha. Si alguna cosa surt malament amb un programa gratuït, hauràs d'entrar en un fòrum o en una cercador per obtenir-ne una resposta. En aquests casos, no es pot enviar un correu electrònic a l'atenció al client de Microsoft o marcar un número 800 per a què et donin una resposta sobre el teu problema.

Malgrat això, hi ha un bon grapat de persones que troben que l'estalvi de diners val més que aquest risc lleu. Només una darrera advertència: No tot el programari lliure és gratuït per a ús comercial. Pel què si l'ús que en voleu fer és professional, val la pena verificar si té un cost per a fer-lo servir en una empresa.

A més a més, si busques els programes citats en aquest article per Internet, et pots trobar que algun espavilat te'l vulgui vendre quan es tracte d'un programa gratuït. Cal tenir-ho en compte, a l'hora d'accedir a proveïdors de programari lliure i gratuït.

Depenent de la versió, una suite de productivitat com el Microsoft Office et pot costar entre 130 i 400 euros. Si no te'l vols gastar, però, pots provar la opció del LibreOffice.

Aquesta suite de productivitat inclou processador de textos, full de càlcul, programari per a presentacions i molt més. Fins i tot, pots obrir documents de Microsoft Office i guardar-los en formats d'Office.

Versions més cares del Microsoft Office contenen el Microsoft Publisher. Aquest programa també es pot comprar per separat per uns 190 euros. És una gran eina per al disseny de revistes professionals o per editar el butlletí de l'església o del veïnat.

Però és possible que vulguis provar l' Scribus, abans de decidir-te. És una alternativa lliure, i el web d' Scribus conté una guia fàcil per a la creació de fullets, targetes de presentació i la configuració dels textos al voltant de les fotos.

Si ten un negoci a casa, pots utilitzar el Pro (per uns 250 euros) o, per a ús domèstic, el Quicken (per uns 40). Una bona alternativa lliure per al negoci o la llar és GnuCash. Es tracte d'un programari de comptabilitat de gran abast que pot gestionar tant finances complexes com el més senzill pressupost familiar.

Diverses eines gratuïtes per artistes gràfics i fotògrafs també estan disponibles com a alternatives als cars programes d'edició d'imatges.

Qui no coneix l'Adobe Photoshop? Aquest programa gràfic estàndard és increïblement potent i car. Si no tens prou diners per a comprar-lo, dóna un cop d'ull al GIMP. Aquest editor d'imatges no té algunes de les característiques més avançades de Photoshop, però no és tan diferent pel que fa a la majoria d'eines de disseny web i d'edició d'imatges.

Cal tenir en compte que, en comprar el Photoshop, també caldrà comprar les actualitzacions que es distribueixen cada 12-18 mesos, i que solen costar uns 300 euros. Les actualitzacions de GIMP són tan gratuïtes com el programa mateix.

I aquest és un recull d'alguns dels programes disponibles i gratuïts. Depenent de les teves necessitats de programari, pots arribar a estalviar-te un bon grapat de diners.

Del blog de Paulo Coelho - La meva visió de la Llei per Aturar la Pirateria Online (S.O.P.A.)

2012-01-24T13:00:00.000+01:00

Original en anglès al bloc de l'escriptor Paulo Coelho

A finals de la dècada dels 50 i durant els anys 60, a l'antiga Unió Soviètica, es van començar a distribuir molts llibres que qüestionaven el sistema polític vigent. Ho feien de forma privada i mimeografiada. Els seus autors mai van guanyar ni un duro per les seves obres. Ans al contrari, van ser perseguits, denunciats en la premsa oficial, i enviats als famosos gulags de Sibèria. Malgrat tot, van seguir escrivint.

Per què? Perquè necessitaven compartir el que sentien. Des dels Evangelis fins als manifestos polítics, la literatura ha permès viatjar les idees i fins i tot canviar el món.

Jo no tinc res en contra de la gent que guanya diners amb els seus llibres, aquesta és la manera com jo mateix em guanyo la vida.

Però el que està succeint ara és que la Llei per aturar la pirateria online (SOPA) pot alterar Internet. I això és un PERILL REAL, no només per als nord-americans, sinó per a tots nosaltres, ja que la llei - si és aprovada - afectarà tot el planeta.

Com a autor, hauria d'estar defensant la "propietat intel·lectual", però no ho faig.

Pirates del món, uniu-vos i copieu tot allò que jo he escrit!

Els bons vells temps, quan cada idea tenia un propietari, han marxat per sempre.

En primer lloc, perquè tot el que un fa és reciclar els mateixos quatre temes: una història d'amor entre dues persones, un triangle amorós, la lluita pel poder, i la història d'un viatge.

En segon lloc, perquè tots els escriptors volen que el què escriuen sigui llegit, ja sigui en un diari, en un bloc, en un fulletó, o en una paret.

Com més sovint escoltem una cançó a la ràdio, més aprop estem de comprar el CD. Passa el mateix amb la literatura.

Com més gent "pirategi" un llibre, millor. Si els agrada el principi, compraran el llibre al dia següent, perquè no hi ha res més esgotador que llegir línies i línies de text a la pantalla de l'ordinador.

1. Alguns diran: Tu ets prou ric com per permetre que els teus llibres siguin distribuïts de forma gratuïta.
Això és cert. Jo sóc ric. Però va ser el desig de fer diners el què em va impulsar a escriure? No. Tant la meva família com els meus mestres, em van dir que no hi havia futur en l'escriptura.

Vaig començar a escriure i segueixo escrivint perquè em dóna plaer i dóna sentit a la meva existència. Si els diners fossin el motiu, podria haver deixat d'escriure fa anys i m'hagués salvat de la pallissa que suposa aguantar totes les crítiques negatives que he rebut.

2. La indústria editorial dirà: Els artistes no poden sobreviure si no se'ls paga.

Al 1999, quan vaig ser publicat per primera vegada a Rússia (amb un tiratge de 3.000 exemplars), el país estava patint una greu escassetat de paper. Per casualitat, vaig descobrir una edició 'pirata' del Alquimista i la vaig publicar a la meva pàgina web.

Un any després, quan la crisi es va resoldre, vaig vendre 10.000 còpies de l'edició impresa.

El 2002, ja havia venut un milió de còpies del Alquimista a Rússia, i ara mateix ja vaig pels 12 milions de còpies.

Quan vaig viatjar per tota Rússia en tren, em vaig trobar amb diverses persones que em van dir que havien descobert per primera vegada el meu treball a través de l'edició 'pirata' que havia publicat al meu lloc web. Ara, faig correr un lloc web del 'Pirata Coelho" on enllaço a tots els meus llibres que estan disponibles en llocs de compartiment de fitxers (P2P)..

I les meves vendes segueixen creixent - al voltant de 140 milions de còpies arreu del món.

Quan t'has menjat una taronja, has d'anar a la botiga a comprar-ne un altre. I, en aquest cas, té sentit que la paguis al moment.

Amb un objecte d'art, no compres el paper, la tinta, el pinzell, el llenç o les notes musicals, però la idea neix d'una combinació d'aquests productes.

"La pirateria" pot actuar com una introducció a l'obra d'un artista. Si t'agrada la seva idea, en voldràs tenir una a casa: una bona idea no necessita protecció.

La resta o és cobdícia o és ignorància.

NOTA DEL TRADUCTOR:
En el cas de la taronja que utilitza en Paulo Coelho uns paràgrafs més amunt, el venedor convençut de la qualitat del seu producte, tindrà talls de taronja a disposició dels clients que mostrin interès per les taronges. L'ham del gust, facilitarà l'adquisició del producte.

#OWS I ara què? - una visió dels Indignats d'Espanya

2012-01-19T12:53:00.001+01:00

Apunt del bloc de l'AdBusters Magazine, signat per Carlos Delclòs i Raimundo Viejo i publicat el dimecres 18 de gener de 2012.

Traducció de Translator Brigades

La partida és en marxa, però... quina és la jugada?

En el seu famós discurs a Ocupar Wall Street, Slavoj Žižek fa, als presents (i als usuaris d'arreu del món a través d'Internet), una advertència important en forma de consell amistós. "No ens enamorem de nosaltres mateixos. Estem tenint una gran experiència aquí. Però recordeu, que les festes s'acaben. El que importa és el dia després: Quan tornem a la vida normal, hi haurà algun canvi?" Pels indignats del moviment 15-M a Espanya, els resultats de les eleccions generals del 20 de novembre van marcar l'inici del metafòric dia després.

Que el Partit Popular, de dretes, obtingués la majoria absoluta del govern, amb només un lleu augment de vots a causa de l'espectacular desintegració del suport popular al Partit Socialista, no va ser cap sorpresa per a ningú, i encara menys pels indignats.El què pot haver sorprès a algunes persones, però, és la relativa baixa intensitat de les mobilitzacions des que la dreta és al poder i encara més des de l'anunci que anaven a posar en pràctica les mateixes polítiques neoliberals de violenta austeritat imposades pels règims tecnocràtics de Grècia i Itàlia. Com Amador Fernández-Savater va dir fa poc, la pregunta que es fa molta gent és, "on són totes aquestes persones que van ocupar les places i les assemblees de barri durant la primavera? S'han desencantat del moviment? Són incapaços de fer compromisos duradors? Estan resignats a la seva sort?"

Fernández-Savater no ho creu així: "Sense cap estudi a la mà ni la possibilitat de generalitzar, baso la meva anàlisi en la gent que conec personalment i en la manera com ho veig pels resultats en mi mateix. Crec que, en general, la gent ha seguit amb les seves vides ... Però dir que han seguit amb les seves vides no és una expressió gaire encertada. Un cop s'ha passat per la plaça, no se'n surt, la vida ja no és la mateixa. Car es torna una nova vida: Tocada, creuada, afectada pel 15-M" I afegeix que el 15-M no és una organització social, sinó "un nou clima social". Però, com s'organitza un clima social? Quines noves possibilitats d'autogestió, de desobediència civil, de cooperació i de mobilització massiva s'han generat, i què queda per fer?

Amb el temps, l'onada de mobilitzacions que primer va colpejar les costes de la Mediterrània per estendre's arreu al llarg de 2011 ha superat la seva fase inicial. Aquesta fase ha aconseguit substituir el discurs dominant pel nostre. Ara sabem que el problema no és una falla tècnica misteriosa que s'anomena crisi, sinó els delictes intencionals d'una cleptocracia. Aquesta distinció és crucial: mentre el primer suggereix un dilema de gestió que s'oposa als enfocaments d'esquerra i de dretai, el segon traça una línia entre l'1% de la població que abusa del poder per tal de robar a la gent, i aquells que es neguen a consentir-ho i opten per la resistència en nom del 99% de la població que no s'ha apuntat a l'orgia especuladora.

Arribats en aquest punt, la pregunta òbvia és: "I ara què?" Per descomptat que hem de seguir protestant junts, sobretot si optem per fer-ho, de forma intermitent i massiva, a favor d'una crítica general del sistema des de causes particulars. I en l'escala més petita, les lluites concretes han de seguir prenent els carrers de les ciutats. No obstant això, és de fonamental importància que aquestes lluites no estiguin massa desconnectades les unes de les altres. Aquests processos serveixen per mantenir les preguntes que mantenen viu el moviment i que s'adapten a les situacions sempre canviants en què operen. Però això no dilueix la qüestió de les alternatives que podem oferir.

La conquesta del poder polític, particularment en les democràcies liberals, no és la tasca més important del canvi social. El canvi polític tendeix a ocórrer quan els canvis socials s'han consolidat. Per tant, si el que volem és canviar les relacions socials existents i llimar les desigualtats, no té gaire sentit donar prioritat a un canvi de poder polític amb l'esperança que el canvi social s'instal·larà des de dalt. En canvi, el primer desafiament, com va assenylar John Holloway, és "canviar el món sense prendre el poder", per construir i enfortir les institucions alternatives dels béns comuns.

Per descomptat, en parlar d'institucions no ens estem referint a les institucions polítiques - parlaments, executius i similars -. Tampoc ens referim a les que poden estar entre el poder i el moviment, com són els partits polítics, els sindicats o d'altres organitzacions similars. Ens estem referint a les institucions que serveixen de base per al moviment i que es defineixen per la seva pròpia autonomia: centres socials, col·lectius d'activistes, mitjans de comunicació alternatius, cooperatives de crèdit i cooperatives de treball i consum en general. Institucions com aquestes constitueixen, ni més ni menys que els espais materials on podem articular els valors, les pràctiques socials i els estils de vida sobre els que es fonamenta el canvi de clima social que s'està produïnt hores d'ara a tot el món.

En molts llocs, aquestes institucions alternatives ja estan en construcció. A Catalunya, la Cooperativa Integral Catalana, que serveix per integrar el treball i el consum de diferents cooperatives del país a través d'espais compartits - educació, botigues, serveis legals, i reunions -, ja compta amb 850 membres, milers d'usuaris i ha inspirat a més "cooperatives integrals" de l'Estat Espanya. Mentrestant, als Estats Units, 130 milions de nord-americans són propietaris de cooperatives de treball, consum i crèdit i 13 milions de nord-americans s'han convertit en treballadors-propietaris de més de 11.000 societats laborals, 6 milions més que els afiliats en sindicats del sector privat. En les properes setmanes i mesos, esperem explorar algunes d'aquestes institucions alternatives i les possibilitats que s'obren per al 99%.

A Empire, els teòrics polítics Michael Hardt i Antonio Negri examinen la forma en què un Imperi cleptocratic controla a les persones a través del que Michel Foucault va anomenar biopoder: "una situació en la que el que està directament en joc en el poder és la producció i reproducció de la vida mateixa". En molts sentits, aquesta és la força que, les nostres experiències als carrers, les places i les assemblees, informa la nostra vida quotidiana i les nostres decisions a llarg termini. Els moments espectaculars que compartim són una font estimulant, fonamental de l'energia per al moviment global. També són adob per als mitjans de comunicació sensacionalistes, que devoren els esdeveniments per convertir-los en supèrflus i pornogràfics titulars. Però la revolució no està sent televisada, precisament perquè el que està succeint ho fa dins de nosaltres mateixos i entre nosaltres. Ens estem movent molt lentament pels seu ràdars mediàtics, perquè anem més lluny, amb molta més amplitud i amb manifesta profunditat. I, si juguem bé les nostres cartes, controlarem el nostre temps, el nostre treball i les nostres vides abans no se n'adonin.

Fotografia de Barcelona en una imatge i quatre números

2012-01-16T12:47:00.003+01:00

Trist és veure com passen els anys, però l'estructura de ciutat persisteix. Això sí, amb alguns invens que resten tancats com gàbies a les vores de barris de tota la vida, cas de la Vila Olímpica del Poblenou i de Diagonal Mar i Front Marítim, dos bells bunyols que no han inicidt en la realitat del seu entorn immediat.

¿Quan aprendrem que no és amb pedra i urbanisme, sinó amb amor i coneixements com ens integrem tots, tot respectant la diferència i fent-la la perla joïosa de la nostra ciutat?

Camp > Ciutat > CiberEspai: Estem vivint la fi del pensament reflexiu?

2012-01-12T14:02:00.001+01:00

Traducció de l'original publicat per Nicholas Carr a AdBusters Magazine

Lao P. Xia Xiaowan

Els estudis psicològicsdels darrers 20 anys han revelat que després depassar temps en un entorn rural tranquil, a propde la natura, les persones mostren unamajor atenció, una memòria mésforta i unes millors capacitats cognitives. El seu cervell esdevé més tranquil inítid. La raó, segonsla teoria de l'atenció de la restauració (ART), és que quan les persones noestan sent bombardejats per estímuls externs,el cervell pot relaxar-se. Les persones que han migrat del camp a la ciutat ja no han de pagar elpreu de l’impacte d’un cúmul desmesurat de distraccions. L'estat contemplatiu resultant enforteixla seva capacitat de controlar els seus pensaments.

La revista Psychological Science vapublicar els resultats més recent d'aquests estudis a finals del 2008. Un equipde la Universitat de Michigan, dirigit pel psicòleg Marc Berman, va reclutar aunes tres dotzenes de persones i els va sotmetre a una sèrie de rigoroses ifatigants proves mentals dissenyades per mesurar la capacitat de treball de laseva memòria, així com la capacitat per exercir el control sobre la sevaatenció. Els subjectes van ser dividits en dos grups. La meitat d'ells vapassar prop d'una hora caminant per un parc arbrat aïllat, i l'altra meitat vapassar una quantitat igual de temps caminant pels carrers del centre d’unaciutat. I, posteriorment, van repetir la prova per refutar-ne els resultats. Elsinvestigadors van trobar que els que havien passat el temps al parc van treure "significativamentmillors" resultats en les proves cognitives, és a dir, que havienincrementat la seva capacitat d’atenció, mentre els que van caminar per laciutat, no van millorar aquestes capacitats.

Els investigadors de laUniversitat de Michigan van fer, tot seguit, unexperiment similar amb un altregrup de persones. En lloc de sortir acaminar entre les rondes de proves, elsnous subjectes tan sols van haver de mirar fotografies d'unatranquil · la zona rural od’una sobrecarregada zona urbana. Elsresultats van ser els mateixos. La gent que miravales fotos dels entorns rurals van ser capaços d'exercir un control molt més gran sobrela seva atenció, mentre que els que van veure escenesde ciutat no van mostrar cap millora en la seva atenció.L’equip de Marc Berman va concloure que "les interaccions simples i breusamb la natura podenproduir un notable increment en el control cognitiu." Passar tempsen el món natural sembla ser de "vital importància" per "elfuncionament cognitiu eficaç".

No hi ha cap a lloc natural a Internet. Hom no hi troba cap lloc tranquil i contemplatiu onrestaurar les seves capacitats cognitives. Més enllà dela interminable i atractiva brunzidera dels carrersurbanes, els estímuls de la web poden resultatvigoritzants i estimulants.I no ens agradaria renunciar-hi. Però són,també, esgotadors i molestos. Poden, fins i tot, arribar a aixafar tots elsmodes de pensament més tranquil. Es tracta d’un dels majors perills amb els que ens enfrontem, ja que, automatitzantel treball dels nostres cervells, cedim elcontrol sobre el flux delsnostres pensaments i records a un sistemaelectrònic de gran abast. I això, com molt bé assenyalen el científic Joseph Weizenbaum il'artista Richard Foreman, produeix una lenta, però constant, erosióde la nostra humanitat.

Els efectes del ciberespai no esnoten només en el pensament profund, aquell que requereix d’una ment tranquil ·la i atenta, sinó també en l'empatia i la compassió. Els psicòlegs prten temps estudiantcom la gent experimenta por i reacciona a les amenaces físiques, però nomésrecentment han començat a investigar les fonts dels nostres instints mésnobles. El que estem trobant és que les emocions superiors sorgeixen deprocessos neuronals que "són inherentment lents", com assenyala AntonioDamasio, director de l’Institut del Cervell i la Creativitat de la USC. En unexperiment recent, Damasio i els seus col·legues van dedicar-se a escoltar apersones que patien dolor físic o psicològic. Fet aquest exercici, van posarals narradors en una màquina de ressonància magnètica i van escanejar els seuscervells mentre recordaven les seves experiències personals. L'experiment varevelar que mentre que el cervell humà reacciona molt ràpidament a lesmanifestacions de dolor físic - quan es veu a algú ferit, els centres de dolorprimitiu del cervell s’activen de forma gairebé instantània - el procésd’empatia mental amb el patiment psicològic es desenvolupa de manera molt méslenta. Els investigadors van descobrir que el cervell necessita molt més temps "pertranscendir la participació immediata de la carn" i començar a entendre isentir "les dimensions psicològiques i morals d'una situació."

Segons els estudiosos d’aquestes matèries, unexperiment com el suara esmentat ens indica que com més distretsestem, menys capaços som d'experimentar elmés subtil, que és la formamés específicament humana de l'empatia, lacompassió i d’altres emocions d’aquest tarannà. "Per aalguns tipus de pensaments, especialment per a la presa de decisions morals sobreles situacions d'altrespersones, cal disposar del temps adequat per a la reflexió",adverteix Mary Helen Immordino-Yang, membrede l'equip d'investigació. "Siles coses estan succeintmassa ràpid, nosempre es poden experimentar plenament les emocions sobreels estats psicològics delsaltres." Seria imprudent,però, concloure que Internetestà minant elnostre sentit moral. El que no seria aventurat, seria suggerir que a mesura que la xarxa re-enruta els nostrescamins vitals idisminueix la nostra capacitat de contemplació, altera la profunditat de les nostres emocions i dels nostres pensaments.

Hi ha investigadors que se senten encoratjats perla facilitat amb laque les nostres ments s'estan adaptant al'ètica intel·lectual de laxarxa. "El progrés tecnològicno té marxaenrere", escriu un columnista del Wall StreetJournal, "de manera que la tendència cap a la multitascai el consum dediferents tipus d'informaciónomés pot continuar." Nohem de preocupar-nos per què el nostre "programari humà" s’estigui "posantal dia de latecnologia que ha possibilitat l'abundànciad'informació que ens envolta. Evolucionarem per a convertir-nos en consumidors més àgilsde dades”. L'autor d'un article de portadaa la New York Magazineassegura que a mesura que ens acostumema "gestionar la informació binària que ens ofereix elsegle XXI", elcablejat del nostre cervell, inevitablement,esdevindrà més eficaç per a gestionar la informació . La’utordiu que "podem perdre la nostracapacitat" per concentrar-nos en una tasca complexa, de principi a fi ", però encompensació guanyarem noves habilitats,com ara la capacitat de "mantenir34 converses a lavegada a través de sis canalsdiferents”. Un destacat economista assegura que "la xarxa,Internet, ens permet utilitzarcapacitats cognitives pròpies de l'autisme i delsmillors captadors dé noticies." Un autor d'Atlantic suggereix que la nostra "inducció tecnològica ADD" pot ser "unproblema a curt termini",derivat de la nostra dependència a"hàbits cognitius evolucionats i perfeccionatsen una època de fluxos d'informació limitats”. Desenvolupar nous hàbitscognitius és "l'únic mètode viableper a viure en l'època de laconnectivitat constant. "

Aquests escriptorstenen raó en afirmar que estem essent modelats pelnostre entorn informatiu. La nostra capacitat d'adaptaciómental, construïda en les profundidats del nostre cervell,és fonamental en la història intel·lectual de la humanitat. L'adaptacióens adequa a lesnostres circumstàncies, peròqualitativament es tracta d’un procés neutral. Elque importa al final no és elnostre ésser, sinó allò en el quèens convertim. Ala dècada de 1950, Martin Heidegger observavaque l'amenaça de " la revolució tecnològica" podia ser tan "captivadora,encisadora, enlluernadora i seductoraper a l'home com per a portar-lo a creure que elpensament racional acabaria essent la única forma de pensar del futur." El "pensament reflexiu",que durant segles ha estat considerat com l'essència mateixa de la nostra humanitat, esdevindria una víctima del progrés. L'avanç tumultuós de la tecnologia arribarà a ofegar les percepcionsrefinades, els pensaments sublimsi les emocions sorgides de la reflexió i la badoca contemplació. "Lafredor tecnològica", concloïa Heidegger,amenaça amb "ocupar-ho tot."

I ara, podríem estar vivint el final delmón del pensament pausat, podríem estar empassant-nos la fredor racional cap a les nostres ànimes humanes.

L'autor:
Nicholas Carrés l’antic editorexecutiu de la prestigiosa Harvard Business Review. Elseu article de portada a The Atlantictitulat "Ens torna idiotes Google?" va fer-lo tanconegut que va desenvolupar la seva teoria en el seu llibreTheShallows: What the Internet Is Doing to Our Brains. (Elsaiguamolls: El que Internet està fentals nostres cervells). Carr viu a Coloradoi blogueja a roughtype.com

La paràbola de l'Elefant o perquè les xarxes socials amplifiquen la nostra percepció de la realitat

2012-01-11T13:23:00.001+01:00

“Una vegada hi havia un poblet perdut en el desert. Tots els seus veïns eren cecs. Un gran rei passà per la comarca, seguit del seu exèrcit. Muntava un elefant. Els cecs ho van saber, i com havien sentit parlar molt dels elefants, els punyí el desig de palpar-los per fer-se’n una idea. Els dotze Ancians i Notables del poble es van posar en camí amb aquest objecte:

“Rei”, digueren, “et supliquem que ens concedeixis la teva vènia per palpar l’elefant”. “Us la concedeixo”, respongué el rei; “palpeu-lo!”.

Un palpà la trompa, un altre la pota, aquest l’esquena, aquell les orelles, i fins n’hi hagué un que, per ordre del rei, muntà damunt la bèstia i es passejà. Els dotze cecs van tornar embadalits al seu poble.

Els altres els voltaren, per preguntar-los, morts de xafarderia, quina mena de bèstia era l’elefant. El primer digué: “És un tub enorme, que s’alça amb força, s’enrosca i, ai de tu si t’enxampa!”. L’altre afirmà: “És una columna peluda”. El tercer: “És com una paret de castell”. El que havia palpat l’orella: “És com un tapís molt gruixut, de teixit groller, que es mou quan el palpes”. I l’últim exclamà: “És que repapieigeu? És una muntanya que passeja!”.

Font:
Apunts Jota'O - Material de suport de l'assignatura de filosofia per alumnes de primer i segon de batxillerat

Preparat el OLPC XO 3.0: una maravella per només 100 dòlars

2012-01-10T10:36:00.001+01:00

Traducció de l'original anglès a Gizmodo, el diumenge 8 de gener de 2012

La iniciativa One Laptop per Child (un ordonador per nen) de Nicholas Negroponte ha estat històricament més una promesa que no pas un assoliment. Malgrat això, amb la tauleta de 100 dòlars XO 3.0, l'OLPC -les sigles d'aquesta iniciativa per a la inculsió digital de tots els nens del món- pot tenir el seu primer producte que no és només pràctic, capaç i barat. Sinó que és veritablement ... bo.

La primera cosa que cal saber sobre la XO 3.0 de 8 polzades és que no és com la pissara de ciència ficció que va sorgir dels somnis inicials d'aquesta iniciativa solidària ara fa dos anys. Ans al contrari, es tracta d'un producte que toca de peus a terra i que pot fer treure salivera als gestors més integrats de les empreses punteres del sector de la tecnologia i el màrqueting. Però es tracta d'una eina que es posa a disposició de les zones més empobrides del planeta.

El prototipus que presentem és més gruixut que els tablets que hi ha al mercat occidental. Una gruixudaria que li dóna robustesa i extrema resistència d'acord amb les zones on va destinat. Però la seva durabilitat no ve només del seu pes i les seves dimensions, sinó també de detalls ben pensats, com una carcassa de goma, la seva impermeabilitat, i una pantalla de vidre que resisteix millor la duresa dels raigs UV que les tradicionals pantalles de plàstic d'aquests enginys. Inclou una coberta resistent a l'aigua, idèntica a la de la carcassa, que llisca suaument sobre la pantalla per a protegir els ports de la tauleta, i mantenir el XO 3.0 en sec en condicions molt dures. Es tracta doncs d'un producte barat, però que és un supervivent.

No hi ha gaires diferències sobre les especificacions d'aquest tablet en relació amb els més convencionals: 512 MB de RAM, 4 GB d'emmagatzematge intern, ... - però els ports mereixen una atenció especial. A més amés, dels ports estàndard (USB, micro USB, àudio in / out, entrada del sensor), hi ha un port molt crucial per als llocs on l'energia té el seu preu: un port de càrrega dissenyat per acceptar una àmplia gamma d'entrades d'alimentació de CC i, el que és més important encara, possibilita l'obtenció de més eficiència que amb els gadgets amb els que estem acostumats a utilitzar. Per exemple, permet connectar una dinamo que permet obtenir un màxim de 10 minuts d'energia per cada minut de gir manual.

De fet, el maquinari de la XO 3.0 està perfectament adaptat al seu públic objectiu. L´únic problema que, ara com ara, planteja el producte és a nivell de programari. El sistema operatiu previst serà l'Android o el propi de la OLPC - el SugarOS-. I, tot i que no hem pogut provar la versió googlelitzada, el SugarOS resulta notablement lent i no gaire intuïtiu. Hom s'hi troba un remolí d'icones, cadascuna de les quals obra una aplicació educativa diferent, però és difícil reconèixer la relació entre cada icona i la seva aplicació derivada.

Però, en darrer terme, aquestes dificultats es poden solucionar amb un xic de temps d'ús o deixar-ho de banda tot recordant que no parlem d'un iPad, un Fire o un Tab. Cal recordar que, el projecte de portàtil de la OLPC de fa diversos anys, va ser el progenitor dels actuals Netbook tal i com els coneixem. Sembla que l'actual XO 3.0 està disposat a jugar el mateix paper en el món dels Tablets. És un producte que ens diu que un elevat grau de compromís dóna valor a la tecnologia tot posant-la en mans de la gent que més ho necessita i que no pot pagar els preus occidentals.

Ho diluïm en humor?

2011-12-17T14:27:00.000+01:00

Quintacolumnistes del poder estatal:

Como yo te hable:

Terrorisme tioner:

Molta merda & a happy new year

2011-12-17T10:58:00.000+01:00

In Portuguese, Catalan, French, Italian and Spanish-speaking countries, before each performance, director and actors gather on the stage, join hands and scream "Muita Merda!"/ “Molta merda” / "¡Mucha mierda!" / “Merde” / “Merda” ("A lot of shit!"). And here, in Catalonia, that take a real sense on Christmas Eve:

Remembering When... el #Poblenou era un Museu

2011-12-16T10:15:00.003+01:00

CARTA OBERTA DELS CREADORS D’INTERNET AL CONGRÈS DELS EE.UU.

2011-12-15T19:21:00.000+01:00

Traducció de l’originalque es pot llegir a https://www.eff.org/deeplinks/2011/12/internet-inventors-warn-against-sopa-and-pipa

Per cert, algú els hi pot fer arribar una còpia als partidaris de la #LeySinde? Més que res perquè, si els pares de la Internet, tenen aquesta opinió, si s'emprenyen els governs encara tindran menys pes.

Comencem:

Nosaltres,els sotasignats, hem jugat diversos papers en la construcció d'una xarxaanomenada Internet. Nosaltres vam escriure i depurar el programari; nosaltres vamdefinir els estàndards i protocols amb els que parla aquesta xarxa. Molts denosaltres vam inventar-nos-en parts. Nosaltres estem només estem una micaorgullosos dels beneficis socials i econòmics que el nostre projecte,l'Internet, ha comportat.

L'any passat, molts de nosaltres vam escriure-us a vosaltres i als vostres col·leguesper advertir-vos sobre la proposta de legislació de drets d’autor i lleis decensura coneguda com a "COICA". Avui, ens dirigim de nou a vostès perreiterar la nostra preocupació sobre les lleis SOPA i PIPA derivades de la lleicitada més amunt i que estan sent considerades per la Cambra de Representants ipel Senat. En molts aspectes, aquestes propostes són pitjors de la que vamdenunciar l’any passat.

Si s'aprova qualsevol d'aquests projectes de llei es crearà un ambient de por id’incertesa tremenda que afectarà la innovació tecnològica, i perjudicaràgreument la credibilitat dels Estats Units en el seu paper d’administrador dela infraestructura clau de la Internet. Tot i les recents modificacions a SOPA,tots dos projectes de llei corren el risc de fragmentar el sistema mundial denoms de domini d’Internet (DNS) i de tenir d’altres conseqüències tècniques queno tenen sentit. A canvi del que aquesta legislació pot suposar, donaríem lloca una censura que seria eludida pels infractors deliberadament, mentre queobstaculitzaria el dret dels innocents a comunicar i expressar-se a la xarxa.

Tots els esquemes de censura impacten amb escreix més enllà de l’àmbit que esvol restringir, però aquests projectes de llei són particularment greus enaquest sentit, ja que faran desaparèixer dominis sencers de la web, no només pàgineso arxius que infringeixin la llei. Pitjor encara, una increïble varietat deserveis útils i respectuosos amb la llei, poden ser inclosos en les llistesnegres que s’hi proposen. De fet, sembla que això ja ha començat a succeir ambl’inici del programa DHS / ICE.

La censura sobre la infraestructura d'Internet produirà inevitables errors enla xarxa i problemes de seguretat. Això, que ja passa a la Xina, a l'Iran i end’altres països que censuren la xarxa, passarà també als Estats Units ambaquestes normatives. I també passarà independentment de si la censura es portaa terme a través de DNS, de servidors proxy, de servidors de seguretat, o de qualsevolaltre mètode. Els errors de xarxa i d’inseguretat actuals s’ampliaran i afectaran,fins i tot, als llocs web que no estiguin inclosos en les llistes negres delgovern nord-americà.

Les esmentades lleis – la SOPA de manera explícita i la PIPA, implicitament -també amenacen als enginyers que construeixen els sistemes d'Internet o que ofereixenserveis que no són fàcilment i automàticament compatibles amb les accions decensura per part del govern dels EUA. Quan vam dissenyar la Internet perprimera vegada, les nostres prioritats van ser la robustesa, la fiabilitat i laminimització dels punts centrals de fracàs o de control. Ens alarma el fet queel Congrés estigui a punt d'ordenar que el compliment de la censura sigui unrequisit de disseny per a les innovacions de la nova Internet. Això només potdanyar la seguretat de la xarxa, i donar als governs autoritaris més podersobre el que els seus ciutadans poden llegir i publicar.

El govern dels EUA afirma constantment el seu recolzament a un Internet lliurei oberta, tant a nivell nacional com a l'estranger. I no podem tenir unaInternet lliure i oberta sinó ubiquem els seus sistemes de trànsit i de noms perdamunt dels objectius i de les disputes polítiques de qualsevol govern o indústria.Fins ara, el paper principal que han jugat els EUA en aquesta infraestructuraha estat força controvertit perquè els Estats Units són vistos com un àrbitrefiable i un bastió de la lliure expressió i de la neutralitat. Si els EUAcomenç en a utilitzar la seva posició central a la xarxa per a censurar els avençosen la seva agenda política i econòmica, les conseqüències seran de llarg idestructiu abast.

Senadors, congressistes, creiem que la Internet és massa important i massavaluosa per ser posada en perill d'extinció d'aquesta manera, i us implorem quedeixeu de banda aquests projectes de llei.

Signat,

Vint Cerf,co-dissenyador del protocol TCP / IP, un dels "pares de la Internet",que signa com a ciutadà

Paul Vixie, autordel BIND, el programari de servidors DNS més utilitzat i president de laInternet Systems Consortium

Tony Li, coautordel BGP (el protocol usat per organitzar el tràfic a Internet), president delGrup de Recerca IRTF, amic de Cisco, i arquitecte de molts dels sistemes que estanessent utilitzats per construir la Internet

Steven Bellovin, inventorde la memòria cau que protegeix els serveis DNS, coautor del primer llibresobre seguretat a Internet, guardonat amb el Premi Nacional de Seguretat de SistemesInformàtics l’any 2007 i membre del Comitè Assessor de Ciència i Tecnologia delDHS

Jim Gettys, editor de les normes deprotocol HTTP/1.1, que fem servir per fer-ho tot a la Xarxa

Dave Kristol,coautor del sistema de cookies, RFC 2109, 2965 va contribuir en la generació del’HTTP/1.1, RFC 2616

Steve Deering, Ph.D.,inventor de la funció de IP multicast d'Internet, dissenyador cap de IPv6(versió 6 del Protocol d'Internet)
    *David Ulevitch, David Ulevitch, director executiu de OpenDNS, que ofereixserveis alternatius de DNS per millorar la seguretat.
    *Elizabeth Feinler, director del Network Information Center (NIC) en el SRIInternational, administra l'espai de noms d'Internet des de 1970 fins 1989 i vadesenvolupar la convenció de noms per als dominis de nivell superior d'Internet(TLD) de. Mil,. Gov,. Com, . org, etc empara d'un contracte delDepartament de Defensa
    *Robert W. Taylor, va fundar i va finançar l'inici de la ARPAnet, va fundar i vadirigir el laboratori de Xerox PARC Ciències de la Computació, que va dissenyari va construir la primera xarxa d'ordinadors personals (Alt), la xarxaEthernet, el protocol d'Internet primer i d'Internet, i l'edició electrònica
    *Fred Baker, l'expresident del IETF, ha escrit prop de 50 RFC i va contribuir aprop de 150 més, pel que fa a tecnologia àmpliament utilitzada a Internet
    * Dan Kaminsky, investigador cap,DKH
    *Esther Dyson, EDventure, president de fundació, ICANN; expresident del FEP;inversor actiu en moltes start-ups que el comerç de suport, notícies i lapublicitat a Internet, el director de la Fundació La llum del sol
    *Walt Daniels, col · laborador d'IBM de MIME, el mecanisme utilitzat per afegirfitxers adjunts a missatges de correu electrònic
    *Nathaniel Borenstein, Científic Cap, Mimecast, un dels dos autors del protocolMIME, i ha treballat en molts altres sistemes de programari i protocols,majoritàriament relacionades amb l'e-mail i pagaments
    *Simon Higgs, va dissenyar la funció del servidor DNS de sigil que protegeixa.root-servers.net, va treballar en totes les versions del projecte de Postelper a la creació de nous TLD i es va dirigir a les qüestions de marques amb unprojecte d'Internet gratuït, corrent la llista de distribució compartida TLD l'any1995, que defineix el nom de domini de registre / registrador de la relació,era un operador de servidor arrel per al Consorci de servidors arrel oberta,fundada el 1994 coupons.com
    *John Bartos, va ser el líder tècnic en el primer IP comercial / programari TCPper a PC d'IBM en 1985-1987 en el Grup de Wollongong. Com apart d'aquest treball, va desenvolupar el primer túnel RFC, RFC-1088
    *Nathan Eisenberg, Atles Administrador de Xarxes del Sistema Principal, gerentde peus quadrats de 25 mil centres de dades que presten serveis a Starbucks,Oracle, i l'estat local
    *Dave Crocker, l'autor dels estàndards d'Internet, incloent correu electrònic,DKIM anti-abús, intercanvi electrònic de dades i desenvolupadors de fax, deCSNET i MCI serveis de correu electrònic nacionals, ex director d'Àrea de IETFper a la gestió de xarxa, DNS i normes, guanyador del premi d'Internet IEEE perles seves contribucions alcorreu electrònic, i emprenedor en sèrie
    *Craig Partridge, arquitecte de la forma de correu electrònic s'envia a travésd'Internet, dissenyat encaminador més ràpida del món a mitjans de la dècada de1990
    * DougMoeller, director de tecnologia de Autonet Mobile
    *John Todd, Cap de Disseny / Mantenidor - Freenum projecte (basat en DNS,telefonia gratis / xat sistema de punter), http://freenum.org/
    *Alia Atlas, programari de disseny en un router de nucli (Avici) i té al voltantde diversos RFC resistència, MPLS i ICMP
    * Kelly Kane, webcompartit operador de la xarxa d'allotjament
    * RobertRogers, distingit enginyer, Juniper Networks
    *Anthony Lauck, va ajudar a dissenyar i estandarditzar els protocolsd'enrutament i protocols de xarxa d'àrea local de i que es presenten a InternetArchitecture Board
    *Ramaswamy Aditya, construït diverses xarxes i web / mail de contingut iproveïdors d'allotjament d'aplicacions incloent AS10368 (DNAI) que ara és partde la AS6079 (RCN), va fer l'enginyeria de xarxa i mirant per a aquestproveïdor, va fer l'enginyeria de la xarxa per AS25 (UC Berkeley); Actualmentes enginyeria de la xarxa per AS177-179 i altres (UMich)
    * BlakePfankuch, punt de connexió de Greeley, Enginyer de Xarxes
    *Jon Loeliger, ha posat en marxa OSPF, un dels principals protocolsd'encaminament utilitzada per determinar el lliurament de paquets IP, en altrescompanyies, ha ajudat a dissenyar i construir les computadores actualsutilitzen per implementar routers de nucli o de sistemes d'emmagatzematge dellliurament, en una altra companyia, instal · lats els serveis de xarxa (líniesT-1 i el servei ISP) en hotels i aeroports de tot el país
    *Jim Deleskie, internetMCI Sr Enginyer de Xarxes, arquitecte Teleglobe XarxaPrincipal
    * David Barrett, fundador iCEO, Expensify
    *Mikki Barry, vicepresident d'Enginyeria de Sistemes d'interconnexió Corp,creadors del primer programari d'aplicacions comercials per a la plataformaMacintosh i el primer proveïdor comercial de serveis d'Internet al Japó
    *Pere Rubenstein, va ajudar a dissenyar i construir la xarxa troncal d'AOL,ATDN.
    *David Farber, professor distingit de CMU, director de desenvolupament de CSNET,NSFNET, NREN, banc de proves GIGABIT, i el primer sistema operatiud'informàtica distribuïda, FEP membre de la junta
    *Bradford Chatterjee, Network Engineer, va ajudar a dissenyar i operar la xarxatroncal d'un ISP a tot el país que serveix prop de 450.000 usuaris
    * Gary E.Miller Enginyer de xarxa que s'especialitza en comerç electrònic
    *Jon Callas, va treballar en una sèrie de normes de seguretat a Internet,incloent OpenPGP, ZRTP, DKIM, signat Syslog, SPKI, i altres, també vaparticipar en altres normes per les aplicacions i la xarxa d'enrutament
    *John Kemp, Arquitecte Principal de Programari de Nokia; va ajudar a construirla distribució d'autorització protocol OAuth i els seus predecessors, ex membredel Grup d'Arquitectura Tècnica del W3C
    *Christian Huitema, va treballar en la construcció d'Internet a França i Europaen els anys 80, i va ser autor de molts estàndards d'Internet relacionats ambIPv6, RTP i SIP, un ex membre de la Junta d'Arquitectura d'Internet
    *Steve Goldstein, director del Programa de Coordinació de Xarxes Internacionalsde la Fundació Nacional de Ciència 1989-2003, iniciat diversos projectes ques'estenen les capacitats d'Internet i avançades d'Internet a nivell mundial
    *David Newman, 20 anys d'experiència en proves de rendiment d'Internet
      infraestructura,autor de tres RFC en tècniques de mesurament (dues en el rendiment deltallafocs, un sobre el contingut del trànsit de prova)
    *Justin Krejci, va ajudar a construir i executar les dues més grans i reeixitsde xarxes wifi municipal ubicat a Minneapolis, MN i Riverside, CA, construcciói explotació d'una nova xarxa de FTTH a Minneapolis
    *Christopher Liljenstolpe, va ser el principal arquitecte de AS3561 (en elmoment al voltant del 30% de la xarxa troncal d'Internet pel trànsit), i AS1221(la infraestructura principal d'Internet d'Austràlia)
    *Joe Hamelin, cofundador de Seattle Internet Exchange (http://www.seattleix.net)el 1997, i l'ex enginyer mirant per Amazon el 2001
    *John Adams, enginyer d'operacions en Twitter, signatura com a ciutadà privat
    *David M. Miller, director de tecnologia / Exec vicepresident de DNS Made Easy(Anycast IP gestionada l'empresa proveïdor de DNS)
    *Seth Breidbart, va ajudar a construir el IMP Pluribus / TIP per a la ARPANET
    *Timothy McGinnis, copresident de la Xarxa Africana d'Informació de Grup deCentre de Desenvolupament de Polítiques de Treball i actiu en diversos grups detreball IETF
    *Richard Kulawiec, de 30 anys dissenyant / sistemes operatius acadèmica /comercial / ISP i les xarxes
    *Larry Stewart, va construir el Etherphone en Xerox, el sistema telefònic primertreball sobre una xarxa d'àrea local, dissenyada al començament sistemes decomerç electrònic d'Internet al Mercat Obert
    *John Pettitt, pioner del comerç a Internet, en línia des de 1983, CEO de FreeRange contingut Inc, fundador / director de tecnologia de CyberSource iBeyond.com, va crear un programari de protecció contra fraus en línia queprocessa més de 2 milions de transaccions a l'any
    *Brandon Ross, arquitecte de la xarxa principal i director executiu de la Xarxade la Utilitat de la Força LLC
    *Chris Boyd, dirigeix una empresade hosting verd i dóna suport a la EFF-Austin com un membre de la junta
    *El Dr Richard Clayton, dissenyador del Turnpike, àmpliament utilitzat enWindows suite basada en l'accés a Internet, destacat investigador de seguretatinformàtica a la Universitat de Cambridge
    *Robert Bonomi, dissenyat, construït i implementat, la presència a Internetd'una sèrie de grans corporacions
    *Owen DeLong, membre del Consell Assessor de ARIN, que ha passat més d'unadècada el desenvolupament de millors polítiques de direcció IP d'Internet aAmèrica del Nord i arreu del món
    * Balduí Schombe,disseny del bloc i l'entrenador de contingut
    *Lyndon Nerenberg, creador de l'extensió binària IMAP (RFC 3516)
    *John Gilmore, co-dissenyat BOOTP (RFC 951), que es va convertir en DHCP, lamanera d'aconseguir una adreça IP quan es connecta a un port Ethernet o pujar aun punt d'accés WiFi, i membre actual junta directiva de FEP
    *John Bond, enginyer de sistemes al RIPE NCC mantenir AS25152(k.root-servers.net.) I AS197000 (f.in-addr-servers.arpa, f.ip6-servers.arpa..), Signatura com a ciutadà privat
    * Stephen Farrell,coautor de prop de 15 RFC
    *Samuel Moats, enginyer de sistemes sènior del Departament de Defensa, ajuda aconstruir i defensar les xarxes que proporcionen dades als usuaris delDepartament de Defensa
    *John Vittala, va crear el primer client de correu electrònic completa i elsestàndards de correu electrònic encara en ús avui en dia
    *Ryan Rawdon, construït i manté la infraestructura de xarxa d'una companyia deràpid creixement en la indústria del nostre país la publicitat animada, estavaen l'equip d'operacions tècniques d'un dels majors proveïdors d'Internetresidencial del nostre país
    *Brian Haberman, ha participat en el disseny d'IPv6, IGMP / MLD, i NTP dins dela IETF durant gairebé 15 anys
    *Eric Tykwinski, enginyer de xarxes de treball per a un petit proveïdor d'Internetamb seu a la regió de Filadèlfia, que actualment manté la xarxa, així com lainfraestructura de DNS i el servidor
    *Noel Chiappa, ha estat treballant en la matèria nivell més baix (al nivell delprotocol IP) des de l'any 1977, el nom del "naixement d'Internet"placa de Stanford), contribuint activament a desenvolupar "canonades"nova en aquest nivell
    *Robert M. Hinde, va treballar a les passarel · a Internet a principis, autor demoltes de les especificacions bàsiques d'IPv6, actiu en el IETF des de laprimera reunió del IETF, autor de 37 RFC, i l'actual Junta Directiva Societatd'Internet dels membres Fiduciari
    *Alexander McKenzie, ex membre del Grup de Treball de la Xarxa i ha participaten el disseny dels protocols d'acollida primero ARPAnet, va ser el gerent delCentre d'Operació de Xarxa ARPAnet que mantenen la xarxa funcionant a principisde 1970, va ser membre fundador de la Xarxa Internacional Grup deTreball que es van desenvolupar les idees utilitzades en TCP i IP
    *Keith Moore, estava a l'Internet Engineering Steering Group de 1996-2000, comun dels dos directors d'àrea per a les aplicacions, escriure o co-va escriureRFC especificació tècnica associada amb el correu electrònic, WWW, i latransició a IPv6
    *Guy almes, va portar a la connexió de les universitats de Texas a la NSFNETdurant la dècada de 1980, es va exercir com Enginyer Cap d'Internet2 a finalsde 1990
    *David Mercer, ex integrant de The Internet riu, sempre el servei a mésd'Arizona que qualsevol local o nacional ISP
    *Paul Timmins, dissenyat i administra la xarxa de multi-estat d'un telèfon demida mitjana i companyia d'Internet en el Medi Oest
    *Stephen L. Casner, va dirigir el grup de treball que va dissenyar el protocolde transport en temps real que porta els senyals de veu en els sistemes de VoIP
    * Tim Rutherford,DNS i administrador de la xarxa en C4
    *Mike Alexander, va ajudar a posar en pràctica (en el sistema de terminals deMichigan a la Universitat de Michigan) un dels sistemes de correu electrònicprimer a estar connectat a Internet (i els seus predecessors, com BITNET,Mailnet, i UUCP), ajudat amb el treball de base MTSper connectar a Internet, implementat diversos pilots relacionats amb la PI enels primers sistemes Macintosh: es permet una connexió TCP / IP a través delínies XDSI i una altra feta un cop d'ull connexió TCP com un port sèrie
    *John Klensin, Ph.D., el paper primerenca i contínua en el disseny d'aplicacionsd'Internet i la coordinació i les polítiques administratives
    *L. Jean Camp, exmembre Sènior de l'equip tècnic dels Laboratoris NacionalsSandia, centrant-se en la seguretat informàtica, vuit anys a l'Escola Kennedyde Harvard, professor titular a l'Escola d'Indiana Unviersity d'Informàtica dela seguretat enfront de la recerca a la societat.
    *Louis Pouzin, va dissenyar i implementar la primera xarxa d'ordinadorsutilitzant datagrames (Cícladas), de la qual TCP / IP es deriva
    * CarlPage, ajudat eGroups trobat, la xarxa social més gran
      delseu dia, 14 milions d'usuaris en el punt de venda a Yahoo per al voltant de $430.000.000, i en aquest moment es va convertir en Yahoo Groups
    *Phil Lapsley, coautor de la Internet Network News Transfer Protocol (NNTP), RFC977, i el desenvolupador de l'aplicació de referència NNTP
    *Jack Haverty (MSEE, BSEE MIT 1970), investigador principal de diversosprojectes de DARPA, incloent el desenvolupament d'Internet primer ifuncionament, arquitecte de la xarxa corporativa de BBN, membre fundador de l'IAB/ BICE, arquitecte d'Internet i membre corporatiu fundador de W3C per OracleCorporation
    *Glenn Ricart, va dirigir l'original (FIX) punt d'interconnexió d'Internet

Traducció de la Revista TIME - EL PERSONATGE DE L’ANY 2011: El manifestant

2011-12-14T16:23:00.000+01:00

Reportatge de Kurt Andersen el dimecres, 14 de desembre de 2011 a la Revista TIME en traducció de l'autor d'aquest bloc.

En un temps on els principals esdeveniments eren estrictament narrats pels professionals a través del paper imprès o transmesos per l'aire des d’uns pocs cap a les masses, els manifestants van esdevenir els principals responsables de la història. Foren aquell temps on les multituds ciutadans van sortir als carrers sense armes per a declarar-se en contra de..., arran de la definició mateixa de les notícies - vives, importants, sovint conseqüents -. En la dècada de 1960, als Estats Units van marxar pels drets civils i contra la guerra del Vietnam; als anys 70, es van aixecar contra els règims de l'Iran i Portugal; als anys 80, es van pronunciar en contra de les armes nuclears als EUA i a Europa, contra l'ocupació israeliana de Cisjordània i Gaza, contra la tirania comunista a la plaça de Tiananmen i Ea l’uropa de l'Est. La protesta va ser la continuació natural de la política per altres mitjans.

I llavors va arribar la fi de la història, tal i com va dir l'influent Francis Fukuyama en el seu assaig del 1989 on declarava que la humanitat havia arribat al "punt final ... de l'evolució ideològica" en un món on havia triomfat el "liberalisme occidental". Les dues dècades van ser testimoni del major augment del nivell de vida que el món hagi conegut mai. El crèdit era fàcil, la complaença i l'apatia eren abundants, i les protestes al carrer semblaven inútils actes secundaris i emocionals - obsolets, pintorescos, l'equivalent de la cavalleria en les guerres de mitjans del segle XX. Les escadusseres i grans manifestacions al món ric semblaven ineficaces i irrellevants. (Només cal recordar la batalla de Seattle al 1999).

Certament, hi va haver algunes excepcions, com les protestes que, juntament amb les sancions, van ajudar a posar fi a l'apartheid sud-africà al 1994. Però per als joves, les crítiques radicals i les protestes contra el sistema van quedar recloses en la fantasia de la cultura pop: "Fight the Power" era una cançó d’un disc de platí, Rage Against the Machine va ser una banda de platí, i l'estimada lluita rebel contra els opressors globals que tot ho abasta era només un munt de personatges de The Matrix. (Veure fotos de manifestants d’arreu del món.)

"Les massives i eficaces protesta al carrer" eren un oxímoron global fins que - de sobte, sorprenentment – es van convertir, ara fa exactament un any, en la tropa que definia el nostre temps. I el manifestant va esdevenir novament un fabricant de la història.

Preludi de la Revolució
Es va iniciar a Tunísia, on el creixent poder i l’alt nivell de vida del dictador, va creuar la línia del desvergonyiment, i la desmesurada resposta del govern contra un ciutadà del carrer - un venedor ambulant de 26 anys anomenat Mohamed Bouazizi - es va convertir en l’espurna. Bouazizi va viure a la ciutat de Sidi Bouzid, 125 quilòmetres al sud de Tunísia. Un divendres al matí d’ara fa gairebé un any, va posar la seva paradeta de venda de productes al carrer. La policia havia anat emprenyant Bouazizi contínuament durant anys, segons la seva família, multant-lo i fent-lo passar per l'adreçador burocràtic. El 17 de desembre de 2010, un policia va tornar a tocar-li els pebrots, li va confiscar la paradeta i, pel què sembla, li va fumar una plantofada. Bouazizi es va dirigir directament a la seu del govern provincial per a queixar-se, però no va obtenir cap resposta. A la porta mateixa de l’edifici, es va sucar en dissolvent de pintura i va encendre un llumí. (Veure fotos de Sidi Bouzid).

"El meu fill es va calar foc per dignitat", em va dir Mannoubia Bouazizi, la seva mare, quan la vaig anar a visitar.

"A Tunísia", va afegir la seva filla Basma de 16 anys, "la dignitat és més important que el pa."

A Egipte, les incitacions van ser les absurdament fraudulentes eleccions estatals de 2010 i, com a Tunísia, un habitual, però imperdonable acte de brutalitat per part d'agents de seguretat, va encendre el foc final. Als EUA, l’acumulació de tres crisis consecutives – la de l’estancament de l'economia, la de la imprudència financera sistèmica, i la del deute públic gegantí - juntament amb contínues revelacions de fraus bancaris, noves lleis estatals il•legalitzant demandes sindicals al sector públic i la negativa del Congrés a considerar una baixada d’impostos, fins i tot lleugerament superiors a els ingressos – va donar peu a Ocupar Wall Street i als seus milions de seguidors. A Rússia, l’esclat va ser provocat per la constatació que uns altres sis (o dotze) anys de Vladimir Putin al capdavant del país no podien conduir a una major prosperitat ni a cap mena de normalitat democràtica.

A Sidi Bouzid i a Tunísia, a Alexandria i El Caire; en totes les ciutats i pobles àrabs a través dels 6.000 quilòmetres que van del Golf Pèrsic fins a l'oceà Atlàntic; a Madrid, Atenes, Londres i Tel Aviv; a Mèxic,l'Índia i Xile, on els ciutadans s’han mobilitzat contra el crim i la corrupció; a Nova York i Moscou, i a dotzenes d'altres ciutats dels EUA i Rússia, l'odi i la ira contra els governs i els seus socis s’ha fet incontenible i es retroalimenta contínuament.

Les raons són tan diferents com diferents són els llocs de la protesta. A Amèrica del Nord i a la major part d'Europa, no hi ha dictadors, i els dissidents no són torturats. Qualsevol dia que els tunisians, els egipcis o els sirians ocupen carrers i places, saben que alguns d'ells podrien ser colpejats o rebre algun tret, no només d’esprai de pebre o acabar emmanillats. Els manifestants a l'Orient Mitjà i l’Àfrica del Nord estan literalment morint per aconseguir uns sistemes polítics que s'assemblin als que semblen intolerablement antidemocràtics pels manifestants de Madrid, Atenes, Londres o Nova York. "Crec que en altres parts del món", ens diu Frank Castro, un obrer de 53 anys que condueix una mescladora de ciment per guanyar-se la vida i que va ajudar a ocupar Oakland, Califòrnia, "tenen més collons que nosaltres".

A Egipte i Tunísia, vaig parlar amb revolucionaris que són MBAs, metges i directors de cinema, però també filles d'un selector provincial d'oliva o la superfanàtica dels ordinadors i filla d’un membre de la Germandat Musulmana. El moviment d’Ocupació als EUA el van engegar un parell d'editors d’una revista - un canadenc de 69 anys d'edat i un afroamericà de 29 - i una antropòloga de 50 anys d'edat, però els pilots d'avió, les àvies, els empleats dels comerços i els rentavaixelles s’han apuntat a la multitud.

És sorprenent tot el que comparteix l’avantguarda d’aquestes protestes. Arreu dominen els joves educats i de classe mitjana. Gairebé totes les protestes d'aquest any van començar amb qüestions particulars, , sense cap mena de ganes de transcendir cap als partits polítics o els pesos pesants de l'oposició. Arreu del món, els manifestants del 2011 comparteixen la creença que els seus sistemes polítics i les seves economies han crescut disfuncionalment i mitjançant la corrupció - denuncien la farsa democràtica que manipula la política i l’economia per afavorir als rics i als poderosos i demanen un canvi significatiu -. Tenen un gran fervor democràtic amb d minúscula. Dues dècades després del fracàs final i l'abandonament del comunisme, creuen que estem vivint el fracàs del seu tossut company, el sobredimensionat hipercapitalisme, i planten l’arbre d’una tercera viva, d’un nou contracte social.

Durant els anys de la bombolla, potser hi havia prou diners circulant com per mantenir la felicitat de la gent amb el sistema, però la crisi financera sense fi i l'estancament econòmic els han fan sentir com ximples. I, finalment, aquest any, en lloc de fotre’s els auriculars amb la música a tot drap, fugir vers un estat d’apatia induïda per Internet i cedir a la desesperança, han utilitzat Internet per trobar-se i sortir als carrers a la recerca d'igualtat i, en el món àrab, també de llibertat . (Veure trajecte d'un fotògraf a través dels aixecaments en set països.)

Arreu del món reben les crítiques dels intel•lectuals de la vella escola que els acusen de manca de consistència ideològica, una crítica que els manifestants veuen com una característica més de la seva protesta que no pas com un error. Miral Brinjy, un blocaire i productor d’informatius de televisió de 27 anys d'edat que es va criar a l'Aràbia Saudita i va arribar a la plaça Tahrir el primer dia de protestes, avui ja fa 11 mesos, no presumeix de tenir una idea precisa de quin ha de ser el nou govern egipci ni de la societat que s’imagina perquè, com em va dir a El Caire ara fa un mes, "jo sé el que no vull."

A cada lloc, el descontentament que s'havia estat gestant durant anys va esclatar de cop. Hi havia presagis. Als EUA, la campanya d'Obama va suposar una càrrega d’adrenalina pels joves que s’hi van implicar. Una càrrega que va topar amb l’ensorrament de Wall Street i amb la fervent resposta d’enutjada i sorprenentment reeixida protesta del Tea Party, que ha sobreviscut a l’esperança de vida útil que li donaven els mitjans. El 2009, després que el règim de Teheran negués els resultats electorals que afavorien als opositors al règim, milions d'iranians, especialment joves, van protestar durant setmanes. Els mitjans de comunicació socials van ser les principals eines tàctiques en tots tres casos. Però en aquell moment no semblava pas el preludi d’un nou canvi de velocitat en la història. (Vegeu TIME 2008 Persona de l'Any: Barack Obama)

La supressió de la Revolució Verda per part del règim iranià va tranquil•litzar als dictadors i monarques de l'Orient Mitjà àrab i de l’Àfrica del Nord que pensaven que hauria desanimat als possibles combatents per la llibertat democràtica en aquests països. La propagació mundial de la llibertat s’havia estancat una dotzena d'anys abans, d'acord amb la vigilància que en fa la organització internacional Freedom House (la Casa de la Llibertat. I l'Orient i Àfrica del Nord es van mantenir com el cinturó mundial de la tirania: a final del 2010, Freedom House va declarar que tres quartes parts dels països àrabs eren "no lliures" - entre ells Tunísia i Egipte. Als països àrabs, la prosperitat de la dècada passada - l'economia d'Egipte va créixer un 5% o més, fins i tot durant la recessió - no va arribar a tothom, i les creixents expectatives que no es realitzen són una de les explicacions més clàssiques de la sociologia per a generar protestes. Per una important massa crítica de persones des del Caire a Madrid passant per Oakland, les perspectives d'èxit personal - de la bona vida que la Fi de la Història els havia promès - de sobte es veien impossibles d’assolir. Farts de tot, la frustració i la còlera han esclatat quan el sistema ha donat mostres de feblesa.

En resum, el 2011 ha estat diferent de qualsevol altre any des de 1989 - però més extraordinari, més global, més democràtic, ja que al 89 el règim de desintegracions va ser causat per la desintegració d’un únic quarter general, un gran canvi que va fer que Moscou deixés sense energia a tot el seu sistema -. Així que el 2011 ha estat diferent a qualsevol altre any des del 1968 -, però més conseqüent, ja que molts més manifestants hi estan deixant la pell. Les seves protestes no formen part d'un moviment contracultural, com el del 68, i ràpidament s’han transformat en rebel•lions reals que han enderrocar règims i han canviat ja el curs de la història. En altres paraules, aquesta protesta és diferent de qualsevol altre que haguem viscut i, probablement, de qualsevol altre des del 1848, quan una protesta pels carrers de París es va transformar en una revolució de tres dies que va acabar convertint una monarquia en una democràcia republicana i després - en qüestió de setmanes, gràcies en part a les noves tecnologies (el telègraf, els ferrocarrils, les rotatives d'impressió) – va inspirar una cascada de protestes i insurreccions a Munic, Berlín, Viena, Milà, Venècia i dotzenes d'altres llocs d'Europa, així com una gran manifestació pacífica de solidaritat democràtica a Nova York, on les masses van marxar carrer Broadway avall i van ocupar un parc públic a unes poques quadres al nord de Wall Street.

Durant la batalla de Dien Bé Phu al 1954, quan els colonialistes francesos eren a punt de perdre davant del revolucionaris comunistes i van abandonar Indoxina, el president Dwight Eisenhower va fer una conferència de premsa on va dir: "Hi ha una fila de fitxes de dòmino ", referint-se al Vietnam com la fitxa caiguda entre la Xina i Corea del Nord, i la resta d'Àsia. "quan colpeges la primera, ja tens la certesa de que el què passarà amb l'última es produirà molt ràpidament." Malgrat aquestes paraules, però, al 1975, després de la victòria dels comunistes a Vietnam i Cambodja, cap altre país no els va seguir, i la teoria del domino que contagia els moviments d’alliberament nacionals va ser desacreditat per sempre.

Per sempre, fins ara. Ja que és justament, com les fitxes del dòmino, com han anat caient els règims al 2011 - i aquestes són algunes de les persones que han ajudat a fer caure les fitxes.

Potser seguiré traduint la cosa - que és prou llarga -, però amb aquestes dues pàgines, un ja es pot fer una idea del tarannà argumental de la Revista TIME que pots continuar llegint, en anglès, des d'aquest enllaç.

Serrat&Sabina - Cançó de Nadal

2011-12-13T13:58:00.000+01:00

I diu així...

No es verdad que me de náuseas la navidad
me conmueve la madre y el
el niño, la mula y el buey
lo que pasa es que estalla
una bomba en la noche de paz
lo que pasa es que apesta
a zambomba el mensaje del Rey.

El portal de Belén
es un zulo virtual
pero en vez de turrón
este invierno me como un marrón
unos hígados chumbos envueltos en Papel Albal
y Gaspar en lugar de una bici me pone carbón.

Ojalá no abrasara el calor del hogar
cómo hacer cuando toca reír
si me da por llorar
corazón, no me quieras matar
corazón, sé de sobra quién paga y quién cobra
quien hace vudú
quien satura el cubo de basura de tu cotillón
San José se enfadó con el padre del Niño Jesús.

Para ti escribí este sol fa do re mi
te lo vas a encontrar en el árbol de Papa Noel
cómo voy a decirte que no cuando sabes que sí
que el cus cus sabe a grano de pus tatuado en la piel.

Satanás es un capo llevando el compás
infiltrado en el supermercado de la navidad

No es verdad…
No es verdad…
No es verdad…

Sota la llum de les lletres: El Castell de Kafka i la reforma institucional de la Unió Europea

2011-12-13T09:00:00.000+01:00

«Li avorreix la història?». «No», va dir K., «m'entreté». Al que l'alcalde va dir: «no li explico perquè s'entretingui». «Només m'entreten» va dir K., «perquè puc veure la ridícula confusió que,arribat el cas, pot decidir la vida d'un home» (Kafka, 1922, El Castell)

Ahir, ja de matinada, llegia inquiet els últims capítols de El Castell en què s'allarga la tensa existència de K. en un poble perdut prop d'un gran castell. Avui em desperto amb la sensació de seguir dins de la novel·la. Elmateix esgotament i la mateixa frustració es dibuixa en aquests personatges que,tenint clares les seves decisions, no tenen cap argument que lesfonamenti quan es presenten a la pantalla del meu ordinador. Iés que aquesta sensació de malentès constant que he experimentatseguint les peripècies de l'agrimensor torna al llegir les notícies que arriben de l'última reunió dels caps d'Estat i de Govern europeus que envaeixen les edicions digitals dels diaris a Internet.

Resultaque tots els mitjans destaquen que finalment, després de 10 hores dereunions, el Regne Unit rebutja la reforma institucional de la UnióEuropea. QueHongria, la República Txeca i Suècia, d'altra banda, hauran de consultar l'adhesió a aquesta reforma als seusrespectius parlaments. Apareixennotícies sobre la nova arquitectura institucional que s'està planejantper a la gestió de la UE, dels 200.000 milions d'euros que volaran alFons Monetari Internacional o dels límits de dèficit que seran imposatsper a tots els països dins d'aquest nou marc institucional. Ara bé: Què significa tot això? Què és el que es pretén aconseguir? En funció de quina lectura de la crisi es prenen aquestes mesures? Quina és la visió de l'economia que tenen aquests líders i els seus consellers de torn? Quins són els riscos que impliquen aquestes decisions? Qui sortirà guanyant i qui perdent?

Tornollavors a El castell de Kafka i fins i tot em diverteixo buscantsemblances entre els personatges de la novel·la i els polítics de laficció que és avui la Unió Europea. Aquestposat de tenir clar el que s'està fent en tot moment sense poderpercebre no només les conseqüències del que es fa, sinó també la visiógeneral que engloba l'acció, m'és familiar. Unmicromón en què tot ha de ser comentat fins a l'extenuació, però onningú acaba de construir un relat coherent on s'assumeixen, perresponsabilitat, les conseqüències que es deriven de la seva execució. Noen va, la novel·la El castell (com diu el narrador de Vila-Matas a El mal de Montano segons Justo Navarro) pot ser definida com el turmentd'un comentari sense fi. Unanovel·la (i això ho diu Vila-Matas, o millor dit el narrador de El mal de Montano de Vila-Matas) infinita i incapaç de tenir final, entrealtres coses perquè en ella l'agrimensor no viatja d'un lloc a unaltre, sinó d'una interpretació a una altra, d'un comentari a un altre. Per acabar: a què em sona tot això?

Un altre aspecte inquietant de la novel·la que pot donar méspistes per a interpretar l'embolic que avui representen els nostrespolítics de torn, és el tractament que Kafka fa del temps. Hiha un narrador que estableix una seqüència lineal dels fets, però alseu torn, els propis personatges de la novel·la van deconstruint aquestaseqüència lineal i es mouen del passat al present en les sevesconverses i monòlegs. Eltemps en el món de Kafka, es pot dir que pertany a les persones queprotagonitzen la història, mentre que en mans del narrador només és unaseqüència de fets que se succeeixen. ¿Podriemparlar també de dos temps quan veiem els polítics prendre mesurescontra la crisi i als ciutadans, a les persones, vivint el seu dia a dia? Són diferents concepcions d'una mateixa realitat? O directament dues realitats diferents?

Deixo la pantalla de l'ordinador i torno al paper. Llegeixo un text titulat "Franz Kafka, revaloritzat" escrit per Hannah Arendt el 1944. Arendt hi assenyala:

"La vida finalitza de manera inevitable i natural amb la mort, per tant, sempre és possible predir com acabarà. Elcamí natural és sempre el camí de la decadència, i una societat que eslliura cegament a la necessitat de les lleis que ella mateixa hapromulgat, està condemnada a la decadència. Els profetes profetitzen, necessàriament, desgràcies, perquè la catàstrofe sempre és previsible. Elmiraculós és la salvació, i no el desastre, ja que només la primeradepèn de la voluntat de l'ésser humà i la seva evolució natural."

Traducció pròpia de l'encertat texte publicat per Jon Inglemo Zaldibar al impedrible Pensamiento Pedagógico Radical, un espai per a la reflexió crítica al voltant de la pedagogia, l'educació i les seves institucions.

Necrològica recent - Necrológica reciente

2011-12-05T09:21:00.001+01:00

Rogad a Dios por caridad por el alma de
Don Aumento de Sueldo,
desaparecido en España en edad avanzada,
viudo de doña Subida de Precios,
que conducía su vehiculo con excesiva velocidad,
debido al nuevo carburante del plan de Desarrollo.

R.I.P.

Su afligida 2ª esposa doña Modesta Paga Extraordinaria,
hijos don Anticipo, doña Vergüenza (ausente),
doña Deuda Perpetua y don Ayuno Forzoso,
hijos políticos doña Esperanza Frustrada,
doña Letra Vencida y doña Necesidad Urgente,
primos, acreedores y demás familia
os ruegan un piadoso recuerdo en sus oraciones

Agradeceremos vuestra asistencia a la conducción del cadáver
desde la casa mortuoria del Ministerio de Trabajo
al cementerio de la Esperanza Perdida.

Varios excelentísimos ministros han concedido
buenas palabras en la forma acostumbrada.
90 días deindulgencia recitando la siguiente oración:

ORACIÓN

"Gobierno nuestro que estás en la Moncloa, seas del partido que seas,
glorificado sea tu nombre
y el de tus 640 asesores, con los que no paras de arruinarnos.
Hágase tu voluntad y la de tus Ministros, que tan a gusto nos exprimen,
perdona nuestras deudas que vemos aumentar por momentos,
así como nosotros intentaremos perdonar a los que nos están robando,
y déjanos caer en la tentación de buscar algún empleo que tanto necesitamos.

Amén.

JACULATORIA

Bienaventurados los que viven del sueldo base,
porque pronto verán a Dios.

Crisis 2.0: Capitalisme contra Democràcia

2011-12-01T13:48:00.001+01:00

Escrit el 29 denovembre de 2011 perArnobioRocha en el seu bloc personal i piulat per Marcelo Branco, un dels obrers del programari lliure.

Diumenge, el quadern "Aliás" republicava un article publicata "The Washington Post" per Harold Meyerson,un vell periodista militant, que, ja pel seu títol, és un desafiamentsuprem en la mateixa direcció que ho estemfent en la llarga sèrie d’apunts de Crisi 2. 0.

"Capitalismevs. democràcia"és un provocatiu article que es pot llegir en portuguès al diari paulista Estadâo i, en anglès, a l mateix The Washington Post.

Capitalisme vs. Democràcia

Governs electes desbancats a aGrècia, Itàlia, Espanya ...És com si elsmercats d'Europa s’haguessin cansat d'aquestatonteria de la sobirania democràtica

Harold Meyerson – The Washington Post (via OEstado de S.Paulo) / TRADUÇÃO DE CELSO PACIORNIK i, en català, entraducció pròpia del desertor, és clar.

“El capitalisme en conflicte amb lademocràcia? Un debilita a l'altre?

"Per a les oïdes nord-americanes, aquestes qüestions semblenestranyes. El capitalisme i la democràcia estan enganxats com dos germans siamesos, no? Aquestha estat el nostre mantra durant la Guerra Freda,quan era ben evidentque el comunisme ila democràcia eren incompatibles. Però després de la Guerra Freda, lescoses s’han tornat més confuses. Val la penarecordar que pràcticament totsels executius deles empreses nord-americanes icadascun dels presidents que han liderat els EstatsUnits (els dos Bushi Clinton, enparticular) ens han assegurat quela restauració del capitalisme a laXina democratitzaria la Xina. "

Aquest és exactament el quidde la propaganda de les grans empreses, l'expansió del capitalisme conduirà a la democràcia arreu del món, de l'antiga Europade l'Est fins als països musulmans envaïts, com l'Iraq o l'Afganistan, passant per lainsistència en criminalitzarVeneçuela, l'Iran o Corea del Nord, titllant-los com a eixos del mal.

"Els governs elegits deGrècia i Itàlia han estat deposats. I tecnòcrates financers han près la direcció d’ambdós països.Amb el tipusd'interès dels bons espanyols augmentantfortament en lesúltimes setmanes, el govern socialista d'Espanya ha estat reemplaçat per unpartit de centre-dretaque no ofereix solucions a la creixent crisi d’aquestpaís. Ara, fins i tot el govern de Nicolas Sarkozy està amenaçatper l'augment dels tipus d'interès dels seus bons. És com si els mercats de totEuropa s'haguessin cansat d'aquesta bogeria coneguda com a sobiraniademocràtica ".

Fins i tot,la formalitat de celebrar eleccions per a validarels governs en crisi, ha esta abandonada, no admetent que "es perdi" més temps escoltant a lagent, al cap i a la fi, les persones, els ciutadans notenen res a dir sobre quelcom que no entenen, per això calia imposar aquests governs alspaïsos que van ser el bressol de la democràcia occidental: Grècia iItàlia.

Ciutadans de segona

"Perquèningú pensi que el què dic és unaexageració, només cal llegir l'entrevistaque el Finantial Times feia la setmana passada a Alex Stubb, ministre pera Europa del govern de dretade Finlàndia. Els sis països de l'eurozona ambuna qualificació creditícia AAA, va dir Stubb, han de tenir més influència en elsassumptes econòmics d'Europa que els altres11 membres de l'euro. Els drets políticsde l'Europa Central i del Sud se subordinen així als interessos d’Alemanya i els Països Escandinaus – o potser és als de les agències de qualificació de crèdit, que amenacen amb degradar França(reduir, per tant,de sis a cinc el nombrede països Euro prenedorsde decisions)? -.

El què Stubb està proposant, iels mercats estanfent, és, enessència, estendre, al regnedels països abanssobirans, el principi d '"un dòlar un vot"que la nostra Cort Suprema va incloure enla Citizens United dels temps de la independència de la nostra Nació.El requisit que un ha de tenir propietats pervotar - abolida en aquest país al segle XIX peels demòcrates jacksonians– ha estat ressuscitada per les poderoses institucions financeresi els seus aliats polítics. Per als païsosde la Unió Monetària Europea, la "propietat" que necessiten per garantirel seu dret a vot és una altaclassificació creditícia ".

La idea d'emetre Eurobons "selectius"s’està portant a la pràctica amb l’objectiuque només els països qualificats amb la Triple AAA puguin emetre’n a Borsa, ambl’esclat que això hi produirà. La democràcia formals’ha deixat de banda i s’ha passat aabraçar una veritable capitalització dels dirigentspúblics que són escollits pels dictats dels "mercats", ara ja sense necessitat de disfresses electorals.

"Als anys 80, alguns governs,encapçalats pels de Ronald Reagan i MargaretThatcher, es va inclinar cap un nou camí que portava a un increment dels tipus d’interès i de la desocupació, tot ajudant així a trencar els sindicats. Als anys 90,es va signar un conveni fatal: per compensarels ingressos estancats, esva disparar el deute privat i elspropietaris de cases i els consumidorsvan recórrer als crèdits proporcionatsper les institucionsfinanceres desregulades. El deute públic es va contraure (ambpressupostos equilibrats als Estats Units a finals dels 90). Desprésdel col · lapse del 2008, aquesta dinàmica es va invertir:els governs d’arreuvan assumir el deute que els seus ciutadans ja no podien suportar, mitjançant despeses deficitaris que intentaven contraatacarla Gran Recessió dels mercats."

I, ara, els mercats s'estan defensantd’aquest contraatac. Napoleó nova poder conquerir tota Europa,però Standard &Poor’spotser ho aconseguirà. Els conflictesentre el capitalisme i la democràcia estansorgint arreu del continent. Els europeus– i, fins i tot, elsnord-americans – potser ens haurem de plantejarben aviat una pregunta que no podremobviar: de quin costat ens hem deposar?

Avui mateix Moody’s ha amenaçat laUnió Europea a prendre una decisióràpida al respecte o, sinó ho fa, rebaixarà la qualificació detots els seus mercats. És la "Veu", una mena d’"Arcàngel Gabriel" del "Déu Mercat" enviada pera què els mortals acceptem de pagarel deute dels nostres pecats.

Això encara és democràcia? és la pregunta que ens hemde formular

Reflexió final del desertor ocasional:
Jo escullo democràcia i per tant abandonar la Unió, crear-ne una nova a lamediterrània que abraci als pares de la democràcia - Grècia, Itàlia i els països de la vella Cartago passada per la saviesa que prohibeix la usura en els països musulmans-, mentre aprenem a gestionar el capitalismecom ho fan els islandesos que, fins i tot, a banquers estan empresonant.

Cartes ugandeses: Els homes són corruptes. Escollim una dona com a presidenta!

2011-11-30T12:24:00.001+01:00

escrit per Ntegye Asiimwe al DailyMonitor
Publicat el dimecres, 30 de Novembre de 2011 a les 00:00

El nivell de corrupció a Uganda ha assolit nivells sense precedents. I tenint en compte que, des de la independència, el país ha estat dirigit pels homes, tot indica que el lideratge masculí ha fallat al país.És per això que suggereixo que una dona sigui elegida com a president, un cop el president Museveni deixi el poder.

L'experiència sembla suggerir que les dones són menys corruptes que els homes. Ja és hora que comencem a identificar el potencial de les dones. Al meu entendre, la presidenta del Parlament Rebecca Kadaga i la de l'Aliança Federal per Uganda Beti Kamya són, fins ara, les potencials candidates més correctes per a ocupar aquest càrrec.

I és que, donada la tendència corrupta d'Uganda, on els homes són els més implicats en tots els casos, el país aniria molt millor amb una dona com a presidenta.

Després del descobriment de petroli a la regió d'Albertina - a les vores del Parc Natural Murchison Falls -, i donada l'aparent falta de transparència en el sector del petroli - la raó per la qual s'acusa de suborn a tres ministres, tots tres de genere masculí -, proposo que una dona sigui la propera presidenta del país, és tot el que necessitem.

Prego als meus membres del Parlament Michael Mawanda Maranga i Betty Nambooze a que presentin una moció per obligar al Parlament a fer una llei que prohibeix l'accés a la presidència als homes i que només permeti a les dones a presentar-se a la presidència el 2016. Encara que sembli una tasca difícil, val la pena intentar-ho, pel bé del nostre país, la nostra independència i la gestió dels nostres recursos naturals.

Ntegye Asiimwe,
Seeta-Mukono

Quatre ratlles del #20n al Senat - L’atzucac de la Càmera fosca: El cas de Barcelona

2011-11-23T11:14:00.001+01:00

En aquest apunt només faré un retrat electoral, una fotoestàtica de la traducció política d’una societat a partir dels resultats de leseleccions generals del prop passat 20 de novembre de 2011.

Una foto que tindrà com a marc representatiu de la situacióestatal a la Circumscripció de Barcelona. L’he escollida, simplement, perquè éson em toca votar, però la cosa es reprodueix a la resta de circumscripcionselectorals de l’Estat, en algunes en proporcions realment escandaloses iantidemocràtiques. Situacions que ratllen la Dictadura de la Minoria.

Abans de presentar les dades però, cal aclarir que laConstitució defineix al Senat – herència del Consejo deEstado de las Cortes franquistes – com a Càmera de representació territorial. I que aquestadefinició es tradueix en un atzucac de doble elecció difícil de defensar. M’explicaré:Bona part dels senadors són escollits directament pels organismes polítics deles Comunitats Autònomes en proporció a la seva població; la resta els escollimdirectament els ciutadans, però a partir de la divisió provincial i no pas de l’autonòmica.És a dir que, al Senat hi ha representats de Catalunya – els que escull laGeneralitat – i representants de la província de Barcelona – els que escollim elsciutadans -.

Fet aquest aclariment, anem a fer la foto social del passat20 de novembre:

Si mirem la foto dels Senadors escollits, ens trobaríem amb unasocietat cohesionada entorn de l’Entesa del PSC i ICV. Ells han obtingut tressenadors, mentre que la coalició de dretes n’ha tret 1. Titular: Catalunya éssocialista i ecologista. #oletu.

Si rasquem les dades, però descobrim una societat rica iplena, plena i diversa. Anem a pams, però.

A Barcelona, vamescollir 4 senadors, el global de creuetes que van rebre ses senyories enconjunt va ser de 2.980.619, el que – fent un capmàs amb les tres creuetes pervotant – ens portaria a trobar un xic menys d’un milió de votants recolzantaquests noms. Aproximadament un 25% del cens de 3.917.956 persones queexerceixen el seu sufragi en aquest terrós. Titular: Un terç de catalansrepresenten territorialment al conjunt de Barcelona.

I ara, fem un procés de reflexió i, amb les dadespresentades, plantegem-nos quines són les bases de l’abrumadora majoriaconservadora al Senat. Heu fet ja la reflexió? Si? Doncs ses senyories de bensegur no la faran, ja que sempre miren cuixa i obliden la gent, tot fent mésgran l’abisme que separa el Senat de la Societat.

No olvides que has vuelto a firmar tu Contrato

2011-11-17T17:09:00.001+01:00

¡Rescíndelo, comprométete y actua!
¿Sal a la calle, dobla una esquina, en cualquier adoquín está la primera línea!

Documents per a la reflexió: Cap a la vida política del futur

2011-11-03T16:07:00.001+01:00

La interacció en xarxes socials i el final de "la cultura de la Transició" canvien les formes de fer política

L'esquema que ve no només desborda als partits sinó també a les organitzacions i moviments socials

L'individu lliure, creatiu i sense compromís de militància pesa més que el col·lectiu

03.11.2011 · Juan Luis Sánchez a PeriodismoHumano
Traduït per les Brigades de Traductors - translatorbrigades@gmail.com

Que hi ha vida política més enllà dels partits no és nou. Dir el contrari seria negar l'existència dels lobbies empresarials, de la incidència política de les ONG, de l'associacionisme o de petits projectes que malviuen en la perifèria del sistema. I, malgrat aquestes evidències, sembla que una nova realitat entra en escena, un escenari on el #15M no sembla ser-ne causa, sinó conseqüència, prototipus o catalitzador. El nou esquema de la vida política s'està dibuixant i pot ser que el resultat no tingui absolutament res a veure amb el que vam heredar dels nostres avantpassats des de fa ja uns quants segles.

“Fins ara la política ha estat formada per veus organitzades i col·lectives ", ens diu la Carolina, una de les impulsores de la mobilització global del 15 d'Octubre que va reunir un bon grapat de gent arreu del món. Però ara, es percep que s'obre camí "el pensament crític individual" en un esquema polític en xarxa, on la força del personal està per sobre del col·lectiu, "encara que després tot es vessi" en la comunitat i es comparteixi. Aquñi, en aquest nou esquema, la militància no és un valor i la lleialtat tampoc.

Sol, 15 de maig de 2011. (Juan Luis Sánchez)

Traiem-nos per un instant l'etiqueta "15m" del cap. No estem parlant (només) del maig de 2011. Podem trobar les primeres traces incipients d'aquest fenòmen en els dies que van seguir l'11-M del 2004, en el “pásalo” como a primer ‘retuit’; allà és on es comença aextendre el discurs sobre “el poder de les xarxes” i de la formació de comunitats que transcendeixen l'àmbit geogràfic.

No fa tampoc gaire temps, les protestes contra la Llei Sinde van demostrar la capacitat de determinats liders d'opinió, operant des dels seus espais d'expressió personals i sense representar a ningú més que a ells mateixos, , d'arrossegar a d'altres membres de la seva comunitat i, en efecte dominó, arribar a incendiar la xarxa contra un projecte polític concret. Aquesta minoria, no estructurada però influent, va aconseguir impactar en la vida política mediàtica i, a data d'avui, no hi ha ni un sol partit que es presenti a les eleccions i o dediqui unes línies del seu programa electoral al debat sobre la propietat intel·lectual.

Un altre exemple: l'atac institucional i empresarial contra Wikileaks, que provoca la reacció de milers d'usuaris amb coneixements molt específics de tecnologia, generant contingut i activisme a favor del projecte de Julian Assange. I podriem seguir amb el què ha passat enguany al Nord de l'Àfrica i l'Orient Mitjà.

Mapa conceptual del 15M (unalineasobreelmar.net).
Esquema d'un modelo descentralitzat.

En tots aquests casos, la influència i la riquesa política de la xarxa ha anat molt per endavant de l'acció dels partits polítics. Són “els primers experiments de la organització vírica global del swgle XXI“ ens diuen des del col·lectiu @isaachacksimov, que impulsa l'activisme tecnològic des de fa 10 aanys. A Democracia Real Ya no fa gaire ens deien que estan naixent “els moviments ciutadans de pressió”, una “categoria social nova, igual que, en els seu moment, es van crear els partits polítics o els sindicats”. La paraula ‘els’ va destacada perquè igual com ara són aquests, també podrien sorgir-ne d'altres, ideològicament oposats o amb finalitats molt diferents. El que encara s'ha de desenvolupar és la fòrmula de l'activitat sociopolítica del futur. Si Internet no és només una eina sinó que canvia la forma en la que ens consumim, ens comuniquem, lliguem, lleguim o fem amics, per què la política no havia de seguir el mateix camí?

“Els membres canvien, es connecten o desconnectan temporalment” de les causes i “no tenen per què estar d'acord amb tot”, explica @isaachacksimov sobre aquesta forma d'organitzar-se, que d'alguna manera s'assembla al treball de les comunitats de desenvolupadors informàtics de programari lliure. “Es funciona de manera asíncrona: cadascú es connecta quant pot, a l'hora que pot, i aporta allò que pot” al projecte comú.

A l'assamblea i al ordinador. (J.L.S.)

En aquesta línia, l'advocato Javier de la Cueva, un dels usuaris de Twitter més influents en les primeres hores del 15M, va dir al començar tota la pesca: “Hem arrivat fins aquí cadascú de nosaltres per separat. Es pt arribar, per separat, molt més lluny d'on som ara”. O parafresajant un lema de temps antics: “el poble distribuït, mai serà vençut”. L'advocat Josep Jover definia al 15M com “la primera revolució que fa la gent de ciències i no la de lletres”.

“La millor manera d'expresar-se com a individus és a Internet i les xarxes socials”, insisteix la Carolina. “Et presentes com a persona que s'agrega a coses que estan passant. Et permet ser propossitiu i no estar sempre a la contra, que el meu pensament no està prepapart només per a insultar ni anar sempre a la contra”, explica. I a Internet hi ha les eines que ho fan possible: Twitter, Facebook, milers de llistes de correu i plataformes parides per la pròpia comunitat, segons les seves necessirats, com la cartografia que ha recopilat l'arquitecte Pablo de Soto.

Llista de correu on es debaten les propostes
del grup d'Economía de Sol

D'aquesta dinàmica neix el debat, l'opinió i la pressió ciutadana. Aquesta seria la nova forma d'influir sobre les decisions, participant en política des de fora cap a dins i en comunitats - com passa en la tradició anglosaxona, per exemple - però amb la potència i la riquesa de la connexió en xarxa.

Per això, la Carolina diu que "el concepte de militància" actual és "molt excloent, amb codis molt marcats, on es veu perfectament qui té el pes. És normal que la gent pensi que no pinta res i se'n vagi ". Aquesta crítica, que generalment es fa sobre les estructures orgàniques dels partits polítics, Carolina la fa extensiva als moviments socials i al format de les assemblea: "L'assemblearisme significa una falsa horitzontalitat, és burocràcia", diu. "Jo crec que les coses han de ser més intuïtives i fluides".
La política en xarxa no només ve a desbordar les estructures de les organitzacions més establertes sinó també les dels ambients més crítics. "Si mires ara mateix a la xarxa, hi ha centenars, milers de persones parlant amb els seus amics, familiars, companys de treball ... Són aquestes persones les que decidiran el que passi aquest mes, per exemple", ens diu @isaachacksimov. "Així funcionem: apareixem al carrer, després tornem a la xarxa, es recombina tot i... tornem a aparèixer".

Mapa de les interaccions d'usuaris de Facebook,
al 2010 (Facebook)

Comencen els dubtes. I què passa amb la bretxa digital, amb aquells que no tenen connexió o habilitats a Internet? "Cal cuidar tots els fronts", diu @isaachacksimov, encara que reconeix que la tecnologia i la xarxa són el futur. "És molt més democràtic un lloc, la xarxa, on participen milers de persones que una assemblea on potser només n'hi van 300", postil·la la Carolina, que ens posa l'exemple del 15O "Va ser una convocatòria impulsada per un grup petit de persones i que va ser acollida massivament sense haver de passar per totes les assemblees que se suposa que haurien d'haver-la legitimat", explica.
Doncs, pose-m'hi més dubtes. Llavors, ¿qui legitima les accions? És una pregunta que sorgeix sovint en parlar d'aquests moviments en xarxa i amb una ltre projecte paradigmàtic: la ocupació de l'Hotel Madrid (o de l' @edifici15o) la matinada del 15 al 16 d'octubre per part de grups d'unes 40 persones, quan les multitudinàries manifestacions de Madrid i Barcelona ja s'havien dissolt. Aquestes iniciatives, que van suscitar, i la cosa encara cueja, molt debat “intern” -si més no en el cas de Madrid., va ser saludada i posteriorment difosa per determinats nodes del moviment, como @acampadasol o @madrilonia, i, de manera informal, s'ha acabat integrant dins del ‘paisatge 15M’ sense que siguin aprovades per cap assamblea general. I, malgrat això, el fet no implica necessàriament el recolzament de la resta de la comunitat, que es mou sense compromisos ni lleieltats.

També hi ha el debat dels egos, una ltre punt de fircció. Si es fomenten lideratges individuals, quin tipus de societat s'està promovent? ”El discurs de l'assoliment, de l'èxit, etc. és radicalment oposat a la filosofía que jo presuposo que té el procomú“, es diu en un diàleg anònim del col·lectiu ZEMOS98. “Fins i tot et diria que posaria en qüestió les marques personals”.

Laboratoris de democràcia directa

El doctor en Dret Josep Lluis Martí, especialitzat en noves tecnologies i democràcia, té molt clar que “és més eficient la intel·ligència en xarxa d'un centenar d'individus de carrer, ben informats, amb sentit comú i bona fe que la de deu experts”. En el bloc documental La revolució horitzontal, Martí aposta per “evolucionar cap a la democràcia deliberativa” per superar l'actual sistema parlamentari on “les lleis no es debateixen, es negocien”. Martí planteja que la tecnologia permet que el ciutadà intervingui en el procés després d' “un procés de deliberació”.

Algunes iniciatives ja proposen formes de democràcia directa adaptades al sistema actual. La majoria d'elles són experimentals. Al 2008 es va fundar el Partido de Internet, que després de tres anys de treball ha aconseguit els avals suficients per a presentar-se per una circunscripció a les Eleccions Generals del 20 de Novembre, la de Cádiz. El Partido de Internet no té ni ideologia ni programa electoral, tan sols disposa de normes de funcionament: si surten elegits, els diputats d'aquest partit es comprometen a votar al Congrés, allò que decideixin els seus simpatizants a través d'Internet. Per evitar l'esgotament, s'estableixen formes de delegació de voto a persones de confiança, de forma puntual o per a temes en concret.

[N.T. Afegim que, amb la mateixa filosofia, es prsenten a les quatre provincies catalanes, les llistes de Pirates de Catalunya i, en algunes provincies de la resta de l'Estat, el Partido Pirata, dues forces que comparteixen xarxa muncial a través del Partit Pirata Internacional]

Dibuix promocional del Partit d'Internet

Una altra aposta, molt més recent i recolçada per Democracia Real Ya, és “Democracia 4.0“, tal i com l'anemoenen els seus creadors. Es tractaria d'un sistema que garanteixi una quota de participació directa dels ciutadans en les votacions del Parlament. Els que participin a la votació ja es representen a ells mateixos, fòrmula amb la qual com més persones participin en una votació, a menys ciutadans representa cada diputat i menys valor té el seu vot. Es tracta, doncs, d'un model híbrid i variable.

Mentre aquestes iniciatives creixen, fracassen o muten, el rumrum de la nova vida política influeix ja sobre les intencions dels partits polítics. Els conceptes de regeneració democràtica o participació electrònica apareixen en el programa electoral pel 20N del PSOE, d' UPyD i, per damunt de qualsevol altre opció, en el de Izquierda Unida, que inclou entre d'altres l'aposta per la revocació de càrregs públics, i en el d'Equo, que ha aplicat sistemes de votació online per a les seves primàries i una xarxa social de simpatitzants per a la creació del seu ideari.

El final de la cultura política de la Transició

Como ha pogut, tot aquest magma d'innovació política, quedar gairebé invisible als principals mitjans i organitzacions polítiques? En part, ha estat així, perquè molts d'ells han preferit refugiar-se en conceptes culturals fugint de la paraula política i això els ha fet menys identificables per ‘l'oficialitat’. Però sobre tot perquè aquesta ‘oficialitat’ se'ls ha estat mirant continuadament com si fos una massa apolítica o marginal. És la recurrent errada de preguntar als que plantejen canvis en la cultura, en l'economia o en l'educación que per què no entren en política, com si allò que estan fent, no ho fos. De demanar-los que votin, com si molts d'ells no ho fessin. El canvi és que el vot està deixant de ser l'element definitori de la vida política de les persones. “¿¡Apolítics!? ¡Superpolítics!”, aclaria una pancarta a Sol.

Vinyeta de Miguel Brieva

“El monopoli de la paraula ha esclatat, s'ha desbordat”, ens diu l'editor i pensador Amador Fernández-Savater. “Han aparegut altres temes dels quals parlar i una nova forma de construir la percepció dels problemes”.

A Espanya, es fa imprescindible creayr el fenòmen global de la xarxa amb la mort de la ’Cultura de la Transició’, concepte parit per Guillem Martínez per definir els llenguatges i els criteris socials que s'apliquen a Espanya des del pas del franquisme a la democràcia i que ara comencenn a esvair-se. En el terreny de la política, Fernández-Savater ens descriu la cultura de la Transició com a “consensual, desproblematitzadora i despolititzadora”.

"Això de consensual sona bé, però en realitat no és un consens després del diàleg sinó un pacte previ sobre les coses de les que es pot parlar i de les que no", aclareix Fernández-Savater. "Quan es deixen enrere els anys 70, la cultura política de la Transició diu: apa, això és el que hi ha. I es posen uns temes sobre la taula dels que sí que es pot parlar: nacionalisme perifèric, laïcisme, els toros o els límits de velocitat ". Però les qüestions essencials de la democràcia, segons aquesta teoria, no es toquen. Per això es tendeix a evitar el conflicte polític (desproblematitzant) i despolititzant la cultura.

El primer gràfic # y aquest cartell són creacions de vocesconfutura.tumblr.com

La cultura de la Transició ha entrat en crisi, d'una banda, perquè "les pors gestionades per la política des del 77 (por al Cop d'Estat, por a l'herència del franquisme, por al terrorisme d'ETA) són pors en declivi. No és que siguin invents, són coses ben reals, però realitats en desaparició ", explica Fernández-Savater. De l'altra, perquè la contraprestació del consens, és a dir, la protecció de drets com la salut, l'educació o el transport "també s'està debilitant".

El característic afany del 15M per no declarar-se d'esquerres o de dretes seria, segons aquest plantejament, una manera de “fugir de la trampa de la cultura de la Transició, que abusa d'aquest esquema per a dividir-nos falsament”, diu Fernández Savater. La gent no es deixa encasellar perquè així no els deixen plantejar debats interessants. I a més els assignen unes suposades aliances i uns suposats enemics que potser no són els que volen tenir ". Segons ell, comença a tenir sentit parlar de l' "individu connectat a una esfera pública o, millor, a l'esfera del comú".

Les Brigades Internacionals de Traductors: Agents anònims d'un canvi cultural #15m #15o #29o

2011-10-27T17:03:00.000+02:00

Es mouen per Internet a través de mitjans convencionals. Llegeixen, sel·leccionen i tradueixen per apropar cultures i sensibilitats d'arreu del món i, amb un sistema d'auto-organització voluntària, estan aconseguint fites espectaculars. Per mostra, un botó:

La campanya que Adbusters, un dels pares potetius del trasllat de la Primavera Àrab i el 15m als Estats Units, va llançar la setmana passada d'una campanya global per demanar la implantació d'una taxa RobinHood del 1% en totes les transaccions financeres en vigilies de la Cimera del G20 a França, va ser traduida en més de 20 idiomes en un sol dia.

Aquests textos han essent utilitzats per la Comissió Internacional 15M/15O que ha difós la campanya a través del seu lloc web www.29october.net (l'evolució del portal www.15october.net, tant conegut des de fa un parell de setmanes) aconseguint d'aquesta manera un impacte que supera les suposades barreres lingüístiques que ens fan creure que existeixen.

Pocs brigadistes es coneixen personalment, els uneix la valentia de seure davant d'un ordinador per llegir, sel·leccionar i traduir, esdevenint d'aquesta manera actius agents d'un canvi cultural sense precedents basat en la generació d'una consciència global impensable sense la seva anònima tasca.

Ells són els hereus pacífics dels Brigadistes Internacionals!

T'hi apuntes? translatorbrigades@gmail.com

Ei G20, que arriba en #RobinHood

2011-10-27T12:01:00.001+02:00

Informetàctic #16 d’AdBusters -Adbusters , 26 Oct 2011

INFORME TÀCTIC #16 D’ADBUSTERS

Ieps! Comanem rebels, redemptotrts i creients de la causa global,

En el moment més àlgid de la revolta del1968 als Estats Units, els manifestants van anunciar "l’inici d'una nova època". I, a aquest estirabot,Zbigniew Brzezinski, l'assessor de seguretat nacional del president delsEstats Units, va respondre que les protestes noeren més que"un irrellevant singlot històric".I de fet, la primerarevolució mundial que el món maihavia vist, es vaapagar de sobte. I ningú sap ben bé per què va ser.

De moment, #OCCUPY té la màgia d’aquells temps i l’atenció del món. Tot sembla possible. I hem assistit a un canvi suau de règim alsEstats Units, parit pel ressorgimentde l'esquerra política d’arreu del planeta.

En apropar-se l'hivern,molts ocupants seguiranllaurant a llarg plac, d’altresse n'aniran a casa fins a la primaverai canalitzaran les seves energies en múltiples projectes. Moltes de les gransidees per al rejovenimenti la millora del mónque han estat circulant durantaquestes jornades esdevindran fum. La revocació de la personalitat corporativa, la decomercialització delsbéns culturals comuns, la separacióentre política i diners, el naixement del Partit del Valor Real als Estats Units ... formen part d’un projecte quetoca de peus a terra i que porta un llarg camí recorregut.

I ara, comtantes altres vegades, anem a protagonitzar una explosió mundial que ens recordi accions comla Marxa Mundial contra laguerra de l'Iraq de fa vuit anys. Lapropera explosió pot ser aquest proper dissabte, quan en #ROBINHOODcolpegi al G-20. Imaginat uns quants milionsde persones aixecant-se i enviant un missatge als líders del G-20 reunitsels dies 3 i 4 de novembre a França: "Aquest debatentre austeritat i estímul que ensheu encolomat no va amb nosaltres... És obvique no teniuni la més refotuda idea de com treure'ns d'aquest emboliceconòmic que ens heuimposat. Per tant, us diem el què volem que feu: transformeu radicalment aquest capitalismede casino, imposeu una taxa de l’1% en totes les transaccions financeresi el comerç dedivises i destineu-lo a millorar les vides dels més necessitats del planeta."

Ja s’han anunciat Marxes #RobinHood en més d'unadotzena de ciutats d’arreu del món.Proposa-ho a la teva assemblea general... i despréscrear alguns anuncis fàcils de captar per la gent i marxem plegats aquest dissabte...Aprofitem el G20!

Aquestpodria ser el primer aixecament global contra el sistema financer... i elprimer fruit parit pel moviment global.

Pels salvatges,
Quarter General dels Agitadors Culturals

Hi haaccions #ROBINHOOD planejades a San Antonio, LasVegas, Montreal, Durango,Calgary, WashingtonDC, SantaFe, Denver, Liverpool, Edinburgh, Glasgow,Sydney,Amarillo, Edmonton, Salt Lake City, Berlin i més…

occupywallstreet.org/ 29october.net / occupytogether.org / Twitter / Facebook

P.S. Dimarts, els manifestants no violents d’ #OCCUPYOAKLAND vanser assaltat amb gasos lacrimògens, balesde goma i granadesde flash. Aquí teniu un bonrecull d’imatges de la violència policial. El mateix dia,#OCCUPYATLANTAva ser embargada i van ser arrestats mésde 50 manifestants. La contrarevolució delsdiners ha començat, però el nostre compromís amb la no violència guanyarà.

Traduït per les Brigades de Traductors translatorbrigades@gmail.com

#15O - ¿Afinando la ciudadanía global? Gotas de agua en un mar sincero

2011-10-20T12:35:00.000+02:00

Detalle del 15 de octubre en Sevilla, el mundo

“Lo único que compagina el orden con la libertad es la cultura”- citado por Moisès Broggi, médico y abuelo.

El sábado, la red volvió a la calle, el sinfín de movimientos digitales se materializó en una multitud de encuentros combinados y en cadena que, como una gran orquesta sinfónica, iba focalizando la atención del espectador en uno u otro solista, mientras el conjunto hacía su trabajo con la maestría de los movimientos que brotan directamente del corazón.

Un calambre de ciudadanía mundial recorrió el planeta durante una jornada de comunión sincera, de conciencia global, de república inter pares - sin primus, sin líderes - que grita honestamente contra la mentira de la riqueza inexistente. La gente contra la macroeconomía, las personas contra los trileros globales, contra la fiesta vergonzante que se paga con deuda y no con trabajo, con producción, con tangibles.

Un movimiento transnacional y anónimo recorre el planeta y descoloca a los poderes tradicionales: ¿Cómo actuar desde un partido de ámbito local endeudado con un banco - de transacciones globales - que le da cobertura? ¿Cómo actuar desde un banco global que necesita del capital de unos clientes que se le rebelan? ¿Cómo publicar desde un medio que depende de unos anunciantes que necesitan unos compradores que salen a la calle para protestar sin miedo?

El sábado hubo una nueva ola de una marea humana que va creciendo a medida que la política se muestra incapaz de dar respuesta a una realidad económica que la domina y la supera. Casos como el de Obama en Estados Unidos o el de ZP en España demuestran como los buenos principios quedan ahogados cuando tocan la médula del 1% que maneja el capital.

Mientras la gente se suma a los señales físicos de la protesta, en el entorno digital, los activistas van tejiendo una red cada vez más densa, un nuevo poder ciudadano que tiene hondas raíces en movimientos que se daban por muertos y enterrados, pero que se mantienen a la sombra y se mezclan para dar una alternativa global a la incapacidad gubernamental de actuar.

En una de las esquinas de Tahrir, un viejo hippie que hace cine, regenta un local con cuatro ordenadores y deja vía libre a los jóvenes egipcios. La vieja Al Andalus capta el mensaje de los hermanos del sur y lo lanza a un mundo sediento, un mundo que toma el mensaje y se enfrenta a su futuro sin miedos. Una revista, un cómic, una película, ... las grietas del sistema supuran arte comprometido, y los jóvenes - que se pasan el día ante la maquineja o el ordenador -, toman el testigo de los rastros de carmín y, como si de un nuevo juego se tratara, se van pasando información a una velocidad pasmosa.

Y, de repente, todo el mundo sale a la calle, en varios lugares y en horas convenidas. Y demuestra como aquella velocidad de circulación de capitales, también funciona con las ideas y las propuestas. Los diarios todavía hablan de indignados, pero la mayoría de personas que circulan por las calles del mundo ya no son sólo indignados, son activistas globales y pacíficos. Están en todas partes, son horizontales, son anónimos y se reproducen por impulsos de información compartida.

Bienvenidos al nuevo poder.
Bienvenidos al ecosistema red.
Bienvenidos al mundo de la ciudadanía global, abierta, libre y neutral.
Bienvenidos al mundo líquido, un mundo que ahora es rio – i llena las calles -, ahora es mar – y llena las plazas-, ahora se evapora – y sube a la nube de Internet - dónde las gotas de agua se concentran, hablan, se comunican y vuelven a mojar el planeta entero de impulsos de sinceridad contra la mentira global.

Son agua y por eso son imposibles de parar. ¿Son emoción?Si, pero también pensamiento, pensamiento colectivo, neuronas de un cerebro compartido, porqué el cerebro individual es una falacia empobrecedora.

Traducción de translatorbrigades@gmail.com del original en Catalán.

Coincidencia de clase: La Duqesa de Alba y Duran Lleida

2011-10-11T11:14:00.000+02:00

Traducción de un texto en catalán publicado en el Semanario La Directa

Carta del Secretario General del Sindicato de Obreros del Campo (SOC) de Andalucía a Josep Antoni Duran Lleida
DIEGO CAÑAMERO | 11/10/2011
Sr. Antoni Duran i Lleida

Esusted uno de esos políticos, profesionales, que sin "saber qué es elPER", ni porqué "existe", ni cuáles son los problemas del medio ruralandaluz, habla y opina sólo para congratularse con la burguesíacatalana y para arrancar un puñado de votos miserables aunque sea a costa del desprestigio de los jornaleros y jornaleras de Andalucía.

Usted sabe bien que el PER y los subsidios son un insulto a los jornaleros/as. Siempre hemos defendido que el dinero público fuera a cambio de trabajo, respeto y dignidad. Peroes usted y los que piensan como usted los responsables de que losjornaleros tengamos este subsidio (el paro afecta al 40% en el mundorural andaluz). Nosea demagogo ni corto de memoria, ya que la burguesía catalana a la querepresenta pactó con los terratenientes que Andalucía fuera una zonasubdesarrollada, para proporcionarles materias primas (el 80% delalgodón se cultivaba en Andalucía y todas las empresas textiles estaban en Cataluña) y mano de obra barata. 2.000.000 de andaluces tuvieron que emigrar a su tierra. ¿No tiene nada que decir de esta mano de obra? ¿También reciben el jornal en los bares de Cataluña?

Envez de criticar un PER que supone 7 euros al día y que sólo reciben220.000 jornaleros y jornaleras de un total de 513.000, ¿por qué nocritica que un 20% de propietarios terratenientes se llevan 5.200millones de euros cada año de la Política Agraria Común (la PAC, el PER de los ricos) a cambio de nada, sólo por poseer tierras? Y encima le dan medallas, como a la Duquesa de Alba.

SeñorDuran i Lleida, a usted le pasa como a aquel ministro de agricultura yganadería, que le regalaron una oveja y se llevó el perro del pastorcreyendo que lo era.

15 d'octubre: el somni d'un “nou poder ciutadà global”

2011-10-10T14:02:00.005+02:00

Traducció al català de l'apunt publicat a PeriodismoHumano

Centenars de concentracions convocades a 45 països per a un canvi amb "dignitat, democràcia directa i proactivitat"

No vol ser una altre mani, sinó esdevenir l'inici d'un moviment social internacional

Part del #15M reconoeix fragmentació i confia en l'acte de dissabte per tal de reaplegar-se

10.10.2011 · Juan Luis Sánchez

Reunió d'organització del 15-O al Parque del Retiro de Madrid (Juan Luis Sánchez)

“Quan em pregunten què és el que volem, contesto que volemprovocar un canvi social global; quan em pregunten com ho aconseguirem, responc que creant un nou poder, un poder ciutadà, que presioni a la resta de poders per a provocar aquest canvi”. Són paraules d'Olmo Gálvez, de Democracia Real Ya, una de les organitzacions que treballa en la convocatòria multilateral, internacional i unificada del 15 d'Octubre.

“Aquesta no pot ser una altra manifestació, com no ho va ser la del15M”, diu Miguel, un dels primers acampats de Sol que araintenta portar la cosa al proper nivell, el global, des de Take the Square, la pota internacional del moviment. Hi ha un centenar de concentracions convocades per al proper dissabte en uns 45 països. Les més nombroses seran les dels Estats Units, Brussel·les o Israel, que ja han llançat el seus propis moviments indignats en les darreres setmanes o mesos i amb els que ha estat més fàcil coordinar-se. En d'altres llocs, la protesta potser arribarà a concentrar una vintena de persones.

“S'ha pensat el 15 d'octubre com una manifestació global i nocom una suma de concentracions locals”, explica Miguel, físic i professor d'universitat, que té poc més de trenta anys. “Quan vam començara parlar amb d'altres col·lectius, el primer que habiem de decidir era ‘per què ens manifestem‘. Per la crisi? Pel calentament global? Per la corrupció? Ens vam adonar que malgrat que tots tenim molts problemes comuns, lesprioritats de cada lloc, són molt diferents”. Per això, vam decidirde donar la volta al plantejament, tirar de l'esperit inclusiu queva caracteritzzar les primeres setmanes del 15M i sentar les bases d'unmoviment global basat en tres reivindicacions bàsiques.

La primera: dignitat. “És una paraula que vam prendredels companys de les revoltes àrabs, especialment escoltada aEgipte, per exemple”, va comentar en Miguel. Dignitat contra els quatrepoders actuals: l'econòmic, el polític, el militar i el mediàtic, segons s'ha enumerat repetides vegades a la jornada de preparació del 15-O que s'ha celebrat aquest diumenge al Parque del Retiro de Madrid, ambdelegats de les assamblees de barris i pobles i dels grups de treballheredats de la Puerta del Sol.

El segon pilar del canvi social al que aspira la versió internacional del 15O és la democràcia directa. “Sortim al carrer perquè volem que la gent comenci a decidir enquin món vol viure”, diuen Miguel. Si la indignació crea un espai polític nou serà gràcies ales tecnologies en xarxa, però ¿i les assamblees que tant hancaracterizat al 15M? “Tindrem un model mixte de presa dedecisions”, vaticina Olmo Gálvez, “on les assamblees seguiran tenint el seu pes, però on les tecnologies cadadia seran més importants. Hi ha una escletxa digital, hi ha gent que noté accés a les eines digitals, o no les utilitza”, aclareix, “peròel canvi global no és possible sense aquestes eines”.

La tercera ambició del 15O no és una reivindicació davant dels poders tradicionals, sinó una crida a la proactivitat:“el més important no és el 15 d'octubre, el més important és el 16 ó el 17.Estem intentant provocar el mateix que va passar a Sol, però en diverses ciutats del món: que quan la manifestació s'acabi la gent digui… bé, i araquè? Com ens organitzem?”, apunta en Miguel.

Si aquestes tres línies d'actuació funcionen, “crearem una nova categoría social”,diu Olmo Gálvez. “Igual que es van crear en un moment de la històriaels partits polítics, o els sindicats, ara, entre tots, anem acrear els moviments ciutadans de pressió”, afirma. Aquest grup depressió social, sense recolzament institucional i entès com la suma d'individualitats, actuaria en relació als partits polítics o alssindicats com a col·lectiu extern. Això, i no ens cansarem de repetir-ho, no és una crida a l'abstenció o anar necessàriament en contra dels partits. Només es tracta d'una ampliació del panorama polític. “Fet això, que cadascúdecideixi individualment com participa o si vol participar”, diu en Gálvez.

L'escriptor Amador Fernández Savater definia el 15M més com “un espaique no pas com un subjecte polític” on “compartir un problema i no unaidentitat”. Un podia “deixar de ser el que volen que siguem” i“compartir allò que ens agermana més enllà de les etiquetes que ens separen”, segons escriuen un dels seus molts articles sobre aquesta qüestió.

Malgrat això, la cita del 15O té la missió no oficial de tornar a recuperar aquest esperit inclusiu i d'agermanament, perquè la sensació de deteriorament ja no es dissimula.“El moviment ha perdut molta força perquè cada assamblea o cadagrup de treball funciona a la seva bola”, afirma en Miguel. La fragmentaciódel 15M ha derivat, entre d'altres coses,en un calendari de protestes al carrer impossible de seguir en els darrers mesos, amb setmanes en les que hi habi fins a quatre o cincconcentracions impulsades per algun grup de treball o assamblea. “Aixòmata al moviment”, afirma en Miguel, “perquè a tots ens preocupen els temess d'aquestes convocatòries, però sortir al carrer tres cops a la setmana no serveix per a canviar el món”. Segons ell, la campanya de paralització de desnonaments “ és un bon exemple de la potència que podem tener si actuem plegats”.

Lareunió del Retiro s'ha dividit per grups de treball per tal de coordinarel recorregut de la manifestació o l¡arribada a Sol, entre d'altres questions (J.L.S.)

El 15 d'octubre, Sol

Sol és un simbol carregat de nostalgia, irrepetible però exportable.Per aquesta raó, sutilment, uns rajos de llum natural brillen des del fonsdel cartell que representa la monilització del 15 d'octubre. En elsmolts fòrums que s'han obert per coordinar i aanimar laparticipació a la jornada és fàcil trobar referències a les “lliçons de Madrid”,com en el texte col·laboratiu que dóna cos al moviment en anglès, on es consensua que “Madrid ens ha ensenyat que la intenció no éscrear una comuna hippie sinó xarxes de treball entre tots per parir quelcom de nou” i que l'objetiu és “saber com organitzar-nos l'endemà” amb valors de “no violeècia, respecte, escolta profunda i nodogmàtica”.

Lluny de Madrid, geogràficament parlant, viu en Victor. En Victor no es diu Victor, és un nom occidentalitzatque utilitza com a nick per facilitar la comunicació amb d'altrespersones. En Victor és xinès, viu a la provincia deNanning, té 24 anys i treballa en una escola pública de produccióindustrial. Participa, no sense risc (“bé, tampoc tenentanta energia com per a rastrejar totes les converses”), en elsfòrums que coordina el 15O a través de la xarxa de xats IRC. El seu somni és“que el canvi global també aribi a la Xhina, als xinesos. Que siguemlliures en un món sense Estats”, ens diu en privat. En Victor intentarà“reunir-se al carrer amb un grup d'amics el 15O, tot i que no podrem cridar l'atenció ni estar-hi massa estona perquè la policía ens podria convidar a comisaria”, diu.

A Burdeos, en Philippe es prepara per anar a una de les manifestacionsorganitzades en aquesta ciutat francesa. “Sí, hi ha diverses manifestacions. Jasaps que als francesos ens costa concentrar-nos en una sola cosa”,diu amb ironia. “El que ha passat a l'Estat espanyol ha inspirat a molta gent i espero que creixi, tot i que no crec que el 15-O sigui un èxit a França”. En Phillipe centra les seves reivindicacions en fer entendre alsfrancesos que “és molt perillós confiar en els fanatismes d'extremadreta per arreglar els problemes”, una situació que "cada vegada pren més volada”, segons la seva opinió. Per ell, el punt de trobada d'un canvi global ha de passar per actuar contra “la dictadura de les grans empreses“.

Un altre punt minuscul del mapa del 15-O serà la ciutat russa deSamara, on l'Alexey anirà a una “petita concentració”. Ens explicaque intentarà organitzar “quelcom de més potent i interessant” a Moscou. “Estem organitzats en xarxes locals i actuem en el pal Fes-t'ho tu“.

El 15M torna a preparar a Madriduna manifestació amb molts caps. Diverses “columnes” sortiran dediferents barris de la ciutat, aniran confluint pel camí idesembocaran primer a la Cibeles, cap a les sis de la tarda, i després aSol. On tornarà a repetir-se un moment que és en el catàlegemocional dels indignats des dl 19J: la interpretació de la Novena Simfonía de Beethovenen directe. “Sabem que és l'himne de la Unió Europea, però nosaltresla vinculem a un sentiment d'humanitat”, explica la gent de la comissió d'Acció al Retiro.

El repte operatiu és tan gran com l'ambició ideològica:horaris, càrrega i descàrrega, megafonia, pantalles per veure el que passa en d'altres països, en alguns casos amb diferència horaria incorporada. “La nit pot ser molt llarga”,s'adverteix, si la gent vol quedar-se a veure el que passa a Nueva York oWashington, per exemple, on el rellotge marca sis hores menys. Sides d'allà arriba sensació d'eufòria i la nit en Sol avança senseincidents, serà molt probable que algun grup decideixi passar la nit ala plaça, encara que aquesta vegada ningú pronuncia la paraula “acampada”.

Octaveta del 15-O

Espai del 15-O a Barcelona: http://www.facebook.com/event.php?eid=113049468786838
Espai del 15-O a Palma de Mallorca: http://www.facebook.com/event.php?eid=131291706966282
Llistat d'esdeveniments a nivell global: http://15october.net/where/

Debtocracy (2011) les causes de la crisi i del deute a Grècia, i quines solucions no es contemplen

2011-10-10T08:56:00.002+02:00

Ha nascut un moviment

2011-10-07T13:45:00.003+02:00

Catalan translationof A movement is born del blog d’AdBuster

Mentre#OCCUPYWALLSTREET s’estén por el país, la gent se’n va adonant: és hora de viure!

Kevin , 06 Oct 2011

Policiesprotegint la icona més important de Wall Street, mentre #OccupySanFrancisco sen’apunta una, ocupant una sucursal del Chase Bank. foto: David Shankbone &Stephen Lam/Reuters

Agitadors,somiadors, revolucionaris,

#OCCUPYWALLSTREET s’està estenent ambgran terrabastall pels Estats Units, amenaçant amb transformar-se en un movimentnacional en tota regla. Canalitzant la no violència de l’aixecament de l’egípciaPlaça Tahrir, i les decisions preses des de baix a les acampades espanyoles icatalanes, prometem acabar amb la corrupció monetària de la nostra democràcia.

#OCCUPYWALLSTREET entra aquest dissabteen la seva tercera setmana... veniu al migdia i quedeu-vos tot el cap de setmana...o aneu a una de les més de cinquanta ocupacions organitzades arreu dels EstatsUnits.

El nostremoviment de democràcia popular està preparat pels propers tres grans moments:

El 6 d’octubre, milers de nosaltres ens en anem a la capital i ocupem Washington D.C. (#OCCUPYDC). Descobreix el pla a october2011.org
El 15 d’octubre, el moviment esdevé mundial...consulta-ho a 15october.net
I el 3 i el 4 de novembre, en tenim una de pensada per quant els liders del G20 es reuneixin a França.

És l’hora deviure!

Per lanaturalesa,
Seu dels Agitadors Culturals.

occupywallstreet.org/ occupywallst.org / occupytogether.org

PD:

El nostremoviment necessita més acciones atrevides...potser podríem emplomar el Toro Envestidor...o cremar una efígie de Lloyd Blankfein? Envia les teves esbojarrades idees a kono@adbusters.org.

Per a fer-teuna idea del sentir visceral de #OCCUPYWALLSTREET, verifica els enviaments deOccupyTVNY i els minidocumentals «Som el 99%» i «Ningú Pot Predir el Moment dela Revolució». A més, val la pena llegir l’article d’opinió de David Graeber a TheGuardian i l’artócle de Nathan Schneider a The Nation.

La gent s'està despertant

2011-10-07T13:25:00.000+02:00

Catalantranslation of People Are Waking Up from AdBuster Magazine.

Tim Hjersted, 06 Oct2011

Nylon, March 2009

Estan desitjososd’implicar-se i ho estan fent. Els seus desitjos de canviar el món estan passantde ser el potser d’un dilluns pel demà a esdevenir accions tangibles. Estancomençant a entendre l’activisme no com quelcom que es fa a través de trobadesi protestes sense ànim de lucre, sinó com una manera de viure, una elecciópersonal i espiritual. Al cap davall, és la decisió de rebutjar la deriva de lanostra cultura cap al narcisisme. És una visió que rebutja la moderna filosofiade consum segons la qual la felicitat prové de l’acumulació de bens materials ide la recerca de l’interès particular. És el descobriment de que l’alegria deconnectar amb la naturalesa s’imposa a la d’adquirir objectes compulsivament.

Som animalssocials. Desitgem connectar i comunicar-nos. Anhelem una identitat amplia i aglutinadoraque ens connecti amb tota la Humanitat. No només amb la nostra família i elsnostres amics, no només amb la nostra ciutat, el nostre país o la nostre espècie,sinó amb cadascun dels éssers vius de la Terra, planta, animal o humà.

És una novafilosofia i, potser, una de molt antiga. I condueix a la més profunda isignificativa classe de felicitat que hom pugui experimentar. Adopta la felicitatdels altres com a pròpia u incita a compartir els seus patiments.

No es potcomprar aquesta mena de felicitat en una botiga, no es pot aconseguir alsuperar l’últim nivell d’un videojoc. No es pot trobar a la cassoleta d’unapipa ni al cul d’una ampolla. Tampoc es troba contemplant espectacles esportius,ni vestint determinades marques o conduint certs cotxes. No es troba al aconseguiruna titulació acadèmica ni per tenir un salari més alt. Prové directament de lapercepció definitiva i profunda de que jo mateix i la resta no existim com aentitats aïllades. Estem interconnectats amb tota la resta. Tots som tots.

Tim Hjersted és director i cofundador de Films For Action

The Yes Men, corretgint identitats, aprofitant els mitjans

2011-10-04T15:12:00.001+02:00

Cerro Muriano

2011-09-30T12:53:00.001+02:00

Els "99 per cent" ocupen Wall Street

2011-09-23T15:10:00.002+02:00

Enviat el 20 setembre 2011AP / John Minchillo
Per Amy Goodman
Si2000 activistes del Tea Party baixessib a Wall Street, hi hauria el mateix nombre de periodistes per cobrir la noticia. Però si 2.000 persones ocupen Wall Street des de dissabte, no surten ni als informatius locals. I és que no porten el logo del Tea Party, ni la bandera de Gadsden amb laseva serp enroscada i l'amenaça de "No em trepitgis!" Tot i això, elseu missatge és ben calr: "Som el 99 per cent que no tolerarà més lacobdícia ila corrupció de l'1 per cent." Hi són allà per protestar contra l'especulació pràcticament no regulada de Wall Street queva causar la crisi financera global.
Undels millonaris més coneguts de Nova York, l'alcalde MichaelBloomberg, s'ha referit a les protestes, tot dient que: "hi ha un munt de noisuniversitaris graduats que no poden trobar feina. Això és el que va passar al Caire. Això és el que va passar a Madrid. No vull aquest tipus de disturbis aquí." Disturbis? És això realment el que la primavera àrab i les protestes europees estan fent?
Potser, per a disgust de l'alcalde Bloomberg, és exactament el que va inspirar a molts dels que han ocupat Wall Street. Enel seu comunicat més recent, el grup paraigua de les protestes a Wall Street han dit que "el dissabte es va celebrar una assemblea general, dos milhomes. ... a les 8 de la tarda de dilluns encara eren a la plaça, malgrat la constant presència policial. ... Estem construint el món que volem veure, amb base a les necessitats humanes i la sostenibilitat, no a l'avarícia corporativa ".
Parlantdel Tea Party, el governador de Texas Rick Perry ha causat unenrenou constant en els debats republicans per la presidència amb la sevadeclaració on venera que, als EUA, el "sistema de la Seguretat Social és un"esquema de Ponzi. "Charles Ponzi va ser l'estafador que va estafar amilers de persones el 1920 amb la promesa fraudulenta d'un alt rendiment de les inversions. Untípic esquema Ponzi consisteix a prendre diners dels inversors, idesprés pagar amb diners robats dels nous inversors, en lloc de pagar apartir dels ingressos reals. La Seguretat Social és en realitat solvent, amb un fons de fideïcomís de més de 2,6 bilions de dòlars. El veritable esquema Ponzi que amenacen el sector públic dels EUA és la cobdícia voraç dels bancs de Wall Street.
Vaig entrevistar a un dels organitzadors de "Ocupar Wall Street", DavidGraeber professor de la Universitat de Londres, i que ha escritdiversos llibres, el més recent "Els primers 5.000 anys del deute" on assegura que, enmig de la crisi financera de 2008, enormesdeutes entre els bancs van ser renegociats. No obstant això, només una fracció d'hipoteques amb problemes van rebre el mateix tractament. Ellem va dir que "els deutes entre els molt rics o entre els governs sempre espoden renegociar i sempre ho han estat al llarg de la història del món. ... Ésquan els pobres tenen deutes amb els rics quan aquests deutes esdevenen una obligació sagrada, més important que qualsevol altra cosa. La idea de la renegociació entre rics es converteix en quelcom impensable quan hi ha pobres pel mig. "
AnunciEl president Barack Obama ha proposat un pla de treball i noves mesures per reduir el dèficit. Un és l'impost als milionaris, recolzat pel multimilionari Warren Buffett. Elsrepublicans diuen que l'impost proposat és "lluita de classes". Graebercomenta que "durant els últims 30 anys hem vist una batalla políticalliurada pels super-rics en contra de tots els altres, i aquest ésl'últim moviment en la dansa de les ombres, que és completament disfuncional tant econòmicament com políticament. Aquesta és la raó per la qual els joves acaben d'abandonar qualsevol idea d'apel·lar als polítics. Tots sabem el que passarà. Les propostes d'impostos són una mena de gest populista, que tothom sap que serà enderrocat. El que en realitat venen són més retallades als serveis socials."
Fora,en la freda matinada de dimarts, els manifestants continuen el seuquart dia de protesta amb una marxa enmig d'una forta presènciapolicial i el so d'una campana d'obertura a les 9:30 del matí que apel·la a un "canvi social", que és una alegoria a la campana d'obertura de la Borsa de Nova York. Mentreels banquers es mantenen segurs en els seus bancs rescatats,fora, la policia comença a arrestar manifestants. En un món just, amb una economia justa, hem de preguntar-nos, qui és fora passant fred? Qui serà el proper arrestat?
Denis Moynihan, col.laborar en la producció periodística d'aquesta columna.
AmyGoodman és la presentadora de "Democracy Now!", un diari internacionalde TV / ràdio que s'emet a més de 900 estacions de l'Amèrica delNord. També és l'autora de "Trencant la barrera del so", recentment publicat en edició de butxaca.
© 2011 Amy Goodman
Distribuït per King Features Syndicate
Versió original d'aquest apunt:http://www.truthdig.com/report/item/99_percenters_occupy_wall_street_20110920/?ln

Com pots ajudar a ocupar Wall Strret

2011-09-21T20:15:00.000+02:00

Tradueixo aquest article pulicat per una de les activistes que són a Nova York. Fa cinc dies que hi són, i demanen -a través d'Adbusters- que ens donem un cop de mà tots plegats per acabar amb els lladres de coll blanc.

#OCCUPYWALLSTREET

Collin David Anderson

Aquests ocupants patriotes estan lluitant pel 99 per cent de nosaltres. Per aquells que estan desocupats, insegurs, amb contractes escombraria i, en general, amb tots aquells la vida dels quals penja del fil de la crisi social i financera que els inquilins de Wall Street i els jugadors de les borses d'arreu del món, han generat. Són allà per tots aquells que no hi poden ser.

Però tenim bones noticies - tu també pots ajudar, ara mateix - des del lloc on siguis i amb els recursos que tinguis a l'abast.

1) Fes corre la veu - està passant alguna coa. Hi ha gent que ha començat un moviment - estan ocupant Wall Street. Centenars de persones fa quatre dies que són acampades al centre de Manhattan

2) Si ets a Nova York i només pots destinar una engruna de temps o de diners: porta'ns banderes americanes, trosso de cartró, rotuladors, aigua, etc. al Parc de la Llibertat.

3) Si ets a l'àrea de Nova York i tens un dia, un matí o una tarda lliure, passa't per aquí. Sembla que farà bon temps. Pren-te el dia lliure i vine a treure el cap. Ja sé que sembla difícil d'entendre, però això és una reunió totalment oberta on qualsevol pot venir, escoltar i, si ho creu oportú, dir-hi la seva.

4) Si ets una mica més lluny de Nova York, organitza viatges per venir algun dia. Només un costarà el tiquet de tren/autobus/cotxe. Només cal que portis una mica de menjar, d'aigua i el teu propi cos.

5) Massa lluny per venir a Nova York? Signa aquesta demanda i nosaltres llegirem el teu nom i els teus comentaris al Liberty Park aquesta mateixa setmana, T'ho prometo! Jutgeu Goldman Sachs Ara!

6) Sigues subversiu davant dels interessos del gran capital, siguis allà on siguis i encoratja d'altres persones a fer el mateix. No donis als bancs el 4 per cent de cada compra que fas amb targeta de crèdit o de dèbit - utilitza els bitllets i les monedes.

7) Sigues subversiu: utilitza la teva targeta de crèdit en una sola compra molt cara i retorna-la al dia següent.

8) Mou els teus diners d'un gran banc a una caixa d'estalvis o una cooperativa de crèdit

9) Manifestat davant de la oficina local d'un gran banc. Quan els mitjans de comunicació o la gent et preguntin perquè ho fas, digues que és en solidaritat amb Occupy Wall Street.

10) Envia menjar als manifestants del Parc de la Llibertat através d'algun amic de Nova York o visita el xat en temps real del moviment per a tenir informació dels locals de menjar de Nova York on pots fer la teva comanda de menjar per a què la portin al Parc de la Llibertat.

11) Coneixes a algú que conegui a algú que conegui a un escriptor, a una celebritat, etc. que vulgui donar la cara en les protestes? Fes-li saber que té un lloc entre nosaltres per a donar més rellevància al moviment.

Ah! I sobretot, no t'olidis de fer corre la veu una i altra vegada.

The Indignant - Com ens han vist per Al-Jazzera?

2011-08-04T13:42:00.000+02:00

Els hi diuen pirates... i no ho són: Són pescadors!!! Aixó sí, ... somalies i, sobretot, pobres

2011-07-22T15:02:00.001+02:00

Com es mesurala capacitat de la #humanitat del món?

2011-07-20T11:02:00.000+02:00

Igual com la capacitat de càrrega d'un pont no es mesura per la solidesa mitjana dels seus pilars, sinó per la del pilar més feble, i creix justament amb la d'aquest darrer, la confiança i els recursos de la humanitat es mesuren per la seguretat, els recursos i la confiança en si mateixos dels seus sectors més febles, i creixen amb relació a aquestes realitats.

Apa! Que cadascú en tregui les seves conclusions. Les meves em fan consumir menys, decréixer i treballar per escurçar les insalvables distàncies entre els rics especuladors i els afamats que viuen invisibles als ulls dels que, tenint por d'ells, els obvien i els fan nosa.

Video per estar a la moda, però amb il·lusió : The Quantum Physics of Harry Potter

2011-07-15T10:14:00.001+02:00

I jo ja estic pensant quine simplicacions de física quantica hi ha en el món de la política, l'emprenedoria i les finances?

Dona-li una segona oportunitat a aquells texans que no utilitzes

2011-07-11T08:41:00.001+02:00

Avui seré optimista, per què...

2011-06-22T18:02:00.000+02:00

1.- “La USAP femenina té el pressupost més baix del Top-10” però ha tornat a guanyar la lliga. - pubicat al bloc de la Penya Avant.

2.- Tot i que només sigui entre els seus seguidors i amics, però és possitiu utilitza el comodí del públic per a prendre decisions, no – publicat a Dones en Xarxa

3.- Tot i que la noticia frapa i no és gaire positiva, si que ho és el fet que Càritas (entitat vinculada a l’Església) argumenti amb tanta força en contra de les retallades en serveis socials i educació. - Publicat al diari El Punt

4.- El Congrés dels Diputats ha aprovat la iniciativa presentada per Esquerra Republicana de Catalunya per atendre les propostes que sorgeixen de les places - Publicat a El País

5.- ja s’han aturat 16 desnonaments a Catalunya – publicat a Jornal.cat

6.- segueix creixent la iniciativa de Guifi.net, molt necessària quan el servei de les empreses d’accés a Internet és molt deficient allà on no és econòmicament rendible. – publicat a GNULinux

7.- la ciència avança... i dubta... i la lògica ens mostra la possible existència de molts món per descobrir – Publicat al bloc d’en Pere Estupinyà a la comunitat de El País

8.- el crowdfunding ja té nom en català: micromecenatge. I li han posat (sembla) a la Viquipèdia – Publicat al bloc de la Generalitat de Catalunya

I segur que hi ha moltes més raons, no?

7 formes creatives entre la indignació i l’emprenedoria #indignats #emprenedors

2011-06-21T11:41:00.001+02:00

1.-Creativitat promoguda per la CCM

2.- Un bon diccionari @betesiclicks per no perdre’s a Facebook:

3.- Un mètode de protesta plaent i curiós

4.-Mostrar el color d’algun in(filtr)(dign)at:

5.- Ens hem indignat, i ens estem revelant, però, ... per quan la implicació?

6.- Salam Rugby o la història de les 1.000 rugbywomans de l’Iran

7.- Imagine: Una iniciativa d’emprenedors per a emprenedors amb l’objectiu de fer-t’ho tu, tot somiant:

I, de postres, la lucidesa dels creients que ja hem deixat de creure.

Jo @soc15m - un manifest pel #19J que em sembla prou aclaridor

2011-06-18T11:15:00.000+02:00

Em faig ressó del manifest de crida pel #19J, ja que m'hi sento força identificat:

Com a part del #15m em declaro una persona pacífica i condemno radicalment tota mena de violència: la dels violents infiltrats a les nostres manifestacions, i la de l'Estat, que ha causat més dolor i ferits. A més a més, condemno la manipulació mediàtica que enfatitza la informació sesgada, parcial o errònia amb el propòsit de demonitzar als ciutadans.

Si em manifiesto al carree és perquè:

1. La meva participació com a ciutadà s'ha reduit a votar a llistes tancades cada quatre anys per veure com els representants dels ciutadans no respecten les promeses dels seus programes electorals.

2. Es fan lleis a favor de grups d'interès enlloc de fer-les a favor del conjunt de la societat.

3. S'inverteixen recursos públics per ajudar a minories poderoses, i no se'n destinen per aquelles persones que estan passant situacions desesperades ocasionades per aquestes mateixes minories poderoses i la seva especulació financera.

4. Els grans partits estan més preocupats per mantenir les seves quotes de poder que no pas per oferir solucions que ajudin a superar aquesta històrica crisis.

5. Estem a les portes de la signatura del “Pacte de l'Euro" que consisteix, fonamentalment, en un seguit de mesures per a reduir la inversió pública en serveis essencials.

6. Des de diferents òrgans de l'Estat s'ha insultat als ciutadans, arribant, fins i tot, a justificar el recurs a la violència contra manifestants pacífics.

Com a part del #15m, accepto i respecto la diversitat ideològica del moviment. Quan participo en una manifestació no reclamo un règim o una ideologia en concret, ni un model social no democràtic, ni l'eliminació dels partits o els parlaments. El què reclamo és una democràcia més humana que, entre d'altres mesures, necessita urgentment:

1. Canvis en la Llei Electoral per a permetre una més directa representació dels ciutadans als parlaments i una major participació ciutadana en les decisions importants.

2. Aprovació d'una Llei de Transparència i Accés a la Informació Pública per obligar a la publicació en formats adequats i reutilitzables de totes les despeses, decisions i reunions amb grups de pressió per part de funcionaris i càrrecs públics.

3. Tolerància zero a la corrupció de candidats i càrrecs públics, i controls ciutadans per a l'exigència de responsabilitat política.

4. Separació clara, real i efectiva dels poders de l'Estat.

5. Control fiscal efectiu de grans fortunes i operacions financeres; eliminació de privilegis fiscals a càrrecs electes.

6. Polítiques encaminades a solucionar de forma efectiva els problemes hipotecaris i de vivenda.

7. Serveis públics de qualitat, fonamentalment salut, justicia i educació.

8. Eliminació de les lleis que permeten el control administratiu d'Internet. La xarxa ha demostrat ser essencial per a la llibertat d'expressió i per a respondre al perill de manipulació mediàtica.

Per totes aquestes raons, tornarñe a sortir pacíficament al carrer demà, 19 de juny de 2011, #19j.

Si estas d'acord, apropia't del text i divulga'l lliurement (enllaç al document original)

Reportatge de Democracy Now sobre les protestes de "¡Democracia Real YA!" Prenent distància per veure el bosc complert

2011-06-17T10:00:00.000+02:00

Què és l'exploració?

2011-06-02T09:37:00.000+02:00

L'exploració no és conquerir obstacles naturals o plantar banderes, sinó fer-te vulnerable, obrir-te i deixar que els llocs i la gent et marquin. — Benedict Allen, escriptor i aventurer britànic (1960)

Les altres mirades del 22M: Pq. les coses més importants són les que no es veuen (:-D)

2011-05-25T11:01:00.000+02:00

Osona.com - La fi del regnat de Josep Palmarola?

20minutos.es - Los votos nulos más creativos del 22-M

3cat24 - El vot en blanc deixa sense Regidors un ajuntament de Guipúzcoa

Cinemania.es - El partido Amanece que no es poco obtiene mayoría absoluta en un pueblo navarro

ir-pre-es - El Partit Republicà d’Esquerra aconsegueix el seu primer regidor

pirata.cat - Els dos primers regidors pirates

Llibertat.cat - La CUP es consolida com l’alternativa necessària

Gara - Bildu obtiene más de 313.000 votos y es la fuerza con mayor representación en los ayuntamientos de Hego Euskal Herria

Vilaweb.cat - Enric Morera: “'S'ha trencat el bipartidisme i això és un punt d'inflexió importantíssim al País Valencià tenint en compte els atacs i la invisibilitat que hem patit durant anys'

Bloc de Enrique Dans - 23/05/2011 - Amaneció España tras las elecciones, y los ciudadanos seguían ahí

Ara.cat - 24/05/2011 - De #spanishrevolution a #worldrevolution

Si en tens alguna altra, no et tallis i posa-la en un comentari!

Els temps estan canviant: N'estàs segur? #tecnologia

2011-04-26T09:14:00.000+02:00

Una revolució d'ahir:

Una revolució d'avui:

Poema especial de #SantJordi Boooon diaaaaaa!

2011-04-23T09:00:00.001+02:00

Sant Jordi,
galant cavaller
que al drac
t'enfrontes
per alliberar la
jove muller

Sant Jordi
és un bon dia
per celebrar,
entre tots dos,
la flama
que es va
encendre
un bell jorn
de tardor.

Sant Jordi,
amor i lletra.
Agafem ben fort
l'espelma i agermanem
els nostres cors!

Sumem per Taradell #22M #Taradell

2011-04-21T17:00:00.001+02:00

La llista:

El candidat:

#30JosepPla - un tallet de pernil entre parets de pa imperial -

2011-04-04T17:00:00.002+02:00

"Jo formo part d'una determinada tribu. Aquesta tribu ocupa una determinada àrea geogràfica, té una manera absolutament personal de veure el món, parla una llengua determinada, pobra, poc treballada, mísera —constitueix el que ara es comença d'anomenar una àrea lingüística. Per causes més o menys conegudes, històricament parlant, aquesta àrea lingüística quedà enclavada entre dues grans cultures —la cultura de la cort dels Borbons i la de la Casa d'Àustria —com la prima fullola de pernil entre les parets d'un sandvitx."

Ai si els polítics llegissin, quantes revoltes s'estalviarien #Egipte

2011-04-01T10:29:00.000+02:00

Ara que ha passat la primera fornada de l'alliberament del país dels Faraons. Ara que ha caigut el darrer membre d'aquesta espècie - en Hosni Mubarak -, és un bon moment per repassar un d'aquells llibres que, potser, ens hauríem d'haver llegit per a conèixer la tempesta que s'anava congriant a la fèrtil i sempre culta vall del Nil.

L'autor és Khaled al Khamissi, un llicenciat en ciències polítiques que, com passa amb els millors especímens d'aquests estudis, és més avesat a escoltar que no pas a parlar. I aquest és el principal valor de Taxi, la seva opera prima, un retrat social d'Egipte a través de les veus dels taxistes de la seva capital. Viatgem, doncs, de taxi en taxi tot descobrint la complexa realitat d'un país ric i divers, divers i emprenyat, emprenyat i savi com pocs:

“- Què passaria si arribéssim i li diguéssim als Estats Units: “Teniu armes nuclears i armes de destrucció massiva i si no us en desfeu, tallarem les nostres relacions amb vosaltres, us declararem la guerra i ens veurem obligats a utilitzar la força militar per a protegir Cuba, que és un país petit i hem de protegir-lo”? No seria més que xerrameca, però obligariem a tothom a posar-se de la nostra banda, com ho van fer ells quan van dir això mateix a l'Iraq, què és el què li estan dient ara a l'Iran. No estic dient que entrem en guerra amb ells. Segur que vostè m'enten: utilitzariem els mateixos arguments que fan servir ells contra tots els països, com per exemple, exigir-los-hi supervisar les eleccions nord-americanes perquè no tenim garanties de que sigui un procés electoral net, o els exigiriem observadors internacionals per les urnes. Tindríem tota la raó al demanar-ho perquè arreu dels Estats Units i del món sencer s'està dient que hi va haver frau en les eleccions que va guanyar Bush, i que el seu germà va arranjar les eleccions al seu Estat i el va fer guanyar. Diriem que, com què hem de refer la democràcia, hi enviarem un equip de jutges egipcis per assegurar-nos de la correcció del sistema democràtic”

I és que els taxistes passen moltes hores en els vehicles que condueixen, escoltant la ràdio i llucant les activitats dels seus clients. I això és una riquesa impagable per qui està decidit a prendre el pols a una realitat que transmeten les veus que viuen dins de cotxes atrotinats, les veus d'una gent que s'eslloma per un rosegó de pa. Paga la pena llegir-lo ben estarrofat en un dels nostres taxis acomodats o ben assegut en un dels nostres autobusos, tramvies o metros, farcits de comoditats.

Fitxa de la versió llegida:

Títol: Taxi
Autor/s Al Khamissi, Khaled; Canto García, Alberto – traductor -.i Musa Sánchez, Khaled - traductor -
Idioma: Castellà
Edició: 1ª ed., 1ª imp.
Data Edició: 02/2009
Publicació: Editorial Almuzara
Web: http://www.editorialalmuzara.com/editorial.php?idioma=1&libro=484

El crowdsourcing explicat als nostres fills (english version) #in

2011-03-17T15:17:00.000+01:00

Una piulada migdiada: Les coses del dia... #fb

2011-03-16T13:31:00.000+01:00

Començo amb una reflexió personal que suposo que, tard o d’hora es convertirà en apunt de bloc:

“La subtilesa japonesa no ha suportat l'impacte d'Hiroshima. I la natura potser els està tornant a la cívica simplicitat del sol naixent”

Una reflexió que ha trobat l’espurna que me l’ha tret del cap en un bon article, potser un xic massa occidentalitzat, del diari El Pais d’avui.

Això sí, darrere el Japó, potser és el món qui haurà d’aprendre a humanitzar-se i humiliar-se un xic en el bon sentit.

Però aquesta reflexió inicial, no em treu d’altres informacions que m’han cridat l’atenció, com ara la capacitat de l’Enrique Dans de sintetitzar un dels debats més interessants en el món de l’edició i la publicació literària: Web or dead, this is the question!

Per seguir amb l’esport de moda a Barcelona –si més no, per la bullidera del partit del 9 d’abril a Montjuïc. Els 16.7 milions de l’USAP s’enfronten als 20.8 milions del Toló. Bona transparència informativa. I do!

I acabo amb una remor recurrent de fons que es materialitzarà aquest dissabte a la seu social dels castellers de Barcelona: La Viquipèdia fa 10 anys i, com no pot ser d’altra manera, l’enciclopèdia col·laborativa ho celebra en la seu d’una activitat tradicional, però ultramoderna, els col·laboratius castells.

#fb #in El matutwit informatiu d’avui és per...

2011-03-15T09:55:00.000+01:00

... les administracions que col·laboren en la creació social, lliure, gratuïta i en xarxa.

... la onada de pirates sense Estat que ja són observadors del Partit Pirata Internacional. On puc somniar amb “Pirates Sense Fronteres”

... la vida en un tuit i un diàleg entre civilitzats i bàrbars, integrats i apocalíptics, en uns temps líquids i de canvis constants.

... l’estat en què la democràcia més gran del món tracta a Bradley Manning

... l’Underwood de Jesús Conte, tot i que la meva nostalgia és més d’Olivetti.

... els Gòtics de Barcelona, protagonistes d’un reportatge de TV3 que, si tot va bé, haurà de canviar de nom ben aviat.

En dies de pluja, l’actualitat que m’ha impactat és...

2011-03-14T16:32:00.000+01:00

... com la Delia torna a fer diana amb en Maru, el gat nipó

... com l’Ignacio Escolar treu els colors a la llum que ens venen a Espanya.

... com la Gemma em recorda la Jessica i els seus videos que donen pau per canviar el món.

... com el Regne del Sol en fa una de l’alçada d’un campanar per culpa dels colors de la llum que ens venen a Espanya: Demanda internacional contra Espanya per la regulació amb retroactivitat a la fotovoltàica.

... com la gent se les empesca per donar valor a allò que ja no ens serveix. Va de botigues gratuïtes a les Terres de l’Ebre. Alça-la manela!

... com en Jordi Serra, des del seu imperdible Bitscatalans.com, em planteja la pregunta sobre el nou cercador social

I, finalment, com els avis del meu poble inicien bloc per estar sempre amatents a les informacions més candents.

Au! Vinga! Que et convido a una cargolada poètica!

Filosofies dels temps que corren: Principi bàsic de la nova lògica

2011-03-11T13:53:00.000+01:00

Cercar a GOOGLE
abans de
PIULAR
és el nou
PENSA
abans de
PARLAR

Font: Betes i Clicks

Nit de cinema: US NOW - les xarxes socials que estan canviant el món #fb #in

2011-03-08T18:16:00.000+01:00

Durada: 1 hora i 32 segons - Any: 2009 - Produit per: Banyak Films -
Director: Ivo Gormley - sota llicència CreativeCommons

Sinòpsi:
Us Now explica la història de les xarxes en línia que estan desafiant la noció de la jerarquia existent. Per primera vegada, reuneix a la majoria dels pensadors en el camp de la gestió participativa per descriure el futur del govern. Segueix la sort del Ebbsfleet United, un club de futbol dirigit pels seus aficionats; de Zopa, un banc en el qual tots els clients en són gerents; i de Couch Surf, una immensa xarxa en línia, els membres de la qual comparteixen casa amb estranys. US NOW dóna un cop d'ull a com aquest tipus de participació podria transformar la manera en què els països són governats. Explica com les xarxes en línia són estructures autoorganitzatives tan potents que amenacen amb canviar l'estructura dels governs tal i com els hem conegut fins ara.

Resum utilitari: Coses del kpd7mana i +

2011-03-08T09:57:00.001+01:00

Els caps de setmana cal començar-los amb una bona cervesa, artesana i marinera.

Així ho vaig fer jo, mentre repassava informacions sobre els drets d’autor i la ceguesa i veia com els emprenedors catalans van fent de les seves amb propostes tan interessants com una targeta de visita social.

Després vaig anar a reduir el risc de mortalitat coronària. Ho diuen a Harvard i tot!

I, en tornar al món dels vius, vaig haver de reconèixer que, qui té boca s’equivoca i, fins i tot, en fa un museu. Un museu com el dels vells programes d’ordinador, ara que comença la bona gestió amb programes dins del núvol.

Un núvol que és ben allunyat del romanticisme exacerbat dels exploradors de runa urbana. Recordo que jo en vaig ser d’aquell Poblenou tronat dela meva dolça infància.

La infància que viu tothom, fins i tot allà on no hi ha diners, i algun sant n’hi proveeix potenciant l’emprenedoria social.

I a Montblanc i també a Eivissa
preparen emprenedors,
amb un programa que m’excita
car en diuen programa FITA

Però, per seguir avançant en aquest post informatiu, us porto a la Rue del Percebe que és aquest Estat que malviu.

Més ens valdria viure a El Caire, on la gent té molt poder. O potser també a Wisconsin on es mouen les bases del gegant americà.

I ara si per acabar, us mostro el que, de veritat, el cap de setmana ha passat:

Surfejos de divendres: recull d'apunts internàutics

2011-03-04T09:07:00.000+01:00

Començo fent la nina rusa amb la gent de betesiclics.com, que fan un recull molt interessant, per seguir després cap a Itàlia per parlar de les trapelleries del geni de l'entrevista falsa. Ai, que et farem pam pam al culeeet!!!

Agafem l'avió imaginari per plantar-nos allà on en Julio Verne va començar el seu viatge al centre de la terra, però nosaltres anem a fer un viatge al centre de la "revolució invisible" (aquesta me la guardo al lector que sembla bona).

Tornem ara a la flada del Montseny i trenquem una llança a favor del Manifest per un nou excursionisme cinetífic que presenta el privilegiat cervell d'en Francesc Roma i, sense aturar-nos ni un segon, apressem un xic el pas per mirar-nos el món àrab des de Barcelona i prendre consciència de la falsedat de les nostres pors.

I, de tant que em moc, no puc estar amb la xicota prenc l'ordinador i utilitzo l'eina dels de Girona, però, ai làs, quin gran fracàs. Val més que em recuperi amb bons consells i adequats, abans d'apropar-me a Santboi, que la Santboiana s'hi juga molt.